Obre el menú principal

Canvis

Error el comte de Chinchón correcte (3r) és Diego Fernández de Cabrera y Mendoza
== La guerres ribagorçanes i les Alteracions d'Aragó ==
{{AP|Guerra de la Ribagorça|Alteracions d'Aragó}}
Durant el govern del comte [[Martí I de Ribagorça]] es produïren contínuament revoltes al comtat perquè molts ribagorçans volien passar a domini reial; el [[1554]], els lletrats de la cort de [[Felip II de Castella]] declararen l'extinció del feu, però el tribunal del [[Justícia d'Aragó]] defensà els drets del comte. Arran de la revolta de [[Benavarri]] de [[1578]], encapçalada per [[Joan d'Àger]]<ref>{{Ref-llibre |cognom=Casey |nom=James |cognom2=Ardit |nom2=Manuel |títol=España en la Edad Moderna: una historia social |url=http://books.google.cat/books?id=dgW5pOhk5msC&pg=PA174&dq=Benavarri+1587&hl=ca&ei=dvohTsrlAsaa-waf6_G-Aw&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=2&ved=0CDEQ6AEwAQ#v=onepage&q&f=false |llengua=castellà |editorial=Universitat de València |data=2001 |pàgines=p.174 |isbn=8470309498 }}</ref> i ajudada secretament per la cort reial, Martí I renuncià a favor del seu fill [[Ferran II de Ribagorça]], el qual derrotà una nova revolta a Benavarri el [[1587]], però els ribagorçans continuaren la revolta amb l'ajuda de bandolers catalans i amb el suport de [[Luis JerónimoDiego Fernández de Cabrera y BobadillaMendoza]], [[comte de Chinchón]], tresorer general del [[Consell d'Aragó]] i enemic dels Vilafermosa. Aquestes revoltes, que donaren lloc a una guerra civil al comtat entre partidaris del comte i partidaris del rei, coincidiren amb les [[Alteracions d'Aragó]]; aleshores, el [[1591]], Felip II de Castella, per tal de restablir l'ordre, obligà el comte Ferran II de Ribagorça a renunciar a canvi d'una compensació econòmica, i el comtat revertí a la Corona espanyola.
 
== La Ribagorça sota jurisdicció reial ==
2.284

modificacions