Vanguard (coet): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m bot: - satèl·lit de 1,47 kg''' + satèl·lit d'1,47 kg'''
m bot: - causa de que s'havia + causa que s'havia
Línia 55:
En 1955, els EUA van anunciar plans per posar un satèl·lit científic en òrbita per l'[[Any Geofísic Internacional]] (IGY) en 1957–1958. L'objectiu era fer el seguiment del satèl·lit, ja que portava a terme experiments.<ref name="ref">{{ref-llibre|títol=The Heavens and the Earth A Political History of the Space Age|cognom=McDougall |nom=Walter A. |enllaçautor= |coautors= |any=1985 |editorial=Basic Books |lloc=New York |isbn=0-465-02887-X |pàgines=121 |url= |consulta= }}</ref> En aquell moment hi havia tres candidats per al vehicle de llançament: el [[Atlas (rocket)|SM-65 Atlas]] de la Força Aèria, un derivat del [[Redstone (coet)|SSM-A-14 Redstone]] de l'[[Army Ballistic Missile Agency]], i una proposta de la marina per a un coet de tres etapes basat en el [[Coet Viking|coet sonda Viking RTV-N-12a]].<ref>{{ref-llibre|títol=Project Vanguard |cognom=Stehling, |nom=Kurt R. |enllaçautor= |coautors= |any=1961 |editorial=Doubleday & Company |lloc=Garden City, New York |isbn= |pàgines=50 |url= |consulta= }}</ref><ref name="correll"/>
 
La Rand Corporation, la Força Aèria i la CIA havien perseguit durant molt de temps la idea d'un [[satèl·lit de reconeixement]].<ref>{{ref-web|url=http://www.project1947.com/gr/randrecon.htm |títol=Research and Development on Proposed Rand Satellite Reconnaissance |consulta=2016-02-28 |cognom=Willette, |nom=Lt Col |coautors= |data= 17 març 1951 |format= |obra= |editor=United States Air Force Directorate of Intelligence |pàgines= |citació= }}</ref> Aquest programa estava en marxa, el Weapon System 117L, totalment d'[[alt secret]].<ref>{{ref-web|url=http://www.nro.gov/foia/declass/NROStaffRecords/1095.PDF |títol=Chronology of Air Force Space Activities |consulta=2016-02-27 |cognom= |nom= |coautors= |data= |format= |obra= |editor=National Reconnaissance Office |pàgines=2 |citació= }}</ref> Un problema amb un reconeixement era una qüestió de legalitat, com la "llibertat espacial" o on s'acaba el límit de l'espai aeri quan una nació entra a l'[[espai exterior]].<ref name="ref"/> La National Security Council va recolzar el satèl·lit de l'IGY, ja que faria bona cobertura pel WS117L i establir un precedent de la llibertat de l'espai amb un satèl·lit civil pacífic. Al mateix temps, la NSC va donar èmfasi que el satèl·lit IGY no havia d'interferir amb els programes militars.<ref>{{ref-llibre|títol=A Fiery Peace in a Cold War |cognom=Sheehan |nom=Neil |enllaçautor= |coautors= |any=2009 |editorial=Vintage Books |lloc=New York |isbn=978-0-679-74549-5 |pàgines=299 |url= |consulta= }}</ref> La proposta del Redstone per part de l'exèrcit probablement seria el primer de la llista per a un primer llançament de satèl·lit. La seva connexió amb el científic d'origen alemany [[Wernher von Braun]], no obstant això, es corria el risc sobre les [[relacions públiques]].<ref>{{ref-llibre|títol=The Heavens and the Earth A Political History of the Space Age|cognom=McDougall |nom=Walter A. |enllaçautor= |coautors= |any=1985 |editorial=Basic Books |lloc=New York |isbn=0-465-02887-X |pàgines=122 |url= |consulta= }}</ref><ref name="correll">Correll, John T. "[http://www.airforce-magazine.com/MagazineArchive/Pages/2005/July%202005/0705icbm.aspx How the Air Force Got the ICBM ]" ''Air Force'', July 2005.</ref> En qualsevol cas, els míssils balístics Atlas i Redstone eren projectes militars d'alta prioritat, que no anirien a ser frenats mitjançant l'aplicació d'una missió de llançament espacial secundari.<ref>{{ref-llibre|títol=Vanguard a History |cognom=Green, |nom=Constance |cognom2=Lomask, |nom2=Milton |enllaçautor= |coautors= |any=1970 |editorial=NASA |lloc=Washington D.C. |isbn= |pàgines=41 |url= |consulta= }}</ref> El Vanguard de [[Milton Rosen]] va ser un projecte al [[United States Naval Research Laboratory|Naval Research Laboratory]] (NRL), que va ser considerat més com a organització científica que de militar. Rosen i Richard Porter (cap del satèl·lit IGY i cap de l'American Rocket Society) van pressionar pel Vanguard i en contra d'utilitzar l'Altas o els coets de von Braun.<ref>Drew Pearson, "USA Second Class Power?", Simon & Schuster, 1958</ref> Van fer èmfasi en els objectius no militars del programa de satèl·lits. A més de l'aspecte de les relacions públiques, un satèl·lit no militar es va considerar important, a causa de que s'havia d'evitar la discussió de si el sobrevol dels països estrangers amb satèl·lits eren legals o il·legals.<ref>McDougall, Walter A., (1985) ...the Heavens and the Earth</ref>
 
A l'agost o setembre de 1955, la Comissió de Capacitats Especials (de l'anglès ''Committee on Special Capabilities'') del [[United States Department of Defense|DOD]] va triar la proposta de la NRL, anomenada Vanguard, pel projecte de l'IGY. La Martin company, que també havia fabricat el Viking, es va convertir en contractista principal per al vehicle de llançament.<ref>[http://books.google.com/books?id=QuEDAAAAMBAJ&pg=PA70&dq=1954+Popular+Mechanics+January&hl=en&sa=X&ei=jLnBT_OmOpT3gAfc2_WlBQ&ved=0CD4Q6AEwAjgy#v=onepage&q&f=true "Satellite Rocket Will Resemble Shell."] ''Popular Mechanics'', June 1956, p. 70.</ref> El coet Vanguard va ser dissenyat com un vehicle de tres etapes. La primera etapa va ser un motor de combustible líquid X-405 de General Electric (designat XLR50-GE-2 per la Marina), derivat del motor RTV-N-12a Viking. La segona etapa va ser el motor de combustible líquid [[AJ-10|AJ10-37]] (XLR52-AJ-2) d'Aerojet General, una variant del motor RTV-N-10 Aerobee. Finalment, la tercera etapa va ser un motor de combustible sòlid. Tots els vols de tres etapes del Vanguard excepte l'últim van utilitzar un motor construït pel Grand Central Rocket Company. Vanguard no tenia aletes, i la primera i segona etapes es van dirigir pels motors de balises. La segona etapa també albergava un sistema de telemetria del vehicle, el sistema de guiat inercial i el pilot automàtic. La tercera etapa va ser estabilitzat per rotació, el spin sent impartit per una taula giratòria en la segona etapa abans de la separació.