Corts de València (1336-1337): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
|||
Línia 1:
Les '''Corts de València de 1336-1337''', [[Corts forals valencianes|Corts Generals del regne de València]], foren convocades per [[Pere el Cerimoniós]], el [[14 d'agost]] de [[1336]], poc després d'arribar a [[València]], per al [[10 de setembre]] del mateix any. Poc després de la seva coronació, el rei pretenia perseguir legalment
{{Cita|Para justificar más el negocio, porque todo el fundamento era la confirmación que se pidía de las donaciones que se habían hecho a la reina doña Leonor y a los infantes sus hijos, el rey mandó llamar a cortes a los perlados y ricos hombres y caballeros y síndicos de las ciudades y villas del reino de Valencia para 10 de septiembre.|Zurita, Jerónimo. ''Anales de la Corona de Aragón''. T. Segundo, L. VII, Cap. XXXIV.<ref>[[#Zurita|Zurita 1610]]: fol. 122v.</ref>|col2=Per a justificar més el negoci, perquè tot el fonament era la confirmació que es demanava de les donacions que s'havien fet a la reina Elionor i als seus fills els infants, el rei manà convocar a corts a prelats, nobles i cavallers i síndics de les ciutats i viles del regne de València, per al 10 de setembre.|llengua1={{es}}|llengua2={{ca}}}}
{{Cita|E apres partim daqui [Lleida] e anam a la ciutat de Valencia, e de continent que som en la dita ciutat tenguem corts als Valencians e aqui nos juraren per llur rey. E en aquella cort noy ven don Pedro de Exerica, perquè, Nos lo citam, e ell noy volch comparer, dubtantse que no fossem agreviats contra ell per lo fet de la reyna nostra madastre, la qual, segons que dessus es dit, trasch ab sos fills lo dit don Pedró del realme de Aragó e la mes dins Castella.|''Crónica del Rey d'Aragó en Pere IV lo Ceremoniós''. Llibre Segon, Cap. 16.<ref>[[#Coroleu|Pere IV, Rei d'Aragó 1885]]: p. 62.</ref>}}
En aquestes Corts es convocaren 20 viles del regne (València, [[Xàtiva]], [[Morvedre]], [[Castelló de la Plana]], [[Alpont]], [[Castellfabib]], [[Ademús]], [[Morella]], [[Llíria]], [[Cullera (Ribera Baixa)|Cullera]], [[Borriana]], [[Alzira]], [[Corbera]], [[Vila-real]], [[Ontinyent]], [[Bocairent]], [[Oriola]], [[Alacant]], [[Xixona]] i [[Guardamar]]); 10 membres de l'
En la sessió inaugural del 14 de setembre de 1336, celebrada a la [[catedral de València]], es realitza el jurament reial dels [[Furs de València]] i de tots els privilegis concedits fins aleshores als nuclis reials, i els representants de les viles reials, per la seva part, reten homenatge al rei i juren observar l'ordenament foral;<ref>Les poblacions que juraren fidelitat al rei foren València, Morella, Morvedre, Borriana, Castelló de la Plana, Vila-real, Llíria, Castellfabib, Ademús, Alpont, Alzira, Xàtiva i Cullera ([[#Baydal|Baydal Sala 2011]]: p. 571).</ref> es confirmen dos privilegis anteriors, el que estableix la immutabilitat del diner reial valencià a canvi del pagament d'un monedatge septennal, de [[1266]], i la
Al mateix temps que continuen les sessions de les Corts, es manté el procés contra la reina Elionor i les accions contra Pere de Xèrica, tant judicials com militars contra els seus béns i dominis. Després d'iniciada la demanda contra la reina al setembre, es reprèn el dia [[14 de novembre]], i fins al dia [[16 de desembre]] se celebraren nou sessions judicials, fora de Corts.<ref>[[#Baydal|Baydal Sala 2011]]: pp. 563-566.</ref> El rei torna a cridar als estaments per a finals de desembre per a continuar el judici contra la reina i Pere de Xèrica, esta volta, en les mateixes Corts. I en la primera quinzena de [[1337]] se celebren les dues darreres sessions: els dies 2 i [[14 de gener]], on es torna a tractar sobre l'anul·lació i cassació de totes les donacions fetes a la reina, sense resultats ni sentència ferma; problemàtica que es trasllada al parlament general de tota la Corona convocat en aquestes dates a Castelló de la Plana.<ref>[[#Baydal|Baydal Sala 2011]]: pp. 567 i 569.</ref>
| |||