Viquipèdia

Piràmides de Guiza: diferència entre les revisions

Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Robot normalitza el nom dels paràmetres de la infotaula
Canvis menors, neteja, replaced: de la pedrera → del planter, m. → m., segle I → {{segle|I}}, degut a → a causa de AWB
Línia 17:
|}}
 
Les '''Piràmides de Gizeh''' (o '''Gizah''') a [[Egipte]] es troben entre les més famoses i més antigues construccions monumentals de la humanitat. Estan situades a la riba occidental de la vall del [[Nil]], uns vuit quilòmetres al sud-oest de la ciutat de [[Gizeh]]. Es troben aproximadament a 15 &nbsp;km del centre de la ciutat del [[El Caire|Caire]] i s'hi arriba directament des de l'anomenada "Avinguda de les Piràmides" (''Sharia el-Ahram''). La piràmide de Keops és l'única que queda de [[les set meravelles del món]] [[Antiguitat clàssica|antic]].{{sfn|Wildung|1998| p=47}} Des del 1979 les piràmides de Gizeh es troben incloses al [[Patrimoni de la Humanitat]].<ref>{{ref-web|url= http://whc.unesco.org/en/list/86 |títol=Memphis and its Necropolis – the Pyramid Fields from Giza to Dahshur| editor= [[UNESCO]] | consulta=2 de juny de 2013}}</ref>
 
== Història de la construcció ==
Línia 34:
 
==== Finalitat ====
Es creu que les piràmides de Gizah es van construir per a allotjar el cos del faraó difunt.<ref>Verner, Miroslav. ''The Pyramids: The Mystery, Culture, and Science of Egypt's Great Monuments''. Grove Press. 2001 (1997). ISBN 0-8021-3935-3 {{en}}</ref> Els antics egipcis creien que una part de l'esperit del faraó, l'anomenat ''ka'', es quedava dins del cadàver. Calia ocupar-se de les restes de manera adequada perquè l'antic faraó pogués "dur a terme la seva tasca com a rei dels morts". S'ha proposat que la piràmide no només servís de tomba del faraó, sinó que també s'hi podien haver emmagatzemat els articles que podria necessitar en el més enllà ([[Duat]]), com en el cas dels [[hipogeu]]s de la [[Vall dels Reis]]. "Els antics egipcis creien que la mort a la Terra era el principi del viatge a un altre món. El [[momificació|cos embalsamat]] del rei s'enterrava a sota o a dins de la piràmide per a protegir-lo i per a permetre que es transformés i ascendís a la vida després de la mort."<ref>{{ref-web|url= http://www.culturefocus.com/egypt_pyramids.htm |títol=Egypt pyramids |autor= |data= |obra= | editor=culturefocus.com | consulta=}} {{en}}</ref> (vegeu també:[[El judici d'Osiris|Judici d'Osiris]] i [[Textos de les Piràmides]])
 
== La Gran Piràmide (Piràmide de Kheops) ==
{{Principal|Piràmide de Kheops}}
[[Fitxer:Gizeh Cheops BW 1.jpg|thumb|Piràmide de Kheops]]
La '''piràmide de Kheops''', també coneguda com a '''piràmide Khufu''' o '''piràmide de Gizeh''' —Khufu és el nom egipci d'aquest [[faraó]], mentre Χεωψ (Kheops) és el mateix nom hel·lenitzat— coneguda com a ''la gran piràmide'', és la més gran de les tres piràmides de [[Gizeh]]. Fou construïda pel faraó [[Kheops]] de la [[dinastia IV]], que va governar durant uns 23 anys. El seu nom antic era "la piràmide que és el lloc del somriure i del capvespre". Al seu costat es van edificar les de [[Piràmide de Khefren|Khefren]] i [[Piràmide de Micerí|Micerí]]. A la [[Grècia hel·lenística]] La Gran Piràmide de Kheops va ser esmentada per [[Antípater de Sidó]] com una de les [[Set Meravelles del Món]].{{sfn|Wildung|1998| p=47}}
 
