Vanguard (coet): diferència entre les revisions

La Rand Corporation, la Força Aèria i la CIA havien perseguit durant molt de temps la idea d'un [[satèl·lit de reconeixement]].<ref>{{ref-web|url=http://www.project1947.com/gr/randrecon.htm |títol=Research and Development on Proposed Rand Satellite Reconnaissance |consulta=2016-02-28 |cognom=Willette, |nom=Lt Col |coautors= |data= 17 març 1951 |format= |obra= |editor=United States Air Force Directorate of Intelligence |pàgines= |citació= }}</ref> Aquest programa estava en marxa, el Weapon System 117L, totalment d'[[alt secret]].<ref>{{ref-web|url=http://www.nro.gov/foia/declass/NROStaffRecords/1095.PDF |títol=Chronology of Air Force Space Activities |consulta=2016-02-27 |cognom= |nom= |coautors= |data= |format= |obra= |editor=National Reconnaissance Office |pàgines=2 |citació= }}</ref> Un problema amb un reconeixement era una qüestió de legalitat, com la "llibertat espacial" o on s'acaba el límit de l'espai aeri quan una nació entra a l'[[espai exterior]].<ref name="ref"/> La National Security Council va recolzar el satèl·lit de l'IGY, ja que faria bona cobertura pel WS117L i establir un precedent de la llibertat de l'espai amb un satèl·lit civil pacífic. Al mateix temps, la NSC va donar èmfasi que el satèl·lit IGY no havia d'interferir amb els programes militars.<ref>{{ref-llibre|títol=A Fiery Peace in a Cold War |cognom=Sheehan |nom=Neil |enllaçautor= |coautors= |any=2009 |editorial=Vintage Books |lloc=New York |isbn=978-0-679-74549-5 |pàgines=299 |url= |consulta= }}</ref> La proposta del Redstone per part de l'exèrcit probablement seria el primer de la llista per a un primer llançament de satèl·lit. La seva connexió amb el científic d'origen alemany [[Wernher von Braun]], no obstant això, es corria el risc sobre les [[relacions públiques]].<ref>{{ref-llibre|títol=The Heavens and the Earth A Political History of the Space Age|cognom=McDougall |nom=Walter A. |enllaçautor= |coautors= |any=1985 |editorial=Basic Books |lloc=New York |isbn=0-465-02887-X |pàgines=122 |url= |consulta= }}</ref><ref name="correll">Correll, John T. "[http://www.airforce-magazine.com/MagazineArchive/Pages/2005/July%202005/0705icbm.aspx How the Air Force Got the ICBM ]" ''Air Force'', July 2005.</ref> En qualsevol cas, els míssils balístics Atlas i Redstone eren projectes militars d'alta prioritat, que no anirien a ser frenats mitjançant l'aplicació d'una missió de llançament espacial secundari.<ref>{{ref-llibre|títol=Vanguard a History |cognom=Green, |nom=Constance |cognom2=Lomask, |nom2=Milton |enllaçautor= |coautors= |any=1970 |editorial=NASA |lloc=Washington D.C. |isbn= |pàgines=41 |url= |consulta= }}</ref> El Vanguard de [[Milton Rosen]] va ser un projecte al [[United States Naval Research Laboratory|Naval Research Laboratory]] (NRL), que va ser considerat més com a organització científica que de militar. Rosen i Richard Porter (cap del satèl·lit IGY i cap de l'American Rocket Society) van pressionar pel Vanguard i en contra d'utilitzar l'Altas o els coets de von Braun.<ref>Drew Pearson, "USA Second Class Power?", Simon & Schuster, 1958</ref> Van fer èmfasi en els objectius no militars del programa de satèl·lits. A més de l'aspecte de les relacions públiques, un satèl·lit no militar es va considerar important, a causa de que s'havia d'evitar la discussió de si el sobrevol dels països estrangers amb satèl·lits eren legals o il·legals.<ref>McDougall, Walter A., (1985) ...the Heavens and the Earth</ref>