Quibuts: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Revertides les edicions de 31.4.207.157. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió. |
Canvis menors, neteja, replaced: inclús → fins i tot, segle XIX → {{segle|XIX}}, segle XX → {{segle|XX}}, d'Europa Oriental → de l'Europa Oriental AWB |
||
Línia 1:
[[Fitxer:PikiWiki_Israel_3560_Architecture_of_Israel.jpg|dreta|250px|thumb|Joves esmorzant en un ''kibbutz''.]]
Un '''quibuts''' ( en [[hebreu]]: קיבוץ ), ( en plural ''quibbutsim'': קיבוצים ) és una [[comunitat]] col·lectiva [[
Els quibuts van aparèixer en un temps en què les granges independents eren impracticables i es feia necessària una col·laboració en comunitat. Com un experiment social [[utòpic]] que va ser, van captar l'atenció internacional. Avui dia no són excessivament diferents de les empreses capitalistes o de les poblacions de què es pretenia formar una alternativa. La paraula ''quibbuts'' vol dir grup o aplec en hebreu.<ref>[http://www.kibbutzulpan.org/Eng/About.aspx?P=1 kibbutzulpan.org]</ref>
Línia 9:
== Història ==
La historiografia inclòs per part dels historiadors progressistes israelians, es remunten a episodis de persecució contra els jueus a l'Europa de l'est per justificar la primera onada de colònies i assentaments a [[Palestina]].
=== Antecedents: l'opressió a Rússia i els ''Biluïm'' ===
A finals del
Davant d'aquesta fortíssima opressió, els sionistes van convèncer una important part dels jueus que estaven obligats a emigrar, sobretot a l'oest i als [[Estats Units d'Amèrica]], o acceptar el [[baptisme]], o continuar morint de gana sense deixar l'ortodòxia.
El sionisme, nascut a l'est europeu a finals del {{segle
En temps anteriors a les persecucions, Palestina era una destinació a on els jueus anaven a morir, o a estudiar a [[Jerusalem]] i [[Hebron]]. Però a partir de la dècada de 1880, el sionisme pren un fort impuls, i gairebé uns 15.000 jueus de Rússia emigren a Palestina. Aquesta diàspora jueva, o '''primera ''[[aliyyà]]''''' (en referència a l'ascensió a la Terra promesa que havia de tenir lloc amb l'arribada del Messies, segons la [[Pentateuc|Torà]]), pretenia establir-se a terra palestina per a crear un estat jueu, convivint amb altres pobles. Els que hi formaren part se'ls coneix amb el nom de '''''Biluïm'''''. El manifest ''Biluïm'' encoratjava a reforçar la immigració cap a ''Érets Yisrael'' per establir-hi col·lònies agrícoles i cooperatives socials. Tot i això, els jueus immigrats no eren massa destres en l'agricultura, i sovint van haver de recórrer a la caritat i a les donacions que, com les del baró [[Edmond de Rothschild]], provenien d'Europa occidental, i sovint havien de recórrer als àrabs perquè treballessin ells les terres. Algunes de les ciutats pròsperes d'aquesta etapa foren [[Rixon le-Tsiyyon]], [[Rehobot]] i [[Guederà]].
=== La segona ''aliyyà'' i el primer quibuts ===
La primera dècada del {{segle
El que es van trobar entre els jueus ja assentats no va ser allò què s'esperaven: van trobar quelcom molt semblant a l'Europa que havien deixat al darrere, amb els jueus recuperant llocs jueus però ocupats per àrabs i beduïns fent el treball brut.
Línia 36:
La caiguda de l'[[imperi Otomà]] i l'arribada del mandat britànic de Palestina, fou bona pels ''yixuv'' (la comunitat jueva a Palestina), ja que des del seu punt de vista els otomans havien dificultat la immigració i a més eren administradors maldestres.
A tota Europa l'antisemitisme continuava, com si amb les guerres no n'hi hagués prou (Guerra Civil Russa, Guerra entre Polònia i Rússia...). Els [[pogrom
Tot plegat fou denunciat pel sionisme per difondre la idea de la impossible integració i convivència dels jueus a Europa, promovent la '''tercera ''aliyyà''''' i la '''quarta ''aliyyà''''', en especial des de països
Als anys 20 s'estengueren per tota Europa els moviments juvenils sionistes, tant de dretes (''Betar''), creat per [[Zeev Jabotinsky]], ideòleg sionista admirador de [[Mussolini]], que creà nombrosos grups militars jueus a Europa a principis de segle i fins i tot oferí "cent mil soldats jueus" a les potències europees en les seves aventures colonials; altres grups com religiosos (''Bahad''), com pseudosocialistes (''Deror'', ''Berit ha-Olim'', ''Qadima'', ''Ha-Bonim'', Wekleute). Entre aquests darrers, trobem importants promotors dels quibuts, com el [[marxisme|marxista]] ''[[ha-Xomer ha-Tsaïr]]''.