La piràmide de Keops feia originalment 146,6 metres d'alçada (en l'actualitat fa 137,2 metres), els costats fan de mitjana 230,3 metres i tenen una inclinació de 51° 52′. Es van fer servir uns 3 milions de blocs de pedra per construir-la, el pes mitjà dels quals ronda les dues tones i mitja, i estava completament folrada amb blocs de pedra calcària. A l'interior trobem la [[gran galeria]], que fa 8,5 metres d'alçada i 47 metres de llargada. El mestre d'obra [[Hemiunu]] en va dirigir la construcció. Al final de la gran galeria es troba la cambra funerària del faraó. A dins encara es troben les restes del [[sarcòfag]] de [[granit]]. A més hi l'anomenada cambra de la reina i la primera cambra funerària, subterrània. A la banda oriental de la piràmide hi ha les restes del temple mortuori i de la calçada del faraó. El Temple de la Vall està enterrat sota la ciutat moderna. Al sud-est del temple mortuori hi ha les mastabes de les reines [[Hetepheres I]], [[Meritetis]] i [[Henutsen]]. Dins del museu de la [[barca solar]], al costat sud de la piràmide de Keops, s'exposa una gran barca funerària que es va trobar desmuntada, es va desenterrar el 1954 i es va tornar a muntar. Dins del complex funerari de la piràmide també hi ha tres piràmides menors de reines i una [[piràmide de culte]].{{sfn|Lange|Hirmer|1962| pp=43-44}}
 
=== Geometria i art ===
L'alçada central (apotema) de qualsevol triangle lateral es relaciona amb la meitat de la base segons el coeficient proporcional de la secció àuria. Per als egipcis aquesta figura va ser de vital importància. Els seus camps havien de ser inspeccionats anualment degut a causa de les inundacions del Nil i aquest triangle els servia com a instrument de mesura. La Gran Piràmide va ser una tomba reial i alhora un gran calendari, per mesurar l'any amb l'exactitud d'un telescopi modern.
 
La superfície del conjunt era de 98000 m² i el volum de 2.500.000 m³. La piràmide estava construïda 44 m per damunt del nivell normal del [[riu Nil]]. Està construïda amb uns 2.300.000 blocs de pedra de més de dues tones cadascun. Els blocs utilitzats per la cambra del faraó eren de [[granit]] de les pedreres d'[[Aswan]] i arribaven a pesar fins a 40 tones. La seva entrada era al nord. Existeix una cambra inacabada 35 m per sota la piràmide; la cambra de la reina és a l'extrem de la gran galeria. La cambra reial és a 43 m d'altura i està recoberta de granit rosa i conté el [[sarcòfag]] del faraó del qual la [[mòmia]] havia desaparegut. El temple és a la part oriental amb dues fosses que permetien a les barques sagrades fer el viatge celestial. Una barca sagrada de 43 m de llarg i 6 d'ample es va trobar el [[1954]] perfectament conservada. Malgrat que només es conserven les tres piràmides, en realitat la piràmide egípcia era el centre d'un gran complex arquitectònic format per diversos elements: un temple, una rampa que anava del temple al funerari, i a banda de la mateixa piràmide, una sèrie de magatzems i edificis. Al capdavant d'aquesta petita vila hi havia un batle.
Línia 54:
[[Fitxer:Khephren 009.jpg|thumb|Piràmide de Khefren]]
 
La piràmide que queda al mig és la del faraó [[Khefren]]. Va regnar aproximadament del [[2558 aC]] al [[2532 aC]]. La Piràmide de Khefren feia originalment 143.5 metres (en l'actualitat 136.4), la base mesura 215.25 metres i l'angle d'inclinació és de 52° 20′. Igual que la Piràmide de Kheops, fou completament recoberta amb lloses de pedra calcària. A primera vista sembla més gran que la Gran Piràmide, atès que es troba construïda en un lloc més elevat (per aquest motiu els profans la confonen sovint amb la Gran Piràmide), però tot i que el seu vèrtex conserva el recobriment calcari, en realitat és 3 metres més petita (136 metres, per 139 la de Kheops).{{sfn|Lange|Hirmer|1962| p=43}}
 
