Mahmud Abbas: diferència entre les revisions

'''Mahmud Abbas''' ({{lang-ar|'''محمود عباس'''}}, ''Maḥmūd ʿAbbās'') (nascut el 26 de març de 1935), també conegut per '''Abu Mazen''' ('''Abu-Màzin''', {{lang-ar|'''أبو مازن'''}}, ''Abū Māzin''), és el president de l'[[Organització per a l'Alliberament de Palestina]] (OAP) des de l'11 de novembre del 2004, en morir [[Iàsser Arafat]]. El 15 de gener de 2005 va accedir a la presidència de l'[[Autoritat Nacional Palestina]] pel partit [[Fatah]] (àrab فتح). El mandat de Mahmud Abbas havia d'acabar oficialment el 9 de gener del 2009, però va decidir allargar-lo de forma unilateral. [[Hamàs]] considera no legitim que romangui al poder, mentre que el partit d'Abbas, Fatah, li va donar suport argumentant que en no fer-se eleccions a la presidència de l'[[Autoritat Nacional Palestina|ANP]] el que correspon és realitzar aquestes eleccions simultàniament amb les eleccions legislatives.<ref>[http://www.jpost.com/servlet/Satellite?pagename=JPost%2FJPArticle%2FShowFull&cid=1228728196512 Abbas planning to extend his own term] Jerusalem Post, (14 desembre del 2008] {{en}}</ref><ref name="Hamas: Abbas no longer heads PA">[http://www.jpost.com/servlet/Satellite?cid=1231424896056&pagename=JPost%2FJPArticle%2FShowFull Hamas: Abbas no longer heads PA] Jerusalem Post (9 gener del 2009) {{en}}</ref> El 23 de novembre del 2008 el Consell Central de l'[[OAP]] va escollir Abbas [[President de l'Estat de Palestina|President]] de l'[[Estat Palestí]] (reconegut per un centenar de països).<ref>[http://www.khaleejtimes.com/darticlen.asp?xfile=data/middleeast/2008/November/middleeast_November480.xml&section=middleeast PLO body elects Abbas 'president of Palestine'], [[Agence France-Presse|AFP]] (23 de novembre del 2008) {{en}} </ref>

Fou un dels fundadors de [[Fatah]]; El seu nom en la clandestinitat era ''Abu Mazen'' (àrab: أبو مازن). A mitjans de la dècada de 1950, Abbas es va involucrar en la política clandestina de [[Palestina]], unint-se a un grup d'exiliats palestins al [[Qatar]], on fou director de Personal Civil a l'administració dels emirats. El 1961, mentre era al Qatar, va ser reclutar per [[Fatah]], partit fundat per [[Iàssir Arafat]] i un altre grup d'exiliats palestins de [[Kuwait]] a finals de 1950. En aquest moment, Arafat va establir les bases de Fatah captant rics palestins del Qatar, Kuwait i altres estats del [[Golf Pèrsic]].<ref>{{ref llibre |cognom=Gowers |nom=Andrew |enllaçautor=Andrew Gowers |coautors=Tony Walker |títol=Behind the Myth: Yasser Arafat and the Palestinian Revolution |any=1991 | editorial=Interlink Pub Group Inc |pàgines=65 |isbn=0940793865}}</ref>

Abu Daoud, qui planejà la [[massacre de Munic]] de 1972, on es van prendre com a ostatges membres de l'equip israelià pels [[Jocs Olímpics de Munic]] i que va acabar amb l'assassinat d'onze atletes i entrenadors israelians i un policia de l'[[Alemanya Occidental]], va escriure que els fons per l'operació provenien d'abbas, encara que sense tenir coneixement de per què s'utilitzarien.<ref>{{ref-notícia| url= http://sportsillustrated.cnn.com/si_online/news/2002/08/20/sb2/ |obra=CNN |títol=Thirty years after he helped plan the terror strike, Abu Daoud remains in hiding -- and unrepentant | consulta= 12 maig 2010}}</ref>

Mahmud Abbas ha estat el primer representant de l'Organització per a l'Alliberament de Palestina en visitar l'[[Aràbia Saudita]], el gener de 1993, després que les relacions amb els països del Golf es deterioressin pel suport de l'OAP a [[Iraq]] durant la [[Guerra del Golf]]. El 13 de desembre del mateix any, Abbas fou el signant de l'OAP en l'acord de pau amb Israel. RespectePel que fa a aquest període en va publicar un llibre de memòries: ''Per la via secreta: El camí d'Oslo'' (1995).

