|
D'acord amb la [[mitologia grega]], '''Bel·lerofont''' (en [[grec antic]] Βελλεροφῶν), va ser un [[heroi grec]], [[fill]] de [[Glaucos (fill de Sísif)|Glaucos]], [[rei]] de [[Corint]], i d'[[Eurímede]].
Segons una [[llegenda]] tardana, el seu nom real era [['''Hipònou]]''', però tenia un [[Germans|germà]] anomenat [[Bèl·ler]], al qual va matar accidentalment, i d'aquest fet li quedà el sobrenom de "matador de Bèl·ler". [[Pseudo-Apol·lodor|Apol·lodor]] diu que el seu germà, al que va matar involuntàriament, es deia Delíades, o potser Pirè, o Alcímenes.<ref>Apol·lodor. ''Biblioteca'', II, 3, 1, 2</ref> [[Joan Tzetzes|Tzetzes]], en canvi diu que va matar Bèl·ler, que era, no un germà seu, sinó un tirà de [[Corint]].<ref>Joan Tzetzes. ''Scholia a Licòfron'', 17</ref> En tot cas, s'hagué d'exiliar a [[Argos (Argòlida)|Argos]], on fou acollit pel rei [[Pretos]], que el va purificar. L'esposa de Pretos, la reina [[Estenebea]] se n'enamorà, però en no ser corresposta va acusar en fals Bel·lerofont davant el marit. Aquest, creient-se la calúmnia envià el seu hoste a la cort del seu [[sogre]] [[Iòbates]], rei de [[Lícia]], amb una carta segellada on instruïa el destinatari perquè matés el missatger. [[Iòbates]], no volent actuar traïdorament matant el seu hoste, ija que un antic costum prohibia matar un home amb qui s'havia compartit taula, li encomanà missions molt perilloses amb l'esperança que no les superaria. Especialment l'envià a lluitar contra la [[Quimera]], una bèstia monstruosa que devastava la [[regió]]. Per fer-ho, [[Atena]] prestà a l'[[heroi]] el [[cavall]] volador [[Pegàs (mitologia)|Pegàs]] al que va trobar bevent a la font [[Pirene (nàiade)|Pirene]], a [[Corint]], i així es pogué acostar al [[monstre]] des de l'aire i el traspassà amb les seues [[fletxes]]. Llavors Iòbates el va a enviar a lluitar contra els [[Solimis]], un poble especialment bel·licós, al que va vèncer, i tot seguit [[Iòbates]] l'envià a lluitar contra les [[Amazones (mitologia)|amazones]], entre les quals va provocar una gran mortaldat. Finalment, Iòbates va reunir un grup de [[lidis]], els més valents, que preparessin un parany per matar Bel·lerofont. Però l'heroi els va matar a tots. El rei va entendre que els [[déus]] el protegien, i, admirat per les seves gestes, li va ensenyar la carta de Pretos, li concedí la mà de la seua filla [[Filònoe]] i li va demanar que es quedés amb ell. Abans de morir li llegà el seu reialme. Amb Filònoe, Bel·lerofont va tenir dos fills, [[Hipòloc (fill de Bel·lerofont)|Hipòloc]] i Isandre, i una filla [[Laodàmia (filla de Bel·lerofont)|Laodàmia]], que amb [[Zeus]] va engendrar [[Sarpèdon (fill de Laodamia)|Sarpèdon]].
Orgullós de les seues gestes, Bel·lerofont volgué arribar a l'[[Olimp (mitologia)|Olimp]] muntant en [[Pegàs, (mitologia)|Pegàs]]el cavall alat, però els [[déus]] varen enviar un [[tàvec]] contra el [[cavall]], que, enfurismat per la picada, va enderrocarfer caure el seu [[genet]]. Bel·lerofont rebia honors d'heroi a Corint i a Lícia<ref>{{ref-llibre|cognom=Grimal|nom=Pierre|títol=Diccionari de mitologia grega i romana|pàgines=70-71|lloc=Barcelona|editorial=Edicions de 1984|any=2008|isbn=9788496061972}}</ref>
== Referències ==
|
