Gas de ciutat: diferència entre les revisions

 

A [[Barcelona]] es van prioritzar les instal·lacions urbanes per abastir la [[Ciutat Vella de Barcelona|Ciutat Vella]] d'enllumenat, que va començar a fer-se amb gas de ciutat (avui també seria més econòmic i ecològic fer-ho amb gas, millor gas natural, que electricitat) en [[1842]], i poc després arribaria a les llars particulars. Les cases benestants van ser les primeres a gaudir de [[Cuina (aparell)|cuines]] amb [[fogó|fogons]] de gas (que substituïa el [[carbó]]) i, a partir de [[1860]], també de la [[calefacció]], en comptes de xemeneies amb [[llenya]]. El gas de ciutat s'usà també per a abastir de [[llum]] l'interior de les llars. Al barri (aleshores [[municipi]]) de [[Sants]] hi hagué una mobilització veïnal molt sonada perquè el gas de ciutat va trigar més tres dècades més a arribar que a la metròpoli. Als [[anys 80]] del [[segle XX]] va deixar d'abastir-se gas de ciutat, que es va reemplaçar totalment, a Barcelona, per gas natural.<ref>''Ciutat Vella: el centre històric reviscolat'', de Martí Abella. Aula Barcelona. Edicions [[Universitat de Barcelona]], 2004, ISBN 9788447528004</ref>

 

== Referències ==