Abbas va néixer a [[Safed]] durant el [[Mandat Britànic de Palestina]].<ref name="Sela">[[Avraham Sela|Sela, Avraham]]. "Abbas, Mahmud." ''The Continuum Political Encyclopedia of the Middle East''. Ed. Sela. New York: Continuum, 2002. p. 11</ref> La seva família va emigrar a [[Síria]] durant la [[Guerra Àrab-Israeliana de 1948]].<ref name="Sela" /> Va estudiar la carrera de [[dret]] a [[Egipte]],<ref>{{ref-web|url= http://news.bbc.co.uk/2/hi/middle_east/1933453.stm |títol=Profile: Mahmoud Abbas | consulta=20∕9∕2011 |obra= | editor=BBC |data=5∕11∕2011 |llengua=anglès }}</ref> i va cursar estudis de postgrau a la Universitat Patrice Lumumba de [[Moscou]] on va assolir l'equivalent a un [[doctorat]] en [[filosofia]] amb la dissertació "''L'Altre Costat: La relació secreta entre el nazisme i el lideratge del moviment sionista''".<ref>{{ref-web|cognom=Medoff |nom=Rafael |url= http://www.wymaninstitute.org/articles/2003-03-denier.php |títol=A Holocaust-Denier as Prime Minister of "Palestine"? | consulta=20∕9∕2011 |obra= | editor=Tha David S. Wyman iInstitute for Holocaust Studies |data=març 2003 |llengua=anglès }}</ref>

[[Fitxer:Red Sea Summit in Aqaba.jpg|thumb|leftesquerra|200px|Abbas amb els aleshores [[president dels Estats Units]] [[George W. Bush]] i [[primer ministre d'Israel]] [[Ariel Sharon]] a la Cimera del Mar Roig a [[Àqaba]] ([[Jordània]]) el 4 de juny del 2003.]]

A principis de 2003, tant Israel com els Estats Units havien manifestat la seva negativa a negociar amb [[Iàssir Arafat]]. Aleshores Abbas va començar a sobresortir com a candidat amb un lideratge visible. En ésser un dels pocs membres fundadors de Fatah que encara quedaven, va assolir un cert grau de credibilitat per a la causa palestina. La seva candidatura també va rebre suport pel fet que a altres líders palestins no se’ls podia escollir (el més notable, [[Marwan Barghouti]], estava detingut en una presó israeliana condemnat la mort de civils [[israel]]ians).<ref>{{Ref-llibre |cognom=Zanotti |nom=Jim |títol=Palestinians: Background and U.S. Relations |url= http://books.google.cat/books?id=yooltszz4uEC&pg=PA28&dq=Marwan+Barghouti+Mahmoud+Abbas&hl=ca&ei=IEl9ToykAZCbOse6yfcP&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CC8Q6AEwAA#v=onepage&q=Marwan%20Barghouti%20Mahmoud%20Abbas&f=false |llengua=anglès | editorial= |data= |pàgines= |isbn= }}</ref> La reputació d’Abbas com a home pragmàtic va jugar en favor seu i li va valer el favor d'[[Occident]] i alguns elements de la legislatura palestina, així que es va pressionar a Arafat perquè l'anomenés primer ministre. Arafat hi va accedir el 19 de març de 2003.

El mandat d’Abbas com a primer ministre es va caracteritzar per nombrosos conflictes entre ell i Arafat, principalment a causa de la distribució del poder entre ambdós. Abbas havia insinuat sovint que dimitiria si no obtenia un control més gran de l'administració. A principis de setembre del 2003 es va enfrontar amb el Parlament palestí per aquest motiu. A més, Abbas va entrar en conflicte amb grups militant palestins, sobretot amb la [[jihad Islàmica]] i [[Hamàs]], perquè les seves polítiques pragmàtiques xocaven amb llur enfocament de línia dura. No obstant això, va deixar clar que es veia obligat a abandonar, de moment, les armes contra els civils israelians dins la línia verda per la seva ineficàcia.<ref name=pmw>Itamar Marcus:[http://www.pmw.org.il/ A Self Portrait of Mahmoud Abbas] Palestinian Media Watch 19 Maymaig 2003.{{en}}</ref>

