Exposició Universal de Barcelona: diferència entre les revisions

L{{'}}'''Exposició Universal de 1888''' es va celebrar a la ciutat de [[Barcelona]] entre el [[8 d'abril]] i el [[9 de desembre]] de [[1888]], i va rebre un total de 400.000 visitants procedents de tot el món. Va ser la primera de les dues [[exposicions universals]] que se celebraren a Barcelona (la segona fou l'[[Exposició Internacional de Barcelona de 1929]]). Aquell 1888 es van celebrar unes altres quatre grans mostres internacionals, encara que cap altra no va portar el nom d'Exposició Universal": van ser la "''Centennial International Exhibition''" celebrada a [[Melbourne]] (Austràlia); la "''International Exhibition''" de [[Glasgow]] (Escòcia); el "Grand Concours International donis Sciences et de l'Industrie" de [[Brussel·les]] (Bèlgica); i "Exposição Industrial Portugueza" de [[Lisboa]] (Portugal).

La inauguració oficial va tenir lloc el [[20 de maig]] de [[1888]] a les 16 hores. VaLa serva presidida perpresidir [[Alfons XIII d'Espanya|Alfons XIII]] (que tenia dos anys), la reina regent [[Maria Cristina d'Àustria|Maria Cristina]], la princesa d'Astúries [[Maria de la Mercè d'Espanya|María de las Mercedes]], la infanta [[Maria Teresa d'Espanya (princesa de Baviera)|María Teresa]], el president del consell de ministres [[Práxedes Mateo Sagasta]], i l'alcalde de Barcelona [[Francesc Rius i Taulet]].

Es considera que l'organització de l'Exposició Universal de 1888 va ser el reflex dereflectir la bona relació entre la [[monarquia]] restaurada i la [[burgesia]] industrial catalana, que havia donat suport al retorn de la monarquia, a la recerca d'una pau social que permetés un desenvolupament econòmic.

Les [[Exposicions Universals]], iniciades a [[París]] el [[1855]], vivien un moment de gran apogeu. ErenEs consideradesconsideraven els majors esdeveniments polítics, econòmics i socials del món, en els qualsque cada país poguéspodia exposar els avenços tecnològics i fesfer gala del seu potencial econòmic i industrial. Organitzar una Exposició era una oportunitat de desenvolupament econòmic per a la ciutat organitzadora i atorgava un gran prestigi internacional.

La idea inicial d'organitzar una Exposició Universal a Barcelona la va tenir un empresari, [[Eugenio Serrano]]. Però davantDavant la impossibilitat de Serrano de dur a terme l'esdeveniment en solitari, va assumir el projecte l'alcalde de Barcelona [[Francesc Rius i Taulet]], que es va envoltar d'un grup d'empresaris de la ciutat que, al costat de l'alcalde, van formar l'anomenat "Comitè dels vuit". Eren, a més de Rius i Taulet, [[Elies Rogent|Elies Rogent i Amat]] –director d'obres-, Lluís Rouvière, [[Manuel Girona i Agrafel]] –polític i banquer que va finançar part de l'obra-, [[Manuel Duran i Bas]], [[Josep Ferrer i Vidal]], [[Claudi López Bru]] (Marquès de Comillas) i [[Carles Pirozzini]]. Entre els membres de la Junta de l'Exposició hi van figurar [[Jacint Verdaguer]] i [[Ramon Romaní i Puigdengolas]].<ref>{{ref-publicació|cognom=Boada|nom=Antoni|títol=Verdaguer i els seus amics de la comarca de l'Anoia|publicació=Miscellanea Aqualatensia|pàgines=p. 269-301|volum=Núm. 2|url=http://www.raco.cat/index.php/MiscellaneaAqualatensia/article/view/129586/180366|consulta=20 maig 2013|any=1974|issn=0212-6346}}</ref>

L'exposició es va desenvolupar en una superfície de 380.000 metres quadrats que tenia l'[[Arc de Triomf de Barcelona|Arc del Triomf]], obra de [[Josep Vilaseca i Casanovas]] ([[1858]]-[[1917]]), com a porta d'entrada a l'Exposició.<ref>{{ref-llibre|cognom=Subirachs i Burgaya |nom=Judit |títol=L'escultura del segle XIX a Catalunya: del Romanticisme al Realisme |url=http://books.google.ca/books?id=ailqyrTOKCsC&lpg=PP1&hl=ca&pg=PA232#v=onepage&q&f=false |lloc=Barcelona|editorial=Publicacions de l'Abadia de Montserrat |data=1994 |pàgines=p. 232 |isbn=8478265775}}</ref> El recinte s'estenia pel [[Parc de la Ciutadella]], el zoològic, i part de l'actual Estació de França fins al lloc on avui s'ubica l'Hospital del Mar, en la [[La Barceloneta|Barceloneta]].

