Joan de Brienne: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m categ |
m bot: - incendiar les rodalies de + incendiar la rodalia de |
||
Línia 13:
El [[1208]], [[Maria de Montferrat]] [[Llista de reis de Jerusalem|reina de Jerusalem]] tenia disset anys d'edat, i el regent [[Joan d'Ibelin]] i a més el seu oncle pensava a trobar-li un marit. Després d'haver deliberat a [[Acre (Israel)|Sant Joan d'Acre]], el consell dels barons va decidir demanar consell a [[Felip II de França|Felip August]], [[Llista de reis de França|rei de França]]. Gautier de Florència, bisbe d'Acre, i Aymar de Lairon, senyor de Cesarea, foren enviats al rei, el qual els va proposar a Joan de Brienne. L'''Estoire d'Eraclée'' suggereix que el rei volia separar-se d'un cavaller del qual [[Blanca de Castella i d'Anglaterra|Blanca de Castella]], esposa del príncep hereu, estava enamorada, i relata la decepció dels barons amb la vinguda d'un senyor que havia arribat als quaranta anys,<ref> potser una mica menys si va néixer vers 1175 </ref> però la continuació mostra que la tria del rei de França fou malgrat tot encertada. Havia ensenyat abans les seves qualitats de saviesa i de valentia, i la seva pobresa fou compensada pels donatius de [[Felip II de França|Felip August]] i del papa [[Innocenci III]] que li donaren cadascun quaranta mil llibres de turneses. Arribat a Acre el setembre [[1210]], es va casar amb [[Maria de Montferrat]] el 14 de setembre i fou consagrat rei amb la seva esposa el 3 d'octubre.<ref name="René01">René Grousset, ''Histoire des croisades et du royaume franc de Jérusalem'' - III. 1188-1291 ''L'anarchie franque'', Paris, Perrin, 1936 (reimpr. 2006) </ref>
Poc abans, el setembre, la treva negociada el [[1204]] entre [[Al-Àdil I]] i [[Amalric II de Jerusalem|Amauri II de Lusignan]] va arribar al seu venciment i els [[Orde del Temple|templaris]] decidiren reprendre les hostilitats. Sense el suport d'una croada, els llatins d'Orient no van poder resistir a les forces musulmanes, que van incendiar
A Occident, el papa [[Innocenci III]] comença a predicar una [[cinquena Croada|cinquena croada]], des de l'[[Concili del Laterà IV]] el [[1215]]. Va morir el 16 de gener [[1216]], però el seu successor [[Honori III]] va continuar els seus projectes. Una croada va marxar sota la direcció del rei [[Andreu II d'Hongria]] i del duc [[Leopold VI el Gloriós|Leopold VI d'Àustria]], i va desembarcar a Acre el setembre de [[1217]]. L'objectiu escollit fou una ciutadella que el sultà Malik al-Adel acabava de construir sobre el Mont Tabor i qui controlava la [[Galilea]] i la [[Samària]]. La ciutadella fou assetjada en va del 29 de novembre al 7 de desembre de [[1217]]. Sembla que als croats els va faltar perseverança. Al capdavant d'un petit destacament, un príncep hongarès va intentar llavors prendre el castell de Shaqîf Arnûn (Beaufort) al Marj Ayun, encara que el comte de Sidon li va desaconsellar tal empresa, i el seu exèrcit fou destruït pels muntanyencs. Després l'exèrcit hongarès va tornar al seu país el gener de [[1218]]. Per la seva part, Joan de Brienne va fer fortificar Cesarea.<ref name="René"/>
| |||