Inicialment es va comprometre a no utilitzar la força contra els militants, per tal d’evitar una guerra civil, i en lloc seu intentar negociar. Va obtenir un èxit parcial, que va resultar en un compromís dels dos grups per respectar un alto-el-foc unilateral palestí. Amb tot, la violència continuada i els “assassinats selectius” de reconeguts líders per part d’Israel forçaren Abbas a prometre que posaria de part seva per fer complir la part que del [[Full de ruta per la pau]] corresponia a l’Autoritatl'Autoritat Nacional Palestina. Això dugué a una pugna amb Arafat pel control de les forces de seguretat palestines; Abbas va dimitir com a primer ministre l'octubre del 2003, al·legant falta de suport d'Israel i Estats Units, i denunciant una “incitació interna" contra el seu govern.<ref name="cnn.com"/>

El 25 de novembre de 2004, El Consell Revolucionari de Fatah va donar suport a la candidatura d’Abbas a la presidència de l’l'[[Autoritat Palestina de Cisjordània i la Franja de Gaza|ANP]] a [[Territoris Palestins Ocupats|Palestina]] per les eleccions del 9 de gener de 2005.

Amb les forces israelianes arrestant i restringint el moviment d’altres candidats, el boicot de [[Hamàs]] a les eleccions, i obtenint el 94% de cobertura durant la campanya electoral a la televisió, l’elecciól'elecció d’Abbas estava virtualment assegurada.<ref>[http://www.eicds.org/english/activities/pressreleases/05/monitoringpalestine.htm Final Report on Monitoring the Presidential Palestinian Elections] (Ibn Khaldun Center for Development Studies) 1 gener de 2005</ref> i el 9 de gener de 2005 Abbas fou elegit President de l’l'[[Autoritat Nacional Palestina]]. En el seu discurs, es va dirigir a una multitud de simpatitzants dient-los: ''Ofereixo aquesta victòria a l’esperit de Iàssir Arafat, i al nostre poble, als nostres màrtirs i a 11.0000 presoners''. També va fer una crida als grups palestins perquè posessin fi a l’úsl'ús de les armes contra els israelians.<ref>[http://news.bbc.co.uk/2/hi/middle_east/4160171.stm Abbas achieves landslide poll win] BBC. 10 gener de 2005</ref><ref>[http://www.israelnationalnews.com/news.php3?id=75030 Abu Mazen: Little Jihad is Over, Big Jihad Starts] (Israel National News) 10 gener 2005</ref>

Abbas va ser triat com el president de l'Autoritat Palestina pel Consell Central de l'Organització d'Alliberament de Palestina el 23 de novembre de 2008, que ja havia sostingut extraoficialment des del 8 de maig de [[2005]].<ref>{{Ref-llibre |cognom= |nom= |títol=PLO asks Mahmud Abbas to be acting president of "state of Palestine" |url= http://nl.newsbank.com/nl-search/we/Archives?p_product=NewsLibrary&p_multi=BBAB&d_place=BBAB&p_theme=newslibrary2&p_action=search&p_maxdocs=200&p_topdoc=1&p_text_direct-0=109F7CBE1E96DFA4&p_field_direct-0=document_id&p_perpage=10&p_sort=YMD_date:D&s_trackval=GooglePM |llengua=anglès | editorial=Al Jazeera |data=8/5/2005 |pàgines= |isbn=}}</ref> Mahmoud Abbas va ser elegit per servir fins al 9 de gener de 2009, però, a causa del conflicte intern palestí, va estendre unilateralment el seu mandat un any més i després va continuar en el càrrec. Com a resultat, el principal rival de Fatah, Hamàs va anunciar que no reconeixeria l'extensió i veia Abbas com a president legítim.<ref>{{Ref-llibre |cognom= |nom= |títol=Abbas planning to extend his own term |url= http://fr.jpost.com/servlet/Satellite?pagename=JPost/JPArticle/ShowFull&cid=1228728196512 |llengua=anglès | editorial=The Jerusalem Post |data=14/12/2008 |pàgines= |isbn=}}</ref>

* [http://www.cidob.org/es/documentacion/biografias_lideres_politicos/asia/palestina/mahmoud_abbas Biografia per CIDOB]