Geoestadística: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m bot: - supòsit de que les + supòsit que les |
m bot: - l’experiència de que existeixen + l’experiència que existeixen |
||
Línia 32:
== Història ==
L’estudi de fenòmens amb correlació espacial, per mitjà de mètodes geoestadístics, va sorgir al voltant dels anys seixanta, especialment amb el propòsit de precedir valors de les variables en llocs no mostrejats. Com antecedents es citen treballs de personatges com Sichel (1947:1949) i Krige (1951). El primer esmentat va observar la natura asimètrica de la distribució del contingut d’or de les mines sud-africanes, equiparant-la a la distribució. Ell va permetre una primera estimació de les reserves, però sota el supòsit que les mesures eren independents, en contradicció amb l’experiència
La formació rigorosa i la solució al problema de predicció ve de la mà de Matheron, abans esmentat, sorgida a l’escola de mines de París. En els anys següents, la teoria es va anar perfilant, ampliant el seu camp de validesa i reproduint les hipòtesis necessàries. De la mineria les tècniques geoestadístiques, s’han exportat a molts altres camps com la hidrologia, física del sòl, ciències de la terra i més recentment al monitoratge ambiental i el processament d’imatges satèl·lit.
Tot i que l’aplicació de l’eina geoestadística és força recent, són innombrables els exemples en els quals s’ha utilitzat aquesta tècnica en estudis ambientals amb la intenció de predir fenòmens espacials. La columna vertebral de l’anàlisi geoestadístic és la determinació de l’estructura d’autorrelació entre les dades i el seu ús en la predicció dins de l’estudi d’informació georreferenciada són el disseny de xarxes de mostreig, la geoestadística multivariada y la simulació.
| |||