A 400 m de distància, una calçada decorada amb [[Relleu (escultura)|relleus]] porta des del temple de la vall, el [[Temple de l'Esfinx de Gizeh|Temple de l'Esfinx]] i l'[[Esfinx de Giza]] cap al temple funerari i a la piràmide en si. El Temple de la Vall fa 45 per 45 metres, i 18 metres d'alçada. Les esquerdes al terra d'[[Alabastre (mineral)|alabastre]] indiquen la ubicació d'unes 23 antigues figures del faraó de mida natural fetes d'alabastre, [[pissarra]] i [[diorita]].{{sfn|Wildung|1998| p=55}} Al sud de la piràmide es troben les restes d'una petita piràmide de culte.
Línia 70:
Tots els edificis foren saquejats antigament però es van trobar restes de cinc barques fora del temple mortuori, dues al nord del temple i tres al sud.
 
La piràmide era rodejada per un mur de pedra darrera el qual hi havia el pati de separació de 10 metres pels quatre costats de la piràmide; era tot empedrat. La pedra de la piràmide fou obtinguda de les pedreres properes de les que encara es poden trobar restes una mica al nord de la piràmide. Les juntes entre pedres no són tant precises com les de Kheops (on són de menys de 5 &nbsp;mm), però es va utilitzar morter. Els nivells baixos foren recoberts de granit rosa i els superior de pedra fina de Turah, cada vegada més prim tal com ascendia.
 
La piràmide té dues entrades subterrànies: una d'elles a uns 30 metres al nord, sota el nivell del terra és coneguda com l'"entrada inferior" i porta a una cambra on segurament era el material d'enterrament; després ascendeix cap a un corredor que comparteix amb l'"entrada superior". Aquesta entrada és també al nord a uns 12 metres sota el nivell del terra. La cambra d'enterrament és rectangular orientada d'est a oest. Prop del sarcòfag hi havia un lloc on probablement es deixava la barca sagrat. La mòmia del faraó no es va trobar
[[Fitxer:Khephren 011.jpg|thumb|leftesquerra|250px|Detall del revestiment superior]]
A més d'una piràmide subsidiària, probablement vinculada al culte funerari del faraó, Petrie va descobrir després del [[1880]], fora del mur exterior, una estructura amb algunes habitacions (111) que va suposar que eren les cases dels treballadors. Aquest lloc podia allotjar com a màxim a cinc mil treballadors; Lehner i Hawas suposen que més aviat es tractaria de magatzems o tendes pel complex de la piràmide. També es van trobar nombroses petxines de mol·luscs, el que fa suposar que la zona antigament no era desèrtica, sinó una sabana.
 
Línia 83:
La piràmide més petita de les tres és la del faraó [[Menkaure]] (Micerí). Va regnar aproximadament entre el [[2532 aC]] i el [[2503 aC]]. La piràmide de Micerí feia originalment 66,4 metres d'alçada, és a dir que no arriba a la meitat de l'alçada de les altres dues piràmides. Els costats fan 102,2 per 104,6 metres de llargada (la longitud mitjana de la base és de 103,4 metres), i té una inclinació de 51°, que és pràcticament idèntica a la de Keops. La part superior de la piràmide estava revestida de blocs de pedra calcària - igual que les piràmides de Keops i Kefren –. No obstant això, les 16 capes inferiors consten de granit rosa envoltant. La vall associada i els temples funeraris no han sobreviscut completament. Al [[Museu d'Antiguitats Egípcies]] s'exhibeix el grup d'estàtues de Micerí, que van ser trobades al Temple mortuori. A la cara sud es troben les tres piràmides de les reines, dues de les quals van ser dissenyades com a [[Piràmide esglaonada|piràmides esglaonades]].{{sfn|Lange|Hirmer|1962| p=43}}
 
Al darrere de la porta del temple hi havia una cambra amb quatre columnes; a cada costat quatre magatzems. Després seguia un gran pati amb parets decorades, un pòrtic amb dos files de columnes de fusta, i una sala d'ofrenes amb un altar d'alabastre. Aquí es van trobar les estàtues del faraó. El temple va ser malmès durant la Dinastia V per una pedregada que va afectar al costat oest, però rehabilitat en temps de Pepi II.
 
