Luci Emili Paulus Macedònic: diferència entre les revisions

'''Luci Emili Paul·le Macedònic''' (''Lucius Aemilius L. F. M. N. Paulus Macedonicus'') (230 o 231  aC - 160  aC) fou un [[magistrat romà]], el membre més distingit de la família ''[[Paullus]]'' de la [[gens Emília]].

Era fill de [[Luci Emili Paul·le (cònsol 219  aC)|''Lucius Aemilius M. F. M. N. Paulus'']] i va néixer vers el [[230  aC]] o [[229  aC]]. Va créixer influït per les idees aristocràtiques del seu pare; era partidari d'una estricta disciplina a l'exèrcit i va aprendre a fer auguris ingressant al col·legi d'[[àugurs]]. És esmentat per primer cop el [[194  aC]] quan fou nomenat [[triumvir]] per la fundació d'una colònia a [[Crotona]]. El [[192  aC]] fou [[edil curul]] amb [[Marc Emili Lèpid (cònsol 187  aC i 175  aC)|Marc Emili Lèpid]], i va triomfar sobre dotze candidats que després foren cònsols. En el seu edilat va perseguir als ''[[pecuarii]]''.

El [[191  aC]] fou [[pretor]] i va obtenir la província d'[[Hispània Ulterior]] amb títol de [[procònsol]]. A Hispània va fer la guerra als [[lusitans]] ( 191 a [[190  aC]]) i fou derrotat prop de ''[[Lyko]]'', ciutat dels [[bastetans]], on va perdre sis mil homes; però després es va recuperar i va derrotar a l'enemic deixant la [[Bètica]] pacificada per un temps ([[190  aC]]).

Va tornar a Roma el [[189  aC]] i es va presentar candidat al consolat, però diverses vegades va perdre l'elecció, fins que el [[183  aC]], fou elegit cònsol junt amb [[Gneu Bebi Tàmfil (cònsol)|Gneu Bebi Tàmfil]]. Va exercir el [[182  aC]]. El [[181  aC]] fou enviat contra els [[ingauns]], un poble lígur que tenia un considerable poder naval i atacava els vaixells mercants; els [[ingauns]] foren completament sotmesos i les seves fortificacions arrasades; a la seva tornada va obtenir els honors del [[triomf]]. Els següents tretze anys va viure tranquil·lament a Roma, dedicat a educar als seus fills.

Ja feia alguns anys que es disputava la guerra contra el [[Regne de Macedònia]], però no s'aconseguia el triomf definitiu i el [[169  aC]] el poble exigia un general de gran experiència i habilitat; alguns notables van pressionar a Paul·le per presentar-se a l'elecció. Paul·le ja passava dels 60 anys i no estava gaire disposat a fer la feina, però finalment, entre aclamacions, es va presentar i fou escollit juntament amb [[Gai Licini Cras]].

La primavera del [[168  aC]] va derrotar els [[il·liris]] i va arribar al [[Regne de Macedònia]] i el [[22 de juny]] va obtenir la [[Batalla de Pidna|gran victòria]] de [[Pidna]] que de fet va posar fi a la guerra;<ref>{{Ref-llibre |cognom=Matyszak |nom=Philip |títol=The Enemies of Rome From Hannibal to Attila the Hun |url= |llengua=anglès |editorial=Thames and Hudson |data=2004 |pàgines=53 |isbn=050025124X}}</ref> [[Perseu de Macedònia]] es va rendir i fou fet presoner i portat davant Paul·le que el va tractar amb cortesia i amabilitat.

El [[167  aC]] va restar a Macedònia com a [[procònsol]], temps en què va visitar tota [[Grècia]], va reparar algunes injustícies, i va fer diverses donacions. Va tornar llavors a Macedònia, residint a [[Amfípolis]], on juntament amb els deu comissionats especials romans va arranjar el futur de Macedònia; finalment va celebrar uns esplèndids jocs. Abans de sortir de Grècia va anar a l'[[Regne de l'Epir|Epir]] on d'acord a una cruel ordre del senat va donar als seus soldats seixanta ciutats que havien estat aliades de Perseu, amb permís per saquejar-les.

Llavors va anar a ''[[Oricum]]'' i va reembarcar allí per tornar a Itàlia on va arribar cap al novembre del [[167  aC]] amb un botí força considerable, que va dipositar al [[erari|tresor de la república]], provocant la indignació dels soldats que en volien més part; això va provocar alguna oposició però finalment li foren concedits els honors del triomf que es va celebrar als darrers dies de novembre del [[167]], i fou el més esplèndid que Roma mai havia vist: el triomf va durar tres dies, i al davant del carro triomfal de Paule hi anava el rei vençut i el seu fill; al darrere anaven els dos fills grans de Paul·le, [[Quint Fabi Màxim]] i [[Publi Corneli Escipió Africà el Jove]], adoptats per les famílies dels [[Fabi Màxim]] i dels [[Corneli Escipió]]. Però al mateix temps els seus dos fills més joves van morir, un d'ells amb 12 anys, només cinc dies abans del triomf, i l'altre de 14 anys, tres dies després. Això suposava l'extinció de la família [[Emili Paul·le]].

El [[164  aC]] fou [[censor]] amb [[Quint Marci Filip (cònsol 186  aC i 169  aC)|Quint Marci Filip]].

Va morir el [[160  aC]] després d'una malaltia bastant llarga. La fortuna que va deixar era tant reduïda que just va servir per pagar el dot de la seva segona muller. Paule havia estat casat en primeres noces amb Papíria, la filla de [[Gai Papiri Masó]] (cònsol [[231  aC]]) amb la que va tenir quatre fills (dos fills i dues filles); se'n va divorciar i es va casar amb una segona dama de nom desconegut, amb la que va tenir dos fills (els dos morts el [[167  aC]]) i una filla, [[Emília Tèrcia]], que va tenir al seu torn un fill.

* [[Marc Emili Paule (cònsol 302  aC)]]

** [[Marc Emili Paule (cònsol 255  aC)]]

*** [[Luci Emili Paul·le (cònsol 219  aC)|Luci Emili Paule]] (cònsol 216 i 219  aC)

**** '''Luci Emili Paule Macedònic''' (cònsol 182 i 168  aC), casat amb 1.- Papíria, i 2.- Dama de nom desconegut

***** (de 2) fill mort als 14 anys el 167  aC

***** (de 2) fill mort als 12 anys el 167  aC

***** Emília Tercera, casada i amb un fill el 168  aC

[[Categoria:Cònsols romans de la dècada del 180  aC]]

[[Categoria:Cònsols romans de la dècada del 160  aC]]

[[Categoria:Pretors del segle II  aC]]

[[Categoria:Censors romans del segle II  aC]]