Banco Hispano Americano: diferència entre les revisions

El '''Banco Hispano Americano''' (BHA) va ser un [[Banca privada|banc privat]] espanyol creat el 1900 que va desaparèixer en [[1991]] al fusionar-se amb el Banc[[Banco Central]], per crear el [[Banco Central]] Hispano]].

Va ser crear per un grup d'inversos liderats per  Antonio Basagoiti Arteta, empresari biscaí que havia fet fortuna a [[Mèxic]], on es trobaven les famílies Zaldo i Ibáñez, que també havien prosperat en territori americà. Es va fundar el  [[25 d'octubre]] de [[1900]] amb l'objectiu de tenir presència a tot el territori nacional, quan fins  llavors només el [[Banc d'Espanya]]  era qui tenia sucursals en tot el àmbit espanyol.

A la fi de l'any [[1913]]  el BHA va sofrir una crisi de confiança motivada per la seca presència a Mèxic, llavors afectat per la [[Revolució Mexicana|inestabilitat política.]] La crisi es va resoldre amb la intervenció del Banc d'Espanya, que va actuar per primera vegada com a prestador d'última instància. Del procés es va consolidar una política gestora conservadora que va prevenir una excessiva implicació durant la [[Primera Guerra Mundial]], a diferència d'altres entitats. A partir de l'any [[1929]] i arran del nomenament d'Andrés Moreno García com a director general, la gestió es va descentralitzar.

En 1976 es van absorvir el&nbsp; Banco Mercantil e Industrial i el&nbsp; Banco de Gijón<ref>[http://elpais.com/diario/1976/10/27/economia/215218804_850215.html Absorcions]</ref>&nbsp; i es va obrir una oficina a Teheran<ref>[http://elpais.com/diario/1976/12/05/economia/218588414_850215.html Oficina a Iran]</ref>, la primera que obria un banc espanyol, amb l'objectiu de canalitzar activitats comercials entre [[Iran]] i Espanya. Aquest mateix any va crear una societat conjunta amb el Banco Urquijo pel foment i gestió d'operacions comercials i industrials espanyoles a Iran, així com a la captació de recursos d'aquell país. Entre les empreses participants en la societat es trobaven Duro Felguera, Entrecanales i CAF.<ref>[http://elpais.com/diario/1976/11/14/economia/216774018_850215.html]</ref> L'estratègia expansiva que seguia va fer que l'any [[1977]] se situés en el segon lloc del ránking bancari espanyol.<ref>[http://elpais.com/diario/1977/03/19/economia/227574018_850215.html Ránking bancari]</ref>

El&nbsp;[[1991]]&nbsp;es va fusionar amb el [[Banco Central|Banc Central]]&nbsp; (BC), operació intentada en la decada dels anys seixanta.<ref>[http://elpais.com/diario/1991/05/15/economia/674258424_850215.html Intents de fusió]</ref> El primer projecte ho van dur a terme [[Ignasi Villalonga i Villalba|IgnacioIgnasi Vilallonga]] i Antonio Basagoiti&nbsp; pero quan l'operació estava &nbsp;pràcticament tancada, el ministre d'hisenda [[Juan José Espinosa San Martín]] i el seu sotssecretari Luis Valero Bermejo, van pensar que el nou banc anava a adquirir massa poder i li van negar els beneficis fiscals sol·licitats. La fusió s'encaria tant que Vilallonga va abandonar la idea. Amb Luis de Usera al capdavant del BHA i [[Alfonso Escámez López|Alfonso Escámez]] del BC es va produir una nova temptativa que tampoc va fructificar. El bescanvi accionarial proposat no va satisfer a Usera després de valorar els balanços. El tercer intent va ocórrer en 1989, amb Claudio Boada en la presidència, però el resultat de les negociacions no va permetre arribar a cap acord.

L'1 de gener de [[1992]] es va registrar oficialment en la [[Comissió Nacional del Mercat de Valors|CNMV]] l'ampliació de capital del Banc Central, per valor 34.069 milions de pessetes, prevista per a l'absorció formal del Banco Central Hispano. El [[30 de desembre]] de l'any anterior, després de l'última signatura de la fusió, el BCH havia deixat de cotitzar en [[Borsa]] donant pas a les noves accions del Banco &nbsp;Central Hispanoamericano (BCHA) que, una vegada ampliat el capital, començava començar a contractar normalment.<ref>[http://elpais.com/diario/1992/01/03/economia/694393208_850215.html Ampliació de capital]</ref>