Marc Terenci Varró Lucul: diferència entre les revisions

'''Marc Licini Lucul·le''' (''Marcus Licinius L. F. L. N. Lucullus'') fou fill de [[Luci Licini Lucul·le (pretor)]] (''Lucius Licinius L. F. Lucullus'') i de Cecília (filla de Luci Metel Calv o Calb, i germà petit de [[Luci Licini Lucul·le (cònsol 74  aC)]] (Lucius Licinius L. F. L. N. Lucullus). Fou adoptat per [[Marc Terenci Varró]] i llavors va agafar el nom de '''Marc Terenci Varró Lucul·le''' (''Marcus Terentius M. F. Varro Lucullus'') sota el que apareix als ''[[Fasti]]''.

Apareix al costat del seu germà en la denúncia contra l'àugur Servili que havia provocat el desterrament del pare. Fou qüestor en any desconegut, però segurament sota Sul·la. A la guerra civil que va seguir a la tornada de Sul·la, aquest el va tenir com un dels seus lloctinents i el [[82  aC]] va guanyar una brillant victòria contra [[Carbó]] prop de ''[[Fidentia]]''. El [[79  aC]] va exercir d'[[edil curul]] juntament amb el seu germà Luci. El [[77  aC]] fou pretor i es va destacar per la seva imparcialitat en l'administració de justícia i pel desig de tancar les ferides provocades per la guerra.

El [[73  aC]] va succeir al seu germà com a cònsol juntament amb [[Gai Cassi Longí Var]]. Aquell any es va dictar una llei per la distribució de gra entre les classes baixes (''[[Lex Terentia et Cassia]]''). Va obtenir al final del període la província de [[Província romana de Macedònia|Macedònia]] i allí esperava fer la guerra a les ferotges tribus de la frontera; i efectivament va derrotar els [[dardanis]] i [[bessis]] i va ocupar les seves capitals, assolant els seus territoris entre els [[Hemus]] i el [[Danubi]],<ref>{{Ref-llibre |cognom= |nom= |títol=Decline of the Roman republic |url=http://books.google.cat/books?id=OFMOAQAAIAAJ&pg=PA30&dq=Lucullus+danube&hl=ca&sa=X&ei=MlAWT72VGIGYhQeZ3N2aAw&ved=0CDUQ6AEwAA#v=onepage&q=Lucullus%20danube&f=false |llengua=anglès |editorial=Bell |data=1869 |pàgines=vol.3, p.20 |isbn= }}</ref> matant i mutilant als bàrbars que queien a les seves mans de la manera més cruel. Fins i tot va atacar alguna de les ciutats gregues de l'[[Euxí]] que haurien fet algun acte hostil, ja que va agafar successivament als caps d'[[Apol·lònia de l'Euxí|Apol·lònia]], [[Cal·làtia]], [[Tomi]] i [[Istros]] i alguna més de segon ordre. En tornar a Roma el [[72  aC]] va rebre els honors del triomf que va celebrar el [[71  aC]]

El [[67  aC]] fou un del deu llegats enviats a Àsia per fixar els afers a la zona i establir el [[Pont (província romana)|Pont]] com a província romana, propòsit que fou frustrat pel canvi que en pocs mesos havia patit la situació. En acabar la missió fou portat a judici per [[Gai Memmi]] per actes il·legals, acusació que va acabar amb la seva absolució.

En endavant fou un dels dirigents del partit aristocràtic o dels [[optimats]]. El [[65  aC]] va testimoniar contra el tribú Gai Corneli junt amb altres aristòcrates ([[Quint Hortensi (orador)|Hortensi]], [[Quint Lutaci Catul el jove|Catul]], Metel Pius i [[Marc Emili Lèpid (cònsol 66  aC)|Marc Lèpid]]). Encara que va tenir alguna discrepància amb [[Ciceró]], en fou un continu i lleial amic, i li va fer costat durant la conspiració de [[Catilina]], demanant l'execució dels culpables. Va intentar evitar el desterrament de l'orador; al retorn d'aquest de l'exili li va donar suport per recuperar la seva propietat. Va fer l'oració funerària del seu germà (vers 58 o [[57  aC]]) i encara vivia el [[56  aC]] any en què s'oposava a l'enviament de Pompeu a [[Egipte]]. Mesos després encara participava en debats al senat; després ja no torna a ser esmentat el que indicaria que va morir vers el [[54  aC]] o poc després; en tot cas era mort en iniciar-se la guerra civil el [[49  aC]].

[[Categoria:Cònsols romans de la dècada del 70  aC]]

[[Categoria:Edils romans|Marc Licini Lucul·le (consol 73  aC)]]

[[Categoria:Acusats romans|Marc Licini Lucul·le (consol 73  aC)]]