He esborrat la secció dedicada a "Limperi carolingi i la cultura irlandesa". Era irrellevant (és la wikipedia en català) i no apareix en la pàgina d'altres llengues,
A causa d'una forta aliança de l'[[Estat]] i l'[[Església catòlica|església]] per dur a terme les reformes, el Renaixement carolingi (a diferència de l'italià) no va ser humanista ni antropocèntric, sinó que es va centrar més en aspecte teològic i catòlics.
== Els carolingis i la cultura irlandesa ==
A la caiguda de l'[[Imperi romà]] al [[segle V]], el seu lloc havia estat ocupat pels pobles bàrbars germanorromanos, que van apagar al continent europeu tota vida cultural llatina. A finals del [[segle VI]], a la [[Galia]], el monjo i historiador [[Gregori de Tours]] escrivia: "desgraciat del nostre temps, que ha vist morir entre nosaltres l'estudi de les lletres". No obstant això [[Irlanda]], que es va salvar de les invasions germàniques, preservar l'antiga cultura grecoromana en els seus monestirs, propagant aquesta per [[Anglaterra]]. En el segle VIII, els monjos irlandesos i britànics eren l'avançada de la civilització, tant en la conservació de la cultura (com l'historiador anglosaxó [[Beda el Venerable]]) com en la seva difusió (com per exemple [[Bonifaci d'Alemanya]], anomenat l'''apòstol dels alemanys''). D'aquesta manera, els monjos van jugar un importantíssim paper en la restauració de la cultura clàssica. Tot i així, el nivell cultural de l'època era anèmic: mentre que a l'antiga [[Biblioteca d'Alexandria]] els pergamins es podien comptar per desenes de milers, la biblioteca del monestir de [[Abadia de Sankt Gallen|Saint Gall]], la més gran i important de l'Europa del [[segle VII]] (i fundada, no per res, per irlandesos), tenia la irrisòria quantitat de 36 volums. La cultura estava arraconat en els monestirs, sense que els reis o dels nobles, i menys la pagesia, es contactaran amb aquesta.