El camí d'accés a la piràmide que anava de la Vall al temple mortuori fou acabat per Shepseskaf però no del tot. El terra era de pedra calcaria i les parets tenien uns 2 metres almenys. La construcció sembla que es va aturar quan va arribar a l'oest de la pedrera utilitzada per Khufu i d'aquí passava cap avall al temple potser com a rampa per portar pedres. Aquest camí tenia més de 600 metres.
 
El temple mortuori es va fer al costat est de la piràmide. El temple no estava acabat quan va morir Menkaure; el mortuori el va completar Shepseskaf. El temple contenia un altar i altres elements; fou construït segurament en granit rosa però quan el seu fill el va acabar ho va fer amb pedra.
 
La piràmide està a la vora de la formació Mokattam allà on s'ajunta amb la formació Maadi. La seva altura original fou de 66,5 metres amb un angle d'inclinació de poc més de 51 graus. Els costats fan a la base 104,5 cadascun. Té una sòlida base de roca de 2,5 metres. Sembla que la capa exterior fou de pedra calcària fina de Tura. S'hi accedeix por una entrada a l'eix de la paret nord, 4 metres sota el nivell del terra; un corredor de baixada de 26 graus de desnivell cap a una cambra; el següent corredor té una barrera de granit; el següent corredor continua fins a una cambra sense decoració, la punta est de la qual està sota l'eix vertical de la piràmide; un altre passatge conegut com a corredor superior, passa paral·lel al corredor inferior. A la cambra Vyse va trobar un taüt amb el nom de Menkaure i dins restes humanes, però es creu que hi fou posat més tard, ja que les proves del carboni 14 daten el taüt del període copte cristià vers el {{segle |I}} o II. De la cambra un corredor baixa fins a esdevenir horitzontal, fins a la cambra d'enterrament que és orientada nord-sud i coberta de granit rosa; està a uns 15 metres sobre el nivell de la base de la piràmide; té accés també per un túnel construït des de la part oest, per on avui els visitants entrant a la piràmide. A la cambra Vyse hi va trobar un sarcòfag buit. No s'ha trobat cap barca sagrada a pesar de buscar intensament.
 
A tocar de la piràmide hi ha tres piràmides subsidiàries anomenades les piràmides de les tres reines o les tres piràmides de les reines, identificades com G3a, G3b i G3c. Només la darrera és una autèntica piràmide, i les altres són esglaonades (4 escalons). Encara que s'han atribuït a les tres dones del rei altres experts les consideren piràmides dedicades al culte; en tot cas foren clarament usades com a lloc d'enterrament, per reines o no, i quedaren tancades dins un recinte delimitat per parets de pedra.
 
La més oriental és la G3a, té un temple mortuori; al sud una fila de columnes de fusta, una capella pel culte i una sala d'ofrenes. És la més gran de les tres i té entrada per la paret nord una mica per sota el nivell del sol. Té una cambra d'enterrament amb un corredor. A la cambra d'enterrament i havia un sarcòfag que fou destruït pels lladres de tombes. Reisner pensava que hi havia enterrada Khamerernebti II, la dona principal de Micerí. Té una altura de 28 metres i un grau d'inclinació de poc més de 52 graus; els costats mesuren a la base 44 metres
Línia 105:
[[Fitxer:Tomb of Khentkaus I.jpg|thumb|Piràmide de Khentkaus I]]
 
Al sud-est de la piràmide de Kefren a prop de l'Esfinx es troba la tomba de la reina de la quarta dinastia [[Khentkaus I]], la tomba s'anomena sovint la ''"quarta piràmide de Gizeh"''. Aquest peculiar tomba, explorada per primer cop el 1932, tenia les característiques d'una piràmide doblement esglaonada i va ser originalment considerada una piràmide inacabada. El primer esglaó mesura 45,8&nbsp;m × 45,5&nbsp;m i consisteix en una pedra quadrada, que es deixa reposar a les pedreres locals. Està feta amb maons, com les [[mastaba|mastabes]] de la segona època. La construcció estava coberta de pedra calcària, com les grans piràmides, i assolia una altura de 17 [[Metre|m.]] En aquesta tomba hi havia un assentament per als sacerdots i un vaixell-tomba, que estava dotat dels atributs d'una completa tomba de governant.
 
== Després de la Quarta Dinastia ==
Línia 125:
 
== Exposició a les aigües subterrànies ==
A principