El [[711]] s'inicià la conquesta islàmica que esforndrè el [[Regne de Toledo]]. A finals del 800 i principis del 900 sembla que cristal·litzà un concepte múltiple d'Espanya. Els musulmans anomenen [[Al-Andalus]] a la península d'Espanya, les illes Balears i els glacis del Marroc; d'ençà d'[[Abd al-Rahman III]], el nom d'[[Al-Andalus]] s'utilitza tant en un sentit ampli per designar la península d'Espanya, com en un sentit restringit per anomenar el país sota el seu control i en oposició a Al-Franja.
Pels cristians, el rei [[Alfons III d'Astúries]] es proclamà successor del [[Regne de Toledo]], de manera que primer Oviedo, i després [[Lleó]], seran considerats elsles successores legítimes de [[Toledo]] com a metròpoli de [[diòcesi de les Espanyes]]. Quan all [[1085]] el rei [[Alfons VI de Lleó]] conquerí [[Toledo]], es proclamà emperador de les dues religions, tant la cristiana com i musulmana. El [[1035]] [[Alfons VII de Lleó]] es coronà a Lleó i exigí el vassallatge dels emirs musulmans de Saragossa, València, Dénia i Múrcia, així com dels reis cristians de Portugal, de Navarra, d'Aragó i al comte de Barcelona, proclamantse rei i emperador de tota d'Espanya (''"rex et imperator totius Hispaniae"''), assenyalant que encara Espanya tenia un sentit geogràfic que incloïa tant a cristians com a musulmans, i tant els territoris sota el seu control com els que no estaven.
La zona occidentaloriental de la península d'Espanya fou conquerida per l'[[Imperi Carolingi]] i va rebre el nom de Limit d'Espanya (''Limes Hispanicus'') i Frontera Espanyola (''Marca Hispanica''), mostrant que per als [[Imperi Carolingi|carolingis]] la península d'Espanya encara tenia un sentit geogràfic. Als comtats de la ''Marca Hispanica'' les conquestes del comte [[Ramon Berenguer I de Barcelona]] en territori d'[[Al-Andalus]] li valgueren que als Usatges rebés la denominació d'"apoderador d'Espanya", designant Espanya a les terres d'[[Al-Andalus]]. Així mateix en les cròniques catalanes elsel concepte d'Espanya continúa tenint un sentit geogràfic.
La dinastia Trastàmara continua mostrant un sentit geogràfic de la península d'Espanya amb la idea dels "cinc regnes d'Espanya": Portugal, Lleó, Castella, Navarra i Aragó i el seu intent per unificar-los mitjançant aliances matrimonials sota una direcció castellanolleonesa.
