Anna Kuliscioff: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m bot: - precisament al 1904, + precisament el 1904,
m bot: -metgesa +metgessa
Línia 2:
|peu = Anna Kulishova retratada per [[Mario Nunes Aneu]] a [[Florència]] en [[1908]].
}}
'''Anna Kulishova''', el nom del qual era '''Anna Moiséyevna Rozenshtein''' ({{Lang-ru|Анна Кулишёва i Анна Моисеевна Розенштейн}}, en italià <span lang="it">'''''Anna Kuliscioff'''''</span> ([[Simferòpol|Simferopol]], 9 de gener de [[1855]] – [[Milà]], 29 de desembre de [[1925]]), fou una [[Anarquisme|anarquista]], [[metge|metgesametgessa]] i [[Revolució|revolucionària]] [[Rússia|russa]], una de les principals exponents i fundadores del [[Partit Socialista Italià]].<ref>{{Ref-web|url=http://www.fondazioneannakuliscioff.it/anna_kuliscioff/chi_e/|títol=Fondazione ANNA KULISCIOFF|consulta=7 d'abril de 2016|llengua=italià|editor=Fondazione ANNA KULISCIOFF|data=}}</ref>
 
== Biografia ==
Línia 13:
Es va traslladar novament a [[Suïssa]], que va deixar el [[1880]] per tornar clandestinament a [[Itàlia]], on tornaria a ser arrestada. Després d'una altra estada a Suïssa, Ana va tornar a Itàlia, reunint-se amb Costa a [[Imola]], on donarà a llum a la seva filla Andreina. El [[1881]] la relació entre els dos va acabar, l'Ana va tornar a Suïssa amb la seva filla, i allí s'inscriu a la acultat de medicina. Aquells anys els va dedicar a l'estudi i a recuperar-se de la [[tuberculosi]], conseqüència del seu empresonament a [[Florència]].
 
En [[1888]] es va especialitzar en [[ginecologia]], primer a [[Torí]], després a [[Pàdua]]. Amb la seva tesi va descobrir l'origen bacteriològic de la [[sèpsia puerperal]], obrint la porta al descobriment que salvaria a milions de dones després del part. Es va traslladar a [[Milà]], on va començar a exercir l'activitat de metgesametgessa, també als barris més pobres de la ciutat, per la qual cosa va ser coneguda en aquesta ciutat com la ''doctora dels pobres''.
 
Entretant, va estar lligada sentimentalment a [[Filippo Turati]], acompanyada sempre per la seva filla Andreina. El saló de la seva casa milanesa es va convertir en la redacció de ''[[Crítica social]]'', la revista del socialisme italià, que Ana dirigeix des de [[1891]], i va ser freqüentat pels principals intel·lectuals de l'època, com [[Luigi Majno]], [[Ersilia Majno Bronzini]] i [[Ada Negri]].