Cleòmenes I: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
m NBSP
Línia 1:
'''Cleòmenes I''' (''Cleomenes'', ''Kleoménes'', Κλεομένης), fou el setzè rei de la línia [[agida]] d'[[Esparta]]. Era fill d'[[Anaxàndrides II]] i la seva segona dona, abans del naixement de cap fill amb la primera dona (suposadament estèril) amb la que després va tenir a Dorieu, Leònides i Cleombrot. Leònides es va casar després amb l'única filla de Cleòmenes, Gorgo.
 
Va succeir al seu pare [[Anaxàndrides II]] a la seva mort el 519  aC i va regnar 29 anys.
 
El 519  aC [[Platees]] va demanar ajut al rei quan Esparta no li va donar assistència contra [[Atenes]]. Després va rebre a Meandri, que fou tirà de Samos per mort de [[Polícrates de Samos|Polícrates]] i havia estat expulsat pels perses; li va oferir regals esplèndids al rei que aquest va refusar i el va enviar als èfors que en van ordenar la sortida del país.
 
El 510  aC Cleòmenes I va ajudar als atenencs a expulsar a [[Hípies (tirà)|Hípies]], el tirà fill de [[Pisístrat]]. Va prendre part en la lluita entre Clístenes i el partit oligàrquic dirigit per [[Isàgores]], al que havia establert al poder i havia ordenar l'expulsió del país de [[Clístenes]] i de 700 famílies, establint un consell de 300 addictes, però la revolta popular a [[Atenes]] el va obligar a sortir cap Esparta el 507  aC.
 
Cleòmenes va planejar la venjança i va reunir aliats del [[Peloponès]] però quan les forces peloponèsies eren a la vora d'[[Eleusis (ciutat)|Eleusis]] els aliats corintis es van fer enrere i els va seguir el co-rei espartà [[Demarat d'Esparta|Demarat]] i després altres aliats, i l'expedició es va frustrar.
 
El [[500  aC]] va anar a Esparta [[Aristàgores de Milet]], per demanar ajut per la revolta jònia, que inicialment va rebutjar però després va acceptar per 50 talents.
 
El [[491  aC]] els ambaixadors de [[Darios I el gran]] van demanar aliments i agua. Atenes va denunciar a Esparta la submissió dels eginetes i Cleòmenes va anar a [[Egina (illa)|Egina]] per agafar ostatges. Mentre Demarat, amb el que segurament Cleòmenes no es portava bé, encoratjava als eginetes a resistir. Cleòmenes es va aliar a [[Leotíquides (rei)|Leotíquides]] i junts van deposar a Demerat al·legant una decisió de l'[[oracle de Delfos]]; llavors Leotíquides i Cleòmenes van anar a Egina, van agafar ostatges i els van entregar als atenencs. Però en tornar a Esparta es va descobrir que l'oracle pel qual Demerat havia estat deposat estava manipulat, i va marxar a Tessàlia per evitar les conseqüències; després va passar a [[Arcàdia]] per excitar als arcadis contra Esparta, fins que aquest país li va permetre el retorn amb immunitat.
 
No va sobreviure molt de temps. Acusat de bogeria fou reclòs a la seva residencia, on va subornar a un [[ilota]] per obtenir un ganivet i es va tirar al damunt de l'objecte i va morir ([[490  aC]]). Heròdot diu que la seva bogeria li va venir de beure massa alcohol, i esmenta que altres pensaven que era un càstig per la seva falsificació de l'oracle i uns altres per la guerra que havia fet contra [[Argos (Argòlida)|Argos]] on va matar a sis mil ciutadans (la data d'aquesta guerra no està establerta però [[Pausànies (geògraf)|Pausànies]] diu que fou al començament del seu regnat: Vegeu [[Argos (Argòlida)|Argos]])
 
== Apotegmes ==