Occitània: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot treu enllaç igual al text enllaçat
m Sense majúscules
Línia 94:
La llengua històrica és l'[[occità]], però només és oficial (cooficial, amb el castellà i el català) a la [[Vall d'Aran]]. En les zones que administrativament pertanyen a [[França]] i [[Mònaco]] es parla sobretot [[francès]], mentre que en les que estan a [[Itàlia]] es parla també [[italià]]. A França, el [[Sindicat Occità de l'Educació]] lluita per l'ensenyament [[bilingüisme|bilingüe]] del francès i l'occità a les escoles. Altres moviments culturals occitans actuals lligats a la llengua són, per exemple, el [[felibritge]].
 
La literatura occitana i en occità va viure la seva època d'or durant l'[[Edatedat Mitjanamitjana|edat mitjana]], en especial els seus [[trobador|trobadors i trobairitzs.]] A finals del segle XIX, com en altres pobles europeus -per exemple, el català- va sorgir un moviment de [[occitanisme|Renaixença]] de la literatura occitana, època en la qual podem destacar [[Frederic Mistral|Frederic Mistrau]]. Un escriptor destacable occità del segle XX és, per exemple, [[Joan Bodon]].
 
Potser un dels aspectes culturals que es mantenen més vius, ja que s'ha anat passant de mares a fills i sobretot no ha sofert imposicions o prohibicions polítiques és la gastronomia. La [[cuina occitana]] és de base sobretot mediterrània, tot i que d'influència forta atlàntica a l'oest, amb molta fruita i verdura, ingredients adaptats al territori, les estacions i les particularitats personals, casolana, intuïtiva, camperola, de presentacions senzilles i sabors forts.