Servitud: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m bot: -posessió +possessió
m Robot treu puntuació penjada després de referències
Línia 1:
{{millorar redacció|data=febrer de 2014}}
[[Fitxer:Green field.jpg|thumb|270px|Un camp com aquest, representa un possible tipus de predi.]]
La '''servitud''' (del [[llatí]] ''iura praedorium'' o ''servitutes'') en [[dret romà]], és un [[dret real]] limitat regulat en el Capítol IV del Llibre Cinquè del Codi Civil Català (566-1 CCc i ss.). Es defineix com "''Un dret real limitat que grava parcialment una finca, que és la servent, en benefifi d'una altra, que és la dominant, i pot consistir en l'atorgament a aquesta d'un determinat ús de la finca servent o en una reducció de les facultats del titular o la titulara de la finca servent" (''566-1 CCc). Com a relacions d'ús, les servituds són drets fonamentalment solidaris i indivisibles, sent això últim el que ocasiona que la servitud romangui íntegre malgrat que qualsevol predi implicat es divideixi. A més, tampoc no hi ha la possibilitat d'una adquisició o extinció parcial.<ref>D'Ors, pàg. 265 - 266.</ref><ref>Betancourt, pàg. 347.</ref>. Les servituds, segons la regulació actual, només es poden adquirir mitjançant títol, otorgat de manera voluntària o forçada. Es prohibeix l'adquisició de servituds per usucapió (566-2.4 CCc) segut a la dificultat que suposaria diferenciar una hispotètica possessió ''ad usucapionem'' d'una mera tolerància del propietari de la finca.
 
Com a tipus de concurrència de drets que és la servitud, produeix una limitació de la [[Propietat privada|propietat]] del predi servent. És aquest el que pateixel [[gravamen]], però el propietari en cap moment queda personalment obligat, les servituds són un dret real limitat que recau sobre finques. Encara que per part del predi servent la servitud suposi una tolerància, des de la perspectiva del dominant aquesta pot consistir en una intromissió ('immissió') lícita sobre el predi que actua com a servent (servitud positiva), o en un dret a impedir ('ius prohibendi') determinats actes en el predi servent (servitud negativa). Quan la servitud es pot reconèixer per un signe visible, manifest, etc., com pot ser una finestra o un canal, la servitud s'anomena aparent, mentre que en el cas oposat, és a dir, quan manca aquest signe, la servitud rep el nom de no aparent.<ref>D'Ors, pàg. 267.</ref>