Arcot: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m bot: - amb les rodalies de + amb la rodalia de
m bot: - tenir noticia que + tenir notícia que
Línia 16:
Quan la guerra es va reprendre el [[1757]], Arcot va caure en mans dels francesos dirigit pel general francès Lally (1758), però Eyre Coote va aconseguir derrotar a Lally a [[Wandiwash]] el 1760, i tot seguit va poder recuperar cadascuna de les fortaleses ocupades pels enemics. El coronel Coote va assetjar Arcot i la va conquerir després de set dies de bombardeig, retornant-la a Wala Jah Muhammad Ali, l'aliat dels britànics.
 
[[Haidar Ali]], el rei de [[Mysore]], va envair el Carnàtic sense atacar Arcot el [[1767]]; va retornar el [[1780]] i va assetjar Arcot. Quan va tenir noticianotícia que un exèrcit britànic manat per Sir Hector Munro anava cap allí, va desistir de conquerir la ciutat, però va poder derrotar a un destacament anglès manat pel coronel Baillie, a Pollilore, prop de Palur a la taluka de Walajapet i llavors va tornar a reprendre el setge. Arcot es va rendir i Ambur també fou conquerida. La guerra va acabar el [[1783]] per un tractat. Arcot fou destruïda per [[Tipu Sultan]], fill i successor de Haidar Ali, i abandonada.
 
Després del govern del nawab [[Umdut al-Umara]] (1795-1801), el seu successor [[Azim al-Dawlah]] (1801-1819) va cedir ([[1801]]) la part del Carnàtic ja administrada pels britànics (per les grans deutes contretes pel nawab) i la resta del Carnàtic a la [[Companyia Britànica de les Índies Orientals]] en plena sobirania incloent la fortalesa d'Arcot i diversos estats feudataris o ''palayams''; els nawabs van saldar el deute i van poder conservar el palau a Arcot (avui en ruïnes) i algunes terres a la vora d'Arcot i en altres llocs del Carnàtic. Llavors el territori al nord del riu Palar, junt amb els estats de Venkatagiri, Saidapur, Kalahasti (Calastri) i Karvaitnagar van formar el [[districte de North Arcot]], la capital del qual es va establir a Chittoor. Fou capçalera d'una ''taluka'' (la taluka d'Arcot, a l'est del districte, amb una superfície de 1.118 km² i una població de 147.388 el 1881, 176.878 el 1891 i de 180.564 el 1901).