Hebron: diferència entre les revisions

'''Hebron''' —الخليل ''Al-Khalīl'' {{ar}}; en [[hebreu]] חֶבְרוֹן {{he}}— és una ciutat de [[Palestina]] a [[Cisjordània]], a la vall d'[[Eixkol]]. El seu nom vol dir "amic". Té una població d'uns 130.000 habitants i és a uns 930 metres sobre el nivell del mar. Es troba a uns 30  km al sud de [[Jerusalem]]. Destaca per les seves vinyes, ceràmiques i vidres. És seu de la Universitat d'Hebron. A la ciutat es troba la famosa Tomba dels Patriarques (hebreu: מערת המכפלה, o Mearat ha-Makhpelà, "Cova de la Makhpelà"; àrab: الحرم الإبراهيمي, o al-Haram al-Ibrahimi "el santuari d'Abraham"), lloc considerat sant per les tres religions abrahàmiques: [[judaisme]], [[cristianisme]] i [[islam]], i que segons el Gènesi és una cova excavada per Abraham per enterrar a la seva dona Sara; els jueus creuen que [[Abraham]], [[Sara]], [[Isaac]], [[Rebeca]], [[Jacob]], i [[Lea]] estan enterrats a la cova, que és considerada el segon lloc més sagrat del judaisme; a la rodalia s'han edificat esglésies, sinagogues i mesquites destacant la mesquita d'Ibrahimi i les sinagogues de la Sala d'Abraham i de la sala de Jacob.

Hebron és una de les més antigues ciutats de la regió. Era habitada pels [[cananeus]] al quart mil·lenni i fou seu d'un regne. A la [[Bíblia]] el regne d'Hebron és esmentat al {{segle |XVIII}} aC i es diu que abans de la conquesta israelita (després del 1300 aC) es deia Quiriat-Arbà.

Integrada als dominis de la tribu de [[Tribu de Judà|Judà]], David fou proclamat rei d'Israel a Hebron i fou la seva capital fins a la conquesta de [[Jerusalem]]. S'han trobat inscripcions del {{segle |VII}} aC portant el nom jueu de la ciutat. Vers el 587 aC, destruït el primer temple, bona part dels seus habitants jueus foren exiliats i el seu lloc ocupat per [[Edom|edomitesedom]]ites. [[Herodes el gran]] va construir la muralla que envolta encara la cova de Makhpelà.

El [[1033]] fou afectada per un greu terratrèmol. El [[1099]] els croats van entrar a la ciutat dirigits per [[Godofreu de Bouillon]] i li van donar el nom de Castelló de Sant Abraham. La mesquita va esdevenir església cristiana i els jueus foren expulsats de la sinagoga. El [[1100]] fou donada com a baronia o senyoriu a Gerard d'Avesnes

El [[1187]] segons les fonts tradicionals fou conquerida per [[Saladí]] (just després de la conquesta d'[[Ascaló]], si bé al-Makrizi dona el mateix any peròi just abans de la conquesta d'Ascaló); Saladí li va retornar el seu nom anterior.

El [[1189]] la ciutat fou reconquerida per [[Ricard Cor de Lleó]], però Saladí va recuperar la ciutat i la dominava a la seva mort el 1193, any en què va passar a al-Nasir Dawud ibn al-Muazzam (fins al 1229) de Kerak que tenia el suport del seu pare al-Muazzam ibn al-Adil (1218-1227) i el 1228 va ser reclamada pel sultà d'Egipte al-Kamil ibn al-Adil (1218-1238) junt amb part de la Palestina meridional. El tractat dels croats amb el sulta Al-Sali Ayyub (11 de febrer de 1229) va establir la pau a la zona; finalment Hebron fou retornada a al-Nasir Dawud al que es va assignar el principat de Kerak (1229). La rivalitat entre templaris i hospitalaris va posar en perill la pau; aquestes ordes van rebre els drets a Hebron de Ricard de Cornualles comte de Poitou vers [[1240]] i van atacar Hebron violant el tractat ([[1241]]), però Dawud la va conservar fins al 1244 quan va passar a mans d'al-Salih Ayyub d'Egipte (1240-1249) amb el suport de mercenaris khwarizms; el 1245 els mercenaris van passar al servei de Dawud que va recuperar Hebron; la va conservar fins al 1248 en què va passar al seu germà Musa al-Mughlib Fakhr al-Din Umar ibn al-Muazzam fins al 1260.<ref> Cal notar que aquesta cronologia es confosa, i basada en l'article al-Khalil a l'Enciclopèdia de l'Islam, que deixa algunes llacunes, i en el llibre de Runciman, A History of the Crusades vol. III</ref>

* [[Malkiel Ashkenazi]], líder de la comunitat sefardita jueva al {{segle |XVI}} {{CN|data=gener de 2016}}