Filles de la Caritat de Sant Vicenç de Paül: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot inserta {{Autoritat}}
Canvis menors, neteja AWB
Línia 1:
{{Orde
|nom=Filles de la Caritat [[fitxerFitxer:Cross of Saint George (Catalan Government Award).svg|25px|Creu de Sant Jordi 1984|enllaç=Premi Creu de Sant Jordi]]
|imatge=FDC-emb.jpg
|imagesize=150px
Línia 12:
|tipus=Societat de vida apostòlica femenina
|objectiu=Assistència als malalts i assistència corporal i espiritual als pobres, ensenyament
|data de fundació= [[29 de novembre]] del [[1633]]
|lloc de fundació= [[París]]
|fundat per=Sant [[Vicenç de Paül]] i Santa [[Louise de Marillac]]
|regla=
|aprovat per=Confirmat per l'arquebisbe de París, el Cardenal de Retz
|data d'aprovació=18 de gener de 1655 (el 8 de juny de 1668 aprovat per [[Climent IX]]
|constitucions= [[1633]], aprovades en 1668; estatuts: les conferències del fundador entre 1634 i 1660
|patrons=
|supressió=
Línia 43:
Fitxer:Company of the Daughters of Charity of Saint Vincent de Paul .JPG|2013
</gallery>
Les primeres constitucions són de [[1633]], aprovades per la Santa Seu en [[1668]]). A partir del [[31 de juliol]] del [[1634]], i durant vint-i-set anys, el fundador feia les anomenades ''conferències setmanals'' amb les quals formava les religioses; recollides i publicades, formen els estatuts de la societat. Des dels seus orígens, la companyia està subordinada al superior general de la [[Congregació de la Missió]], també fundada per Vicenç de Paül.
 
Les activitats del nou institut van ser nombroses: educació dels orfes i nenes sense recursos, ajut a les víctimes de la [[Guerra dels Trenta Anys]] i altres conflictes, cura de malalts a domicili i en hospitals, servei als presoners i malalts mentals, fundació d'hospitals, etc. Les germanes eren dones "lliures" (no feien clausura per poder ajudar en aquests llocs) que tenien per objectiu "la santa humilitat" i "per monestir, la casa dels malalts, per cel·la la cambra de l'afligit, per claustre els carrers de la ciutat o les sales dels hospitals".
 
En poc temps, Lluïsa de Marilac va fundar noves comunitats a trenta ciutats de França i a Polònia: [[París]], [[Richelieu (França)|Richelieu]], [[Angers]], [[Sedan (Ardenes)|Sedan]], [[Nanteuil-le-Haudouin]], [[Liancourt]], [[Saint-Denis]], [[Serqueux]], [[Nantes]], [[Fontainebleau]], [[Montreuil-sur-Mer]], [[Chars]], [[Chantilly]], [[Montmirail]], [[Hennebont]], [[Brienne]], [[Étampes]], [[Varsòvia]], [[Bernay]], [[Sainte-Marie du Mont]], [[Caors]], [[Saint-Fargeau]], [[Ussel]], [[Calais]], [[Metz]] i [[Narbona]]. A la mort de Marillac i Vicenç de Paül hi havia, el [[1660]], més de quaranta cases de les Filles de la Caritat esteses per tot França.
 
 
Al final de 2005, les Filles de la Caritat són presents a més de 94 països i té més de 21.000 membres en 2.424 cases. La casa mare és al 104 de la Rue du Bac de París. L'any 1998 reberen la [[Premi Creu de Sant Jordi|Creu de Sant Jordi]], i l'any [[2005]] foren guardonades amb el [[Premi Príncep d'Astúries de la Concòrdia]] "per la seva excepcional tasca social i humanitària en suport dels desfavorits, desenvolupada d'una manera exemplar durant prop de quatre segles, i per la seva promoció, arreu del món, dels valors de la justícia, pau i solidaritat".<ref>[http://www.fpa.es/premios/2005/hijas-de-la-caridad-de-san-vicente-de-paul/jury/ Fundació Príncep d'Astúries, Príncep d'Astúries de la Concòrdia 2005] {{es}}</ref>