Creació: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Revertides les edicions de 195.77.240.82. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió. |
Canvis menors, neteja AWB |
||
Línia 1:
{{FR|data=juny de 2013}}
La '''Creació''' és l'acte pel qual una [[divinitat]] forma el [[món]], el [[univers|cosmos]] o la [[vida]]. Constitueix una creença bàsica de les principals religions i mitologies. En l'època moderna s'ha intentat conjugar amb les explicacions científiques ([[creacionisme]]). Suposa una [[cosmogonia]] basada en una força sobrenatural o intel·ligent, que exclou l'atzar.
==La creació a les grans religions monoteistes==
{{VT|Creació segons el Gènesi}}
El [[judaisme]] i el [[cristianisme]] creuen que el món va sorgir per ordre de [[Déu]], tal com s'explica al [[Gènesi]]. Alguns corrents defensen la lectura literal de la [[Bíblia]] (i daten fins i tot el moment), altres pensen que el relat vol emfasitzar que tot existeix per voluntat divina (per tant Déu seria la causa primera de l'existència) i que l'ésser humà és el final del procés de creació per ser la criatura més perfecta (feta a imatge i semblança de Déu, amb una ànima).
La Creació es divideix en diversos dies, que per a alguns són una metàfora de l'[[evolució]]. Així, el primer dia Déu separa la llum de les tenebres (permetent de forma gràfica l'existència del [[temps]] amb el pas del dia i de la nit, ja que Ell és etern per definició). El segon separa les aigües primordials, fent que existeixi un cel i un mar (és a dir, el concepte d'[[espai]]). El tercer dia ajunta les aigües inferiors per permetre aparèixer la terra seca, on creixeran els vegetals. El quart crea els astres principals, mentre que el cinquè crea els primers animals: peixos i ocells (tots els que no pertanyen estrictament a la terra). El sisè dia crea la resta d'animals, incloent l'ésser humà, i el setè, el xabbat o dissabte, descansa i admira la seva obra, que és bona per naturalesa (ja que Déu és perfecte).
Segons la tradició jueva, l'any de la Creació fou l'any 1812 aC.
L'[[islam]] té una visió semblant, si bé no està tan detallada a l'[[Alcorà]]. Les tres religions subratllen el paper de la [[paraula]], ja que la divinitat dóna una ordre verbal perquè les coses comencin a existir. Aquesta creença en el poder del verb explicarà corrents com els encanteris de la màgia clàssica o la lectura cabalística dels textos sagrats. En les tres tradicions Déu és preexistent a tot, no és creat, ja que és etern.
Línia 15:
Als [[vedes|textos vèdics]] es parla de "creacions" en plural, ja que tot segueix un cicle imparable de [[reencarnació|reencarnacions]], per tant hi ha diversos mons que apareixen, duren un cert temps (un dia de [[Brama]], equivalent a 4320000000 anys terrestres) i es destrueixen per donar llocs a uns altres. Aquest procés es repetirà fins a cent vegades (sent una xifra metafòrica per indicar multitud).
La creació suposa posar ordre en un [[caos]] primordial, en el
==La creació al món maia==
Línia 23:
==La visió inca==
De les tenebres inicials, [[Viracocha]] va emergir del llac [[Titicaca]] amb uns quants éssers humans (de nou els homes són éssers similars a la divinitat i diferents de la resta d'animals) i llavors va crear la llum, el món i les diferents espècies. Del sol va descendir l'[[inca (ètnia)|Inca]] primer, que es va aparellar amb les dones originals. La raça humana va oblidar, però, agrair al creador la seva existència i aquest va detenir la pluja, fent impossible la vida.
Un nou déu va sorgir, [[Pachacamac]], i va convertir totes les persones en micos (una tradició semblant a una de les races fallides dels maies) per tornar a començar la seva pròpia creació després d'haver fet fugir Viracocha, que va anunciar que tornaria de més enllà de les aigües (això explica en part la relació dels inques amb els colonitzadors espanyols, que venien travessant l'oceà d'aquest indret indeterminat). Pachacamac i la seva família divina van convertir-se en els amos de [[Cuzco]], amb la seva raça de gent que els adorava
Línia 35:
El poble asiàtic dels [[ainu]] té un mite de creació propi: hi ha sis cels i sis inferns, on viuen tota classe de déus i dimonis. El superior és la llar de [[Kaimu]], el creador, envoltat d'aigua i d'una muralla de metall encantat que ningú pot traspassar. Tot el món sura en l'aigua primordial, on habita una gran truita que en donar cops fa onades i terratrèmols. Kaimu un dia va decidir assecar zones d'aquest mar per fer un món més bonic i part de les seves critatures li van demanar anar a viure allà. L'ésser humà va ser creat específicament per habitar aquest nou món.
La creació japonesa va partir de dos déus, [[Izanagui]] i [[Izanami]], que representen el principi masculí i femení respectivament. Aparellant-se, van donar lloc a les diferents illes que formen el [[Japó]], on van poder néixer les criatures. Tradicions de [[Sibèria]] i l'est d'Àsia tenen mites similars, canviant el nom de les divinitats i el producte de les seves relacions (roques, planes, plantes, animals...)
Els [[orok]] de Rússia creien que al principi a la terra hi havia tres sols. La calor era tal que la terra s'estava convertint en un desert sense vida. Llavors un home mític anomenata Hadau va disparar fletxes per fer desaparèixer dos dels sols (que encara es veuen a vegades en un fenomen conegut científicament com a [[parahel·li]]). També va manar que una àliga i un corb, amb llavors per fer homes, volessin per tota la terra per tornar-li la vida.
Línia 50:
{{Commonscat}}
{{Autoritat}}
{{ORDENA:Creacio}}
[[Categoria:Mitologia]]
[[Categoria:Escatologia]]
| |||