Ana Francisca Abarca de Bolea: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m poesía |
m Campo Guiral, María Angeles: Devoción y fiesta en la pluma barroca de Ana Francisca Abarca de Bolea: estudio de la vigilia y octavario de San Juan Bautista, Huesca, Instituto de Estudios Altoaragoneses, 2007. |
||
Línia 1:
'''Ana Francisca Abarca de Bolea''' ([[
Nascuda en una família de noble llinatge (els Bolea, un dels descendents dels quals seria el [[Pedro Pablo Abarca de Bolea-Ximénez de Urrea y Ponts de Mendoza|Comte d'Aranda]]), filla de l'humanista [[Martín Abarca de Bolea y Castro]] i d'Ana de Mur, després de ser batejada a la saragossana Parròquia de Sant Felip, va viure des dels tres anys al monestir de [[Nuestra Señora de la Gloria]] de la vila de [[Casbas de Huesca|Casbas]], del que ja no hauria de sortir i en el qual va adquirir una profunda formació religiosa i humanística.<ref>CAMPO GUIRAL, María Angeles: ''Devoción y fiesta en la pluma barroca de Ana Francisca Abarca de Bolea: estudio de la vigilia y octavario de San Juan Bautista'', Huesca, Instituto de Estudios Altoaragoneses, [[2007]]</ref> Durant la seva clausura es va enriquir amb lectures molt diverses que van incloure l'aprenentatge de llatí clàssic. Professa com a religiosa el [[4 de juny]] de [[1624]]. En [[1655 ]] a ser mestra de novícies i va arribar a exercir el càrrec d'[[Abadessa]] en [[1672]].
Línia 6:
La poesia d'Ana Francisca Abarca de Bolea es troba inserida en el llibre miscel·lani titu''la''t ''Vigília i octavario de Sant Joan Baptista'' (Saragossa, 1679), que reuneix a més una novel·la curta o apóleg (''La ventura en la desdicha'') i una novel·la (''El fin bueno en mal principio''). Es tracta d'un gènere, el de les [[Miscel·lània|miscel·lànies]], molt conegut en l'època, on en el marc d'un diàleg hereu de l'humanisme, s'intercala literatura de molt variats gèneres. En aquest cas, el marc recorda al de la [[novel·la pastoril]], ja que un grup de rics i refinats pastors es reuneixen en un paratge del [[Moncayo]], on s'alça una ermita dedicada a [[ermita de Sant Joan|Sant Joan]], per celebrar la vigília i l'[[octava]] de la festa del Sant durant nou dies, divertint-se en les seves estones d'oci amb entreteniments i banquets diversos, on es produeixen debats, s'expliquen anècdotes i es canten o reciten romanços i cançons.
La temàtica de la seva poesia és en la seva major part, de caràcter sacre i popular. En algun dels seus escrits empra la [[Aragonès|llengua aragonesa]], un dels escassos testimoniatges de literatura amb trets lingüístics d'aragonès del segle XVII. N'és un exemple la "Alborada al nacimiento" que consta de vint cobles arromançades i de tema nadalenc, on s'expliquen costums del [[folklore]] («cantada por Ginés y Pascual al uso de su aldea y son de la gaita»). El comentari de l'autora, «''notable gusto dio la letra y admiraron la inventiva y que se conserve tanto aquella antigua lengua que se usaba en España''», indica que no n'era conscient de la utilització de la llengua aragonesa. Aquests poemes van ser estudiats pels [[Filologia|filòlegs]] [[Manuel Alvar López|Manuel Alvar]], [[Francho Nagore Laín|Francho Nagore]], [[María Ángeles Campo]] o [[José Manuel Blecua Teixeiro|José Manuel Blecua]]. Heus aquí un exemple de la seva "
{{cita|Media noche era por filos<br>
| |||