Eurípides: diferència entre les revisions

'''Eurípides''' (en [[grec antic]]: '''Εὐριπίδης''', ''Euripides''; [[Salamina]], [[485  aC|485]]-[[406  aC]]) fou un dels tres grans poetes tràgics grecs antics, juntament amb [[Èsquil]] i [[Sòfocles]].

El seu naixement també se suposat a Flia a Àtica (a la tribu dels cecròpides o la tribu dels oenis), però la versió més probable és que va néixer el 485  aC o 481  aC a Salamina, on la família s'havia traslladat per la invasió persa. La tradició diu que va néixer el mateix dia de la Batalla de Salamina, el [[23 de setembre]], cosa força improbable. El seu nom podria derivar del riu Euripos prop d'on va tenir lloc la Batalla d'[[Artemísion]]. Per l'edat de la seva mort (75 anys el 406  aC), la data més probable és el [[481  aC]]. Era fill de Mnesarc i Clito.

No es coneix gairebé res de la seva infantesa. L'any [[408  aC]] sortí d'[[Atenes]] cap a [[Regne de Macedònia|Macedònia]], probablement per aversió a anar al [[Peloponès]] a causa de la inacabable guerra amb [[Esparta]]. De jove, fou entrenat per a l'atletisme, però el va abandonar per dedicar-se a la pintura, sense èxit. [[Ateneu (historiador)|Ateneu]] diu que col·leccionava llibres. Aristòfanes, en les seves duríssimes crítiques, també diu que Eurípides era fill d'un botiguer i d'una verdurera, i arriba a insinuar que era el seu esclau Cefisofont qui escrivia realment les seves tragèdies; els especialistes ho consideren un atac personal i una falsedat.

Com altres tràgics, les obres d'Eurípides tracten de llegendes i esdeveniments de la [[mitologia]] d'un temps llunyà, molt anterior al [[segle V  aC]] d'Atenes. Però les obres que va fer eren aplicables al temps en què ho escrigué, sobretot a les crueltats de la guerra. En l'etapa madura de la seva vida, els temes de la seva producció s'anaren desvinculant cada cop més de la tradició preestablerta, amb variació i introducció de nous temes. El filòsof alemany [[Friedrich Nietzsche]] el considera l'artífex de la decadència de la tragèdia en la seva obra ''[[El naixement de la tragèdia]]''. Se l'ha comparat amb [[Jean-Jacques Rousseau|Rousseau]] per la seva modernitat, massa allunyada del pensament dominant per al seu moment, amb un bon desenvolupament psicològic dels personatges, especialment dels femenins: la comparació de la [[Clitemnestra]] de l'[[Orestea]] d'[[Èsquil]] amb la seva més realista [[Medea (Eurípides)|Medea]] ho deixa ben clar. Se l'ha criticat, en canvi, per fer servir amb massa freqüència el recurs fàcil del ''[[deus ex machina]]'' per resoldre les seves obres.

* ''[[Alcestes (Eurípides)|Alcestes]]'' (Ἄλκηστις, [[438  aC]])

* ''[[Medea (Eurípides)|Medea]]'' (Μήδεια, [[431  aC]])

* ''[[Els Heràclides|Els heràclides]]'' (Ἡρακλεῖδαι, [[430  aC]])

* ''[[Hipòlit (Eurípides)|Hipòlit]]'', (Ἱππόλυτος στεφανοφόρος, [[428  aC]])

* ''[[Andròmaca (Eurípides)|Andròmaca]]'' (Ἀνδρομάχη, [[426  aC]])

* ''[[Hècuba (Eurípides)|Hècuba]]'' (Ἑκάϐη, [[424  aC]])

* ''La follia d'Hèrcules'' (Ἡρακλῆς μαινόμενος, [[424  aC]])

* ''[[Les suplicants]]'' (Ἱκέτιδες, [[424  aC]])

* ''[[Ió (Eurípides)|Ió]]'' (Ἴων, [[418  aC]])

* ''[[Les troianes]]'' (Τρῳάδες), [[415  aC]])

* ''[[Ifigènia a Tàuride]]'' (Ἰφιγένεια ἡ ἐν Ταύροις, [[414  aC]])

* ''[[Electra (Eurípides)|Electra]]'' (Ἠλέκτρα, [[413  aC]])

* ''[[Helena (Eurípides)|Helena]]'' (Ἑλένη, [[412  aC]])

* ''[[Les fenícies]]'' (Φοινίσσαι, última obra representada, [[410  aC]])

* ''[[Orestes (Eurípides)|Orestes]]'' (Ὀρέστης, [[408  aC]])

* ''[[Ifigènia a Aulis]]'' (Ἰφιγένεια ἡ ἐν Αὐλίδι, estrenada pòstumament, [[406  aC]])

* ''[[Les Bacants|Les bacants]]'' (Βάκχαι, [[405  aC]])

* ''[[Tèlef]]'' (Τήλεφος, [[438  aC]])

* ''Els cretencs'' (''ca'' [[435  aC]])

* ''[[Estenebea]]'' (abans del [[429  aC]])

* ''[[Bel·lerofont]]'' (Βελλεροϕόντης / ''Bellerophontês'', [[430  aC]]-[[425aC]]). Només se'n conserven 90 versos, però és cèlebre per la frase "Si els déus cometen un acte que no és respectable, no són déus".

* ''Cresfonts'' (''ca'' [[425  aC]])

* ''[[Erecteu]]'' ([[422  aC]])

* ''[[Faetó (mitologia)|Faetó]]'' (Φαεθών / ''Phaethôn'', ''ca'' [[420  aC]]). Se'n conserven 200 versos, 100 dels quals per [[Plutarc]]. [[Johann Wolfgang von Goethe|Goethe]] n'intentà una reconstrucció.

* ''La sàvia Melanippe'' (''ca'' [[420  aC]])

* ''Alexandre'' (Αλέξανδρος / Alexandros, [[415  aC]])

* ''[[Palamedes]]'' (Παλαμήδης / ''Palamếdês'', [[415  aC]]). 43 versos conservats, una desena d'incomplets.

* ''[[Sísif]]'' (Σίσυφος, [[415  aC]])

* ''Melanippe, captiu'' ([[412  aC]])

* ''[[Andròmeda (mitologia)|Andròmeda]]'' (Ανδρομέδη / Andromēde, del [[412  aC]])

* ''[[Antíope (mare d'Amfíon)|Antíope]]'' (''ca'' [[410  aC]])

* ''[[Arquelau I de Macedònia|Arquelau]]'' (''ca'' [[410  aC]])

* ''[[Hipsípile]]'' (Ὑψιπύλη / ''Hupsipulê'', d'entre el [[412  aC]] i el [[405  aC]]). L'obra més important, car se n'han trobat llargs fragments conservats en [[papir]]. Malauradament, la lectura n'és difícil, i un forat d'uns cinc-cents versos en fa les reconstruccions problemàtiques.

* ''[[Filoctetes]]'' (Φιλοκτήτης / Philocthetes, ''ca'' [[410  aC]])