Malgrat que les activitats de l'Exposició es van desenvolupar a l'interior del recinte firal, l'"Expo" va contribuir a la millora general de Barcelona en general. Per D'una partbanda, la celebració de l'exposició va servir com a esperó peresperonar a finalitzar obres iniciades molts anys abans i que havien quedatencara inacabades,; i perd'altra una altrabanda, es va aprofitar per posar en marxa noves infraestructures i serveis que no només milloressin la vida dels ciutadans, sinó que donessin una imatge de modernitat de la ciutat a ulls dels visitants.

* Es va finalitzar la urbanització de tot el front marítim de la ciutat, entre el parc de la ciutadella i [[la Rambla]], construint el passeig de Colom i un nou moll: a l'actual [[Moll de la Fusta]].

* Es va construir el Gran [[Hotel Internacional]] en un terreny guanyat al mar al nou passeig de Colom, davant l'edifici de la Capitania General. L'hotel, dissenyat per l'arquitecte [[Lluís Domènech i Montaner]], vaes serva construïtedificar en el temps rècord de 53 dies. Tenia planta i tres pisos, i ocupava un solar de 5.000 metres quadrats. Amb capacitat per a 2.000 hostes, vaes serva concebutconcebre com a instal·lació temporal per acollir els visitants. VaEs serva enderrocatenderrocar després de ld'acabament deacabar l'Exposició.

* Es va construir el [[Palau de les Belles Arts|Palau de Belles Arts]], a l'espai on actualment hi ha els jutjats municipals davant el museu de zoologia. Obra d'[[August Font]], va ser el lloc on se celebrà la inauguració oficial de l'Exposició, amb assistència de la família reial. VaEs serva destinatdestinar a exposicions artístiques, concerts i esdeveniments culturals de caràcter catalanista. Després de l'exposició, va continuar obert fins a [[1942]].

L'Exposició Universal vaes serva consideradaconsiderar un èxit, tant pel nombre de visitants com pel rendiment econòmic (tot i acabar amb un dèficit de 6 milions de pessetes), i la projecció internacional que li va donar a Barcelona. A més, va ajudar a urbanitzar una gran zona de la ciutat.

Malgrat que l'Exposició va transcórrer amb normalitat i vaes serva valoradavalorar com un èxit, no va estar exempta de crítiques:

La gran quantitat d'obres dutes a terme durant els mesos anteriors a l'Exposició, no només al recinte firal sinó en altres punts de la ciutat, va mobilitzar milers de treballadors que van treballar incansablement i, a vegades, en difícils condicions. Tot això va contribuir a incrementar la conscienciació dels treballadors que havien d'unir les seves forces per defensar els seus interessos i millorar les seves condicions laborables. Mostra d'això és que l'agost de 1888, en plena celebració de l'Exposició, es va fundar en Barcelona el sindicat Unió General de Treballadors ([[Unió General de Treballadors|UGT]]),. i, pocPoc després el Partit Socialista Obrer Espanyol ([[PSOE]]), va celebrar a Barcelona el primer congrés de la seva història.

L'Exposició va provocar una gran inflació de preus a Barcelona, segons van publicar els mitjans de comunicació de l'època. La pujada de preus va generar insatisfacció en els ciutadansciutadana i nombroses crítiques als diaris. Intel·lectuals i polítics republicans i catalanistes, liderats per [[Valentí Almirall]], es van manifestar públicament en contra de l'Exposició,<ref>{{Ref-llibre |cognom=Panyella |nom=Ramon |títol=La projecció social de l'escriptor en la literatura catalana contemporània |url=http://books.google.cat/books?id=VOAgZ27rzjMC&pg=PA91&dq=contra+de+l%27Exposici%C3%B3+valent%C3%AD+almirall&hl=ca&sa=X&ei=AEfBU9eHGoSp0AXI5ID4AQ&ved=0CCcQ6AEwAg#v=onepage&q=contra%20de%20l%27Exposici%C3%B3%20valent%C3%AD%20almirall&f=false |llengua= |editorial=Punctum |data=2007 |pàgines=91 |isbn=Punctum}}</ref> per considerar-la l'expressió del pacte de la burgesia catalana amb la monarquia centralista que, afirmaven, seriaperjudicava perjudicial per alsels interessos de Catalunya.