Pere Ferrussola: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Canvis menors, neteja, replaced: <references /> → {{referències}}, s'usava → es feia servir , tingué → va tenir AWB
Línia 65:
| notes =
}}
El Pare '''Pere Ferrussola''' ([[Olot]], [[1 d'agost]] de [[1705]] - [[Ferrara]], [[24 de maig]] de [[1771]]) fou un [[frare]] [[jesuïta]] i professor universitari a Cervera.<ref name="torresamat">{{citar ref| tipus = llibre| cognom1 = Torres i Amat| nom1 =Fèlix | enllaçautor1 = Fèlix Torres i Amat| títol = Memorias para ayudar a formar un diccionario crítico de los escritores catalanes y dar alguna idea de la antigua y moderna literatura de Cataluña| url = http://books.google.cat/books?id=sp8IAAAAMAAJ&printsec=frontcover&hl=ca#v=onepage&q&f=false| editorial = Imprenta de J. Verdaguer | lloc = Barcelona | data = 1836 | consulta = 25 de setembre de 2013| pàgines = 249-250 | llengua = castellà }}</ref> Als disset anys entrà de religiós a la [[Companyia de Jesús]]. Havent ensenyat un curs de filosofia a la [[Universitat de Cervera]] llavors en puixança, i fundada pocs anys abans per [[Felip V d'Espanya]], continuà ensenyant un altre curs per mandat del [[prebost]] general, a instància de molts doctors de la universitat, que governava i regia [[Narcís Queralt]] de la casa dels [[Comtat de Santa Coloma de Queralt|comtes de Santa Coloma]], després [[bisbat d'Àvila|bisbe d'Àvila]]. Es graduà com a doctor en [[teologia]] a la mateixa universitat, en la facultat de la qual ensenyà durant vint anys seguits amb gran opinió de talent i doctrina, i amb gran aprofitament dels seus deixebles, als quals inclinava també a la pietat amb els seus avisos i exemples. Persuadit que no hi pot haver teòleg perfecte sense el coneixement de la [[llengua grega]], començà a aprendre-la amb més de cinquanta anys; i arribà a saber-la bé. També tinguéva tenir un coneixement mitjà de la [[llengua hebrea]]. En el temps que fou rector del col·legi de Cervera, demostrà una gran prudència. Expulsat d'Espanya fou a parar a [[Ferrara]] amb els seus companys de la província d'Aragó, i quan treballava a polir els seus doctíssims «''Comentarios''» en tota la teologia, morí santament.
 
== Obres ==
Torras i Amat cita les següents obres segurament a partir de la biografia del P. Blas Larraz i dels «''Index Jesuiticae philosophiae theses indecem centurias divisae''» de Fontdevalle Ausetano:
* «''Ejercicios espirituales ó una explicación de los ejercicios de S. Ignacio''» (4 toms, Barcelona, Josep Giralt). Compongué aquesta obra per mandat dels seus superiors, essent encara estudiant, i s'usavaes feia servir molt a la província d'Aragó.
* «''Formulae sive conceptiones verborum academiae cervariensis. Cervariae typis academicis''». Escrigué aquesta obra menor per encàrrec de la universitat, per al seu ús.
* «''Leyes de la academia de Cervera''» (1750). Tractant de corregir, augmentar o explicar les primeres lleis de la universitat, el claustre féu aquest encàrrec a Ferrussola i que després aprovaren al Consell.
Línia 80:
* «''Orator in schola theologiae''». És una espècie de retòrica per als estudiants de teologia, a fi que aprenguin a parlar bé el llatí.
* «''Dissertatio theológica de sancto Mysterio cervariensi''». Aquest sant misteri de Cervera, no és altra cosa que un tros de «''Lignum crucis''»; del qual, segons unas pietosa tradició, en voler dividir-lo en dues parts, sortiren algunes gotes de sang, que encara estaven patents en temps de Torres i Amat.
* «''Exercitia divi Ignatii''». En tres parts, la primera conté els exercicis amb les mateixes paraules de [[Ignasi de Loiola|sant Ignasi]], però il·lustrats amb moltes notes. A la segona part es proposà estendre les principals meditacions de sant Ignasi. La tercera part conté la vida del sant, i declara que el camí per on Déu guià a Ignasi a la perfecció, és el mateix amb el quequal el sant ajuda als homes per mitjà dels seus exercicis, per a arribar a la mateixa perfecció. La 1a i 3a part estan del tot concloses:
* «''Oratio ad acad. de SS. Eucharistiae Sacramento''»
* «''Oratio ad acad. in funere D. D. Michaelis Goncer cancellarii.''»
 
== Referències ==
{{referències}}
<references />
{{Autoritat}}