Obre el menú principal

Canvis

m
bot: - per les rodalies de + per la rodalia de
Poc després, el [[1160]], Reinald va ser capturat pels musulmans durant una expedició de saqueig contra els camperols sirians i armenis de [[Marash]]. Va estar confinat a [[Alep]] durant disset anys i només va ser alliberat quan es va pagar el [[1176]] l'extraordinària suma de 120.000 [[Dinar|dinars]] d'or. Reinald va tornar de la seva captivitat més ambiciós i assedegat de sang que mai, ja que la seva esposa, Constança, havia mort en [[1163]] i el seu fillastre havia heretat el principat, va contreure matrimoni amb una altra vídua rica, Estefanía de Milly, vídua d'[[Hunfred III de Torón|Hunfred III de Toron]] i de Miles de Plancy, i hereva de la [[senyoria de Transjordània]], incloent els castells de [[Al-Karak (Jordània)|Kerak]] i Mont-real, al sud-est del [[Mar Morta|mar Mort.]] Aquestes fortaleses controlaven la ruta de les caravanes entre [[Egipte]] i [[Damasc]], i permetien l'accés a la [[mar Roja]]. Es va fer famós per la seva crueltat, perquè sovint tirava als seus enemics des de l'alt del castell perquè es fessin trossos amb les roques que hi havia al peu de la fortalesa.
 
Al novembre de [[1177]], al capdavant de l'exèrcit del [[Regne de Jerusalem]], Balduí IV va derrotar a [[Saladí]] en la [[batalla de Montgisard]]. El propi sultà solament es va salvar gràcies a la seva guàrdia personal, composta per mamelucs. El [[1181]], violant la treva que s'havia signat entre cristians i musulmans, Reinald de Châtillon es va dedicar a assaltar les caravanes àrabs que passaven per lesla rodaliesrodalia de Kerak. Encara que Saladí va exigir al rei de Jerusalem que castigués a Reinald, [[Balduí IV de Jerusalem|Balduí IV]] es va confessar impotent per controlar al seu vassall. El resultat va ser el reinici de les hostilitats entre croats i musulmans.
 
El 1182 Reinald va posar en pràctica un projecte que havia acariciat des de feia temps: llançar una esquadra per la mar Roja per atacar les riques caravanes marítimes que anaven a [[la Meca]] i fins i tot atacar la mateixa Ciutat Santa de l'islam. Cap a finals de l'any es va dirigir fins a Aila ([[Eilat|Elat]]), a la capçalera del [[Golf d'Àqaba|golf d'Aqaba]], portant galeres que havia construït amb fustes procedents dels boscos del Moab i que havia provat en les aigües del mar Mort. Aila, que havia estat en poder dels musulmans des de 1170, va ser ocupada per ell, però  la fortalesa de l'illa propera, l'illa de Graye dels cronistes francs, se li va resistir i Reinaldo es va quedar amb dos dels seus vaixells per bloquejar-la. La resta de la seva flota va salpar alegrement, amb pirates indígenes com a pilots. Van navegar per la costa africana de la mar Roja, atacant les petites ciutats costaneres per on passaven, i finalment van atacar i van saquejar [[Aidib]], el gran port nubi enfront de la Meca. Allí van capturar diversos mercants carregats amb riqueses que procedien d'[[Aden]] i de l'[[Índia]]. Un grup va desembarcar i va saquejar una enorme caravana indefensa que havia passat pel desert procedent de la vall del [[Nil]]. Des de Aidib els corsaris van creuar a la costa d'Aràbia.
1.120.671

modificacions