Guerra hispano-estatunidenca: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Revertides les edicions de 37.135.85.51. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió. |
mCap resum de modificació |
||
Línia 37:
El de Cuba no era el primer conflicte internacional deslligat pel control de les colònies espanyoles. En [[1885]], l'[[imperi Alemany]] va intentar estendre el seu domini sobre el norest de [[Nova Guinea|Papua]] a les Illes Carolines, on es preveia establir un protectorat a causa del seu valor estratègic. L'intent va ser durament combatut per Espanya, que estava present en l'arxipèlag des de [[1521]] i havia reclamat la seva sobirania per primera vegada en [[1667]]; no obstant això, els alemanys (igual que en altres ocasions havien fet els britànics) argumentaven que Espanya les havia abandonat en eliminar la presència militar en [[1787]], si bé l'activitat missionera i comercial s'havia reprès posteriorment i mantingut durant tot el segle XIX. La mediació del [[Papa]] [[Lleó XIII]] va acabar, igual que en altres ocasions, amb el reconeixement de la sobirania espanyola, encara que es va permetre als alemanys establir una estació naval i un dipòsit de carbó en una de les Carolines.
Com en totes les invasions, a Cuba hi havia una minoria, els amos de les plantacions, que estava a favor de la dominació espanyola. En [[1878]], després de deu anys de crua guerra, se signava el [[Pacte del Zanjón]], que no era més que una treva. El [[1880]] s'abolia l'esclavitud a Cuba i la situació començava a canviar. L'oligarquia anhelava la independència per a poder comerciar lliurement. El Capità General espanyol [[Valerià Weyler|Weyler]], designat per a l'illa, va decidir recórrer a la política de «Reconcentració», consistent a concentrar els camperols en reserves vigilades. L'odi es va exacerbar. Molts cubans acomodats van començar a reclamar
== L'enfonsament del ''Maine'' ==
| |||