Romuald de Ravenna: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Canvis menors, neteja AWB |
|||
Línia 8:
|títols=abat, fundador
|data de naixement=ca. [[951]]-[[953]]
|data de mort= [[19 de juny]] del [[1027]] (o 1023)
|lloc de naixement= [[Ravenna]] ([[Itàlia]])
|lloc de mort=S. Salvatore di [[Valdicastro]], [[Fabriano]] (Marques, Itàlia)
|enterrat a=Església de San Biagio de Fabriano (des de 1481; abans, a l'abadia de Valdicastro)
|festivitat= [[19 de juny]] (7 de febrer fins a 1969)
|venerat en= [[Església Catòlica Romana]] (culte local)
|iconografia=Hàbit camaldulès (blanc), amb bàcul i una petita església a les mans; barba llarga; escala per on pugen i baixen els mongos
|lloc de pelegrinatge=Eremo dei Camaldoli, Fabriano
|orde= [[Benedictins]], [[camaldulesos]]
|data de beatificació=Venerat des del 1032
|lloc de beatificació=
|beatificat per= [[Joan XIX]]
|data de canonització=1032 (festivitat afegida al ''Martirologi'' en 1594 per [[Climent VIII]])
|lloc de canonització=Roma
|canonitzat per= [[Benet IX]]
|patronatge=}}
'''Sant Romuald''' ([[Ravenna]] ~[[951]] - [[Val di Castro]], [[Fabiano]], [[19 de juny]] del [[1027]]) fou un [[abat]] fundador de l'orde dels [[camaldulesos]]. És venerat a l'[[Església catòlica]] com a [[sant]].
Línia 28:
==Biografia==
Fill d'una família aristocràtica, després de veure al seu pare, Sergius, matar un adversari en un duel, l'any [[970]] es féu monjo [[benedictí]] al monestir de [[San Apollinare in Classe]] a [[Ravenna]], però abandonà la casa per retirar-se de nou a la vida eremítica, vivint amb Marí, un eremita que li va fer de guia espiritual. Conegué l'[[abat Garí]], de [[Sant Miquel de Cuixà]], i marxà amb ell a l'abadia, juntament amb el dux de Venècia [[Pere Orsèol]], que també volia deixar el món, i altres nobles. Establert a [[Cuixà]] cap al 978, hi féu vida eremítica i s'hi formà durant deu anys. Hi convencé el comte [[Oliba Cabreta]] de retirar-se a fer penitència a [[Montecassino]].
Tornà a Itàlia en 988 i hi fou ermità a Pereo, prop de [[Ravenna]]. Cap al [[1001]], l'emperador [[Otó III del Sacre Imperi|Otó III]] el convencé perquè tornés a Sant'Apollinare in Classe, on fou elegit [[abat]], però passat un any, la seva vocació d'anacoreta el féu marxar de nou, renunciant al càrrec, i marxà a [[Montecassino]].
Línia 37:
Fitxer:RomualdSacchi.jpg|''Visió de Sant Romual'' d'Andrea Sacchi, 1631 (Pinacoteca Vaticana)
</gallery>
Cap al 1014 Romuald va fundar un eremitori a Sitria (Isola Fossara, Scheggia), al voltant del qual es fundà un monestir, l'abadia de Santa Maria di Sitria. Set anys després, marxà de nou i va trobar un lloc a les muntanyes entre [[Úmbria]] i les [[Marques]], on s'establí; al voltant seu s'originà un moviment eremític que atragúe molts seguidors. Fundà diverses cases i, cap al [[1020]], la comunitat de l'Eremo dei Camaldoli va donar origen a l'[[Camaldulesos|Orde de Camaldoli]] o dels [[camaldulesos]], congregació reformada, de fet, de l'[[Orde de Sant Benet]].
Va morir entre 1023 i 1027 a Valdicastro, prop de Fabriano.
Línia 53:
{{commonscat}}
{{Autoritat}}
{{ORDENA:Romuald}}
[[Categoria:Abats benedictins italians]]
| |||