Línia 45:
Amb el creixement també vingué la diversificació:
* Alguns quibuts es van fundar l'any 1927 en l'associació ''Qibbuts Artsí'', la branca esquerrana d'aquest moviment. (Més tard, el [[1936]] va originar el partit polític ''Socialist League of Palestine'' (popularment conegut com ''ha-Xomer ha-Tsaïr''), i que ja amb l'estat d'Israel originaria el ''Mapam''). Els de ''Qibbuts Artsí'' també eren menys sexistes. I es consideraven més aviat [[secular
* El [[1928]], neix el grup ''Héver ha-Qevutsot'', a partir del quibuts ''Deganyà''. No sobrepassaven els 200 individus. La població era escassa.
* La corrent principal fou la ''Qibbuts ha-Meühad'', i criticaven els ''Artsí'' per voler ser elitistes, i els ''qevutsot'' per ser massa petits. La majoria rebutjaven el [[judaisme]] ortodox, tot i que no volien desprendre's de les tradicions jueves (''[[Xabbat]]'', ''[[Yom Kippur]]''...). El [[1946]] apareix el primer quibuts religiós, ''En Tsurim''. Els quibuts religiosos no rebutgen pas la col·lectivització.
Línia 57:
També es van haver de decantar per un dels dos bàndols de la [[Guerra Freda]], tot i que ambdós, els [[EUA]] i la [[Unió Soviètica]] havien reconegut l'estat d'Israel. Als tres anys d'estat israelià, [[David Ben-Gurion]] es van decantar pels EUA, la qual cosa fou criticada per la branca esquerrana o socialista dels quibuts. El nacionalisme sionista, però, era més fort que cap consideració d'esquerra, i s'acceptà el suport dels EUA.
Una altra qüestió era la de la recuperació dels béns perduts a l'[[holocaust]] de l'[[Alemanya]] [[nazi]]. Finalment, allò que es va recuperar es va destinar a ampliar les edificacions i a finalitats recreatives, sempre de la comunitat del quibuts. La prosperitat als quibuts era
Els quibuts van continuar tenint un important paper militar, com per exemple el grup '''Nahal''', format pels quibuts situats a les fronteres de l'estat. A la [[guerra dels sis dies]], 200 dels 800 soldats israelians morts eren ''qibbutsnik''.
Línia 69:
En un primer moment també desitjaven una societat centrada en el treball col·lectiu, en el qual ningú fos empleat de ningú, i on els capatassos no hi tinguessin cabuda. A l'inici, el caràcter [[Socialisme|socialista]] dels quibuts fou molt accentuat, però al llarg dels anys s'ha anat perdent i els quibuts han entrat dins els mecanismes de l'economia liberal [[capitalisme|capitalista]].
Cal fer esment també d'una altra forma de comunitat jueva, els ''[[moixav
=== Vida comunal ===
Línia 142:
|----- align="left"
|}
== Bibliografia ==
Linha 175 ⟶ 154:
* Silver-Brody, Vivienne. ''Documentors of the Dream: Pioneer Jewish Photographers in the Land of Israel 1890-1933.'' Magnes Press of the Hebrew University, 1998. ISBN 0827606575
*Fox, N. A. ([[1977]]) Attachment of Kibbutz Infants to Mother and Metapelet. Child Development, 48, 1228-1239.
*Scharf M. ([[2001]]) A Natural Experiment in Childrearing Ecologies and Adolescents Attachment and Separation Representations; Child Development,
*Scher A.; Hershkovitz R.; Harel J.([[1998]]) Maternal Separation Anxiety in Infancy: Precursors and Outcomes; Child Psychiatry and Human Development, 1998, vol. 29, no. 2, pp.
== Referències ==
Linha 193 ⟶ 172:
{{commonscat}}
{{Autoritat}}
[[Categoria:Quibuts]]
[[Categoria:Entitats d'Israel]]
| |||