Ganimedes (satèl·lit): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: - primer el observar-lo + primer a observar-lo
m Petits canvis introducció
Línia 42:
| atmosphere_composition = [[oxigen]]<ref name=Hall1998>{{ref-publicació|cognom=Hall|nom=D.T.|títol=The Far-Ultraviolet Oxygen Airglow of Europa and Ganymede|publicació=The Astrophysical Journal|any=1998|volum=499|exemplar=1|pàgines=475–481| doi=10.1086/305604| bibcode=1998ApJ...499..475H|autor2=Feldman, P.D.|cognom3=McGrath|nom3=M.A.|display-authors=2|cognom4=Strobel|nom4=D. F.}}</ref> 100%
}}
'''Ganimedes''' ('''Jupiter III''') és el més gran dels [[satèl·lits de Júpiter]] i de tot el [[sistema solar]] i l'únic [[Satèl·lit natural|satèl·lit]] conegut amb [[magnetosfera]]. És el setè satèl·lit de [[Júpiter (planeta)|Júpiter]] quant a proximitat<ref name="Planetary Society">{{ref-web|url= http://www.planetary.org/explore/topics/our_solar_system/jupiter/moons.html |títol=Jupiter's Moons |obra=The Planetary Society |deadurl=yes |urlarxiu=http://web.archive.org/web/20071231082201/http://www.planetary.org/explore/topics/our_solar_system/jupiter/moons.html |dataarxiu=2007-12-31 }}</ref> i el tercer dels [[satèl·lits galileians]]. Completa una [[òrbita]] de set dies aproximadament; Ganimedesi participa en una [[ressonància orbital]] 1:2:4 amb els satèl·lits [[Europa (satèl·lit)|Europa]] i [[Io (satèl·lit)|Io]], respectivament. Té un diàmetre de 5.268&nbsp;km, un 8% major que el del planeta [[Mercuri (planeta)|Mercuri]], tot i tenir només un 45% de la seva [[massa]].<ref name="nasa.gany">{{ref-web| editor=www2.jpl.nasa.gov |títol=Ganymede Fact Sheet |url= http://www2.jpl.nasa.gov/galileo/ganymede/ | consulta=2010-01-14 }}</ref> El seu diàmetre és un 2% major que el satèl·lit de Saturn [[Tità (satèl·lit)|Tità]], el segon més gran del sistema solar. També té la major massa de tots els satèl·lits planetaris, amb 2,02 vegades la massa de la [[Lluna]].<ref name="nineplanets.org-Ganymede">{{ref-web| editor=nineplanets.org |títol=Ganymede |data= 31 octubre 1997 |url= http://www.nineplanets.org/ganymede.html | consulta=2008-02-27 }}</ref> A més, és el 9è objecte més gran del sistema solar i el més gran sense una atmosfera substancial.
 
Ganimedes està compost de roca de [[silicat]] i gel, aproximadament a parts iguals.<ref name="NYT-20150315">{{ref-notícia|cognom=Chang |nom=Kenneth |títol=Suddenly, It Seems, Water Is Everywhere in Solar System |url= http://www.nytimes.com/2015/03/13/science/space/suddenly-it-seems-water-is-everywhere-in-solar-system.html |data= 12 març 2015 |obra= [[New York Times]] | consulta= 12 març 2015 }}</ref> És un cos plenament [[Diferenciació planetària|diferenciat]], amb un nucli líquid ric en ferro i un oceà intern que podria contenir més aigua que tots els oceans de la Terra junts.<ref name="Ocean Hubble">{{ref-notícia|cognom=Staff |url= http://www.nasa.gov/press/2015/march/nasa-s-hubble-observations-suggest-underground-ocean-on-jupiters-largest-moon/#.VQJhMM26t0s |títol=NASA’s Hubble Observations Suggest Underground Ocean on Jupiter's Largest Moon |obra=NASA News |data= 12 març 2015 | consulta=2015-03-15 }}</ref><ref name="RT Ganymede">{{ref-notícia|url= http://rt.com/usa/240301-nasa-jupiter-ganymede-ocean |títol=Jupiter moon Ganymede could have ocean with more water than Earth – NASA |obra=Russia Today (RT) |data= 13 març 2015 | consulta=2015-03-13 }}</ref><ref name="clubsandwich 2014">{{ref-notícia|cognom=Clavin |nom=Whitney |url= http://www.jpl.nasa.gov/news/news.php?release=2014-138 |títol=Ganymede May Harbor 'Club Sandwich' of Oceans and Ice |obra=NASA | editorial=Jet Propulsion Laboratory |data= 1 maig 2014 | consulta=2014-05-01 }}</ref><ref name="Vance">{{ref-publicació|títol=Ganymede's internal structure including thermodynamics of magnesium sulfate oceans in contact with ice |publicació=Planetary and Space Science |data= 12 abril 2014 |cognom=Vance |nom=Steve |cognom2=Bouffard |nom2=Mathieu |cognom3=Choukroun |nom3=Mathieu |cognom4=Sotina |nom4=Christophe |doi=10.1016/j.pss.2014.03.011 |url= http://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S0032063314000695 | consulta=2014-05-02 |bibcode = 2014P&SS...96...62V }}</ref><ref name="NASA-20140501c">{{ref-web|autor=Staff |títol=Video (00:51) - Jupiter's 'Club Sandwich' Moon |url= https://www.youtube.com/watch?v=oBbWjlkuw5U |data= 1 maig 2014 |obra= [[NASA]] | consulta=2014-05-02 }}</ref> La seva superfície consta de dos tipus principals de terreny: les regions fosques, saturades de [[Cràter d'impacte|cràters d'impacte]] i de més de quatre mil milions d'anys d'antiguitat, que cobreixen prop d'un terç del satèl·lit; i les regions més clares, alternades de crestes i valls i lleugerament menys antigues, que cobreixen la resta. El motiu de la geologia interrompuda del terreny clar no se sap amb certesa, però segurament es deu a activitat [[tectònica]] evocada per un escalfament de marea.<ref name="Showman1999" />
Línia 48:
La magnetosfera de Ganimedes es va crear probablement a través de la [[convecció]] del seu nucli de ferro líquid.<ref name="Kivelson2002">{{ref-publicació|cognom=Kivelson |nom=M.G. |cognom2=Khurana |nom2=K.K. |cognom3=Coroniti |nom3=F.V. |display-authors=2 |títol=The Permanent and Inductive Magnetic Moments of Ganymede |publicació=Icarus |data=2002 |volum=157 |exemplar=2 |pàgines=507–522 |doi=10.1006/icar.2002.6834 |url= http://www.igpp.ucla.edu/people/mkivelson/Publications/ICRUS1572507.pdf |format=PDF |bibcode=2002Icar..157..507K }}</ref> L'exigua magnetosfera del satèl·lit queda reduïda pel [[camp magnètic]] de Júpiter, molt més prominent, per la qual cosa només s'observa com a pertorbacions locals de les [[Línia de camp|línies de camp]]. El satèl·lit té una [[atmosfera]] prima d'[[oxigen]] que inclou O, O<sub>2</sub> i possiblement O<sub>3</sub> ([[ozó]]).<ref name="Hall1998" /> En molt menor grau, els àtoms d'[[hidrogen]] també són un component atmosfèric. No s'ha conclòs si el satèl·lit té una [[ionosfera]] associada a l'atmosfera.<ref name="Eviatar2001">{{ref-publicació|cognom=Eviatar |nom=Aharon |cognom2=Vasyliunas |nom2=Vytenis M. |cognom3=Gurnett |nom3=Donald A. |display-authors=2 |títol=The ionosphere of Ganymede |publicació=Planet. Space Sci. |data=2001 |volum=49 |exemplar=3–4 |pàgines=327–336 |doi=10.1016/S0032-0633(00)00154-9 |url= http://www.tau.ac.il/~arkee/ganymop.ps |format=ps |bibcode=2001P&SS...49..327E }}</ref>
 
El descobriment de Ganimedes s'acredita a [[Galileo Galilei]], que va ser el primer a observar-lo el 7 de gener de 1610.<ref name="SidereusNuncius">{{ref-web|cognom=Galilei |nom=Galileo |url= http://hsci.cas.ou.edu/images/barker/5990/Sidereus-Nuncius-whole.pdf |format=PDF |data= març 1610 |títol=Sidereus Nuncius |autor2=translated by Edward Carlos | editor-first=Peter | editor-last=Barker | editor=University of Oklahoma History of Science | consulta=2010-01-13 }}</ref><ref name="Wright">{{ref-web|cognom=Wright |nom=Ernie |url= http://home.comcast.net/~erniew/astro/sidnunj1.html |títol=Galileo's First Observations of Jupiter |format=PDF | editor=University of Oklahoma History of Science | consulta=2010-01-13 }}</ref><ref name="NASA">{{ref-web|url= http://solarsystem.nasa.gov/planets/profile.cfm?Object=Jup_Ganymede |títol=NASA: Ganymede | editor=Solarsystem.nasa.gov |data=2009-09-29 | consulta=2010-03-08 }}</ref> L'astrònom [[Simon Marius]] aviat suggerí el seu nom, en honor a [[Ganimedes (mitologia)|Ganimedes]], el coper dels [[Mitologia grega|déus grecs]] i l'amant de [[Zeus]].<ref name="Naming">{{ref-web|url= http://galileo.rice.edu/sci/observations/jupiter_satellites.html |títol=Satellites of Jupiter |obra=The Galileo Project | consulta=2007-11-24 }}</ref> D'ençà de ''[[Pioneer 10]]'', les sondes han pogut observar Ganimedes de prop.<ref name="Pioneer 11">{{ref-web|url= http://sse.jpl.nasa.gov/missions/profile.cfm?Sort=Advanced&MCode=Pioneer_11 |títol=Pioneer 11 |obra=Solar System Exploration | consulta=2008-01-06 }}</ref> Les sondes del ''[[Programa Voyager|Voyager]]'' afinaren les mesures de la seva mida, mentre que el ''[[Galileo (sonda)|Galileo]]'' descobrí elels seuseus oceà subterrani i camp magnètic. La pròxima missió planejada pel sistema jovià és el llançament del [[Jupiter Ice Moon Explorer]] (JUICE) de l'[[Agència Espacial Europea]], previst pel 2022. Després de sobrevolar els tres satèl·lits galileians gelats, la sonda entrarà en òrbita al voltant de Ganimedes.<ref name="selection">{{ref-notícia|url= http://www.bbc.co.uk/news/science-environment-17917102 |títol=Esa selects 1bn-euro Juice probe to Jupiter |nom=Jonathan |cognom=Amos |data= 2 maig 2012 |obra= [[BBC News]] | consulta=2012-05-02 }}</ref>
 
== Nom ==