Institut Ramon Muntaner: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
|||
Línia 25:
La creació del centre educatiu fou entre els anys 1817 i 1826, degut al trasllat del [[Santa Maria de Jesús|convent dels franciscans]], que havia sigut afectat per la [[Guerra del Francès]] i no permesa llur reconstrucció. L'església ocupava el lloc de l'actual Parròquia de la Immaculada. Degut a la desamortització de 1835, la comunitat abandona el convent i el 1839 s'hi instal·la la primera escola d'Humanitats d'Espanya promoguda per González de Soto, en tornar de França.<ref name="patmapa">{{ref-web | url=http://patmapa.gencat.cat/web/guest/patrimoni/arquitectura?articleId=HTTP://GAUDI_ELEMENTARQUITECTONIC_19615 | títol=Institut d'Estudis Secundaris Ramon Muntaner | obra=Pat.mapa: arquitectura | consulta=10 gener 2014 | editor=Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya}}</ref>
L'any 1839<ref>Manuel Moreno i Chacón, [http://www.raco.cat/index.php/AnnalsEmpordanesos/article/viewFile/93229/166655 «
Fins al col·legi figuerenc, tots els centres d'ensenyament mitjà estaven en mans d'organitzacions [[catolicisme|catòliques]]; vist el tarannà [[liberal]] i [[republicà]] de la Figueres [[vuitcentista]], es va voler aprofitar proverbial coincidència; d'una banda podien disposar, cedit per l'Estat, de l'edifici que allotjaria el Centre: el [[Santa Maria de Jesús|claustre franciscà]], construït el 1827<ref>{{GEC|0230521|Figueres: La història, l'edat moderna}}</ref> afectat per la [[desamortització de Mendizábal]] de [[1835]]; i, d'altra banda, l'any de la fundació, el 1839, s'instal·lava a Figueres precisament amb el propòsit d'animar un centre educatiu, un ensenyant arribat de França on s'havia fet bon coneixedor de les més modernes tècniques pedagògiques: Julián González de Soto, de la [[Companyia de Sant Vicenç de Paül]]. El [[12 d'agost]] de 1839 signaren un contracte el [[pedagog]] i
===Segle XIX===
[[Fitxer:Julián González de Soto.JPG|thumb|180px|dreta|[[Julián González de Soto]]]]
A l'inici va ser un establiment de tercera classe però ja el 1847 va ser promogut de primera classe, mercès a la intervenció de l'advocat [[agrònom]] empordanès, [[Narcís Fages de Romà]].<ref>Joan Ferrerós, «
L'institut havia guanyat prestigi a la [[universitat de Barcelona]], de la qual depenia, per la bona preparació dels batxillers que allà acudien a seguir estudis; alhora, el centre físicament anava millorant i prenent més relleu social. El 1876 actuava ja com a institut, perquè s'incorpora a ell l'Escola Granja de Fortianell -Escola d'Agricultura- que ocuparà la façana que dóna a les Nacionals. El 1877 i gràcies a les terres obtingudes per la companyia del ferrocarril es va poder anivellar el carrer i fer l'actual plaça de l'Institut.<ref name="patmapa"/> A partir d'una primera donació del que fou ministre de la [[Primera República Espanyola|Primera República]] i president de
===Segle XX===
[[Fitxer:Reunió viquipedista 027.JPG|thumb|180px|Claustre]]
Entrats de ple al segle XX, l'Institut disposava d'un gran solar en la part est de l'edifici, entre aquest i el carrer Nou; en temps, havia estat usat com a horta de l'Escola d'Agricultura i ara, als anys vint, és cedit per a practicar-hi l'esport que ja comença a fer furor: el futbol; fins i tot, l'any 1923 és usat per la [[Unió Esportiva Figueres]]. Posteriorment aquest espai, després de llargues gestions, fou destinat a la ubicació del futur centre escolar Sant Pau, el qual obrí portes el 1933. De mica en mica el Centre de segon ensenyament anava perdent espai al seu entorn: a l'ala nord del claustre de l'Institut hi havia hagut un temple que dècades enrere s'havia ensorrat; desenrunat el solar, l'ajuntament el destinà a la construcció d'una escola d'arts i oficis i a eixamplar l'avinguda, futur carrer de Muntaner; no es féu ni una cosa ni l'altra, ans el contrari: l'any 1958 l'ajuntament, en un gest explicable només pel context politicoideològic del [[nacionalcatolicisme]] de l'època, cedí el solar al bisbat i s'hi edificà el temple que hi ha avui dia. La darrera pèrdua de disponibilitat espacial del Centre tingué lloc el 1977 quan el consistori, gairebé cent anys després que un altre ajuntament hagués dissenyat la plaça de davant per a l'expansió de l'alumnat, l'asfaltà i convertí en aparcament d'automòbils. Aquesta plaça havia estat enjardinada el 1943, i el 1948 hom construí l'actual façana neoclàssica; durant la dècada dels setanta es deformà i s'embordeí la singularitat del claustre quadrilàter a l'aixecar un pis sobre el costat sud: calia encabir els alumnes, en gran nombre a causa dels retards endèmics en la construcció del nou centre –
== Edifici ==
Línia 77:
==El premi de narrativa Maria Àngels Anglada==
El 2004, l'institut va instaurar el Premi de narrativa Maria Àngels Anglada per tal de contribuir al foment de la [[literatura catalana]] i de mantenir viva la memòria de
* 2004 [[Emili Teixidor]], ''Pa Negre''
Línia 84:
* 2007 [[Imma Monsó]], ''Un home de paraula''
* 2008 [[Quim Monzó]], ''Mil cretins''
* 2009 [[Joan Francesc Mira]] ''El professor
* 2010 [[Màrius Carol]], ''L'home dels pijames de seda''
* 2011 [[Sergi Pàmies]], ''La bicicleta estàticat''
|