João Bernardo Vieira: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors
Línia 35:
| honors =
}}
'''João Bernardo "Nino" Vieira''' ([[Bissau]], 27 d'abril de 1939 - [[Bissau]], 2 de març de 2009) va ser un polític de [[Guinea Bissau]], que va ocupar tres vegades la presidència del seu país (la primera vegada entre [[1973]] i [[1984]], la segona vegada entre [[1984]] i [[1999]] i la tercera vegada des de l'[[1 d'octubre]] de [[2005]] fins a la seva mort en [[2009]]). També va ser [[primer ministre]] del seu país entre [[1978]] i [[1980]]. Nino Vieira va dir d'ell mateix que era un "regal de Déu" per a Guinea-Bissau, mentre es trobava ocupant el càrrec.<ref name=independent>{{cite news ref-notícia|firstnom=Daniel|lastcognom=Howden|titletítol= President shot dead in palace as rebel troops take revenge|url=http://www.independent.co.uk/news/world/africa/president-shot-dead-in-palace-as-rebel-troops-take-revenge-1635904.html |workobra=[[The Independent]]|publishereditorial=|datedata=2009-03-03 |accessdateconsulta=2009-03-03}}</ref>
 
== Biografia ==
Línia 68:
===Atac de març de 2009===
{{Wikinews|en:President of Guinea-Bissau assassinated}}
El cap d'estat major [[Batista Tagme Na Waie]], un rival clau de Vieira, va ser mort per l'explosió d'una bomba l'1 de març de 2009. Poc després, Vieira va ser mort a trets per un grup de soldats mentre fugia de la seva residència privada les primeres hores del 2 de març de 2009.<ref>[http://news.yahoo.com/s/ap/20090302/ap_on_re_af/af_guinea_bissau "Renegade soldiers kill Guinea-Bissau president"], Associated Press, March 2, 2009.</ref> Els diplomàtics de [[Angola]] van intentar endur-se Vieira i la seva dona a l'ambaixada d'Angola abans de la seva mort, però Vieira es va negar a sortir mentre la seva dona era posada fora de perill.<ref>{{cite ref-web|url=http://www.rte.ie/news/2009/0302/guineabissau.html|titletítol=President of Guinea-Bissau assassinated|accessdateconsulta= 2 Marchmarç 2009}}, RTÉ News</ref> Bissau fou descrita com a "tense però calmada" després de la seva mort.<ref>[http://jn.sapo.pt/PaginaInicial/Mundo/Interior.aspx?content_id=1157928 ""Nino" Vieira foi baleado até à morte em casa"], Jornal de Notícias, March 2, 2009.</ref> Segons el portaveu de l'exèrcit Zamora Induta, Vieira va estar involucrat en l'assassinat del Tagme Na Waie,<ref name=independent/> i Induta va declarar que "el president Vieira va ser assassinat per l'exèrcit quan intentava fugir de casa seva, que estava sent atacada per un grup de soldats relacionats amb Tagme Na Waie, aquest matí d'hora". L'exèrcit va negar que l'assassinat de Vieira marqués un [[cop d'Estat]] i va dir que se seguiria l'ordre constitucional, el que significava que el President de l'[[Assemblea Nacional Popular de Guinea Bissau|Assemblea Nacional Popular]], [[Raimundo Pereira]], succeïria Vieira.<ref name="Guinea-Bissau president shot dead">[http://news.bbc.co.uk/2/hi/africa/7918061.stm Guinea-Bissau president shot dead] BBC News, 2 March 2009</ref>
 
Un metge que va participar en l'autòpsia de Vieira fou citat per [[Agence France-Presse]] dient que Vieira va ser "salvatgement colpejat abans de ser rematat amb nombrosos trets".<ref>[http://www.google.com/hostednews/afp/article/ALeqM5gfLYb5K9U-xo7XVb457M8C2TjiBQ "GBissau president beaten before being shot: doctor"], AFP, 4 March 2009.</ref> L'escriptor britànic [[Frederick Forsyth]], qui era a Bissau en el moment de l'atac, suposada una relació més detallada de l'assassinat del president. Va afirmar que durant un dinar amb el patòleg forense que investigava el cas li va informar que de fet Vieira fou colpejat fins a la mort per soldats armats amb matxets a casa de la seva sogra. D'acord amb aquesta narració, Vieira va sobreviure a una explosió i a la caiguda del sostre de la casa presidencial i llavors li van disparar quan va sortir de l'edifici ferit; però, es va mantenir amb vida fins a ser portat a casa de la seva sogra i colpejat fins a la mort. Forsyth va atribuir els fets sagnants a l'odi mutu entre Vieira i Tagme Na Waie, i els caracteritza com a persones violentes.<ref>[http://news.bbc.co.uk/1/hi/world/africa/7921847.stm "Author stumbles on G-Bissau drama"], BBC News, 3 March 2009.</ref>
 
El Consell de Ministres va crear una comissió d'investigació en una reunió d'emergència per investigar els dos assassinats.<ref>{{cite ref-web|url=http://jn.sapo.pt/PaginaInicial/Mundo/Interior.aspx?content_id=1157928|titletítol=Assassinato de Nino Vieira tem contornos de vingança|publishereditor=Jornal de Notícias|accessdateconsulta= 2 Marchmarç 2009}}</ref> El 10 de març de 2009 es va dur a terme un funeral d'estat per Vieira a Bissau, al qual van assistir milers de persones. No hi estigueren presents líders polítics estrangers. Al funeral celebrat a l'Assemblea Popular Nacional, la seva filla Elisa va instar a posar fi a la violència. L'elogi a Vieira va posar l'accent en la seva importància en la guerra de la independència, l'adopció de la política multipartidista i les reformes econòmiques liberals en la dècada de 1990.<ref>[http://www.google.com/hostednews/afp/article/ALeqM5jVbjpa3xXBEt9Ar3GkVhkVTXHwnA "'Stop killing ourselves' plea at G Bissau leader's funeral"], AFP, 10 March 2009.</ref>
 
====Reacció internacional====
[[Mohamed Ibn Chambas]], cap de la [[Comunitat Econòmica dels Estats de l'Àfrica Occidental]] (ECOWAS), declarà "'La mort d'un president', d'un cap polític, és una notícia molt greu," afegint "No sols és només l'assassinat d'un president o un cap d'estat, és l'assassinat de la democràcia".<ref name="Guinea-Bissau president shot dead"/>
 
La [[Unió Africana]] va considerar l'assassinat un acte delictiu i la [[Unió Europea]] i [[Estats Units]] també va condemnar l'assassinat de Vieira.<ref>{{cite ref-web|url=http://www.radionetherlands.nl/news/international/6198177/GuineaBissau-presidents-murder-condemned |titletítol=Guinea-Bissau president's murder condemned |accessdateconsulta=2009-03-02 |publishereditor=[[Radio Netherlands Worldwide]]}}</ref>
 
La [[Internacional Socialista]], del qual el partit de Vieira n'és membre, va declarar "La Internacional ha seguit amb gran preocupació les recents dificultats polítiques a Guinea Bissau i reitera la seva ferma opinió que no pot haver cap justificació per a l'ús de la força per resoldre els conflictes polítics i que l'assassinat polític és un acte completament atroç i criminal."[http://www.socialistinternational.org/viewArticle.cfm?ArticleID=1978&Search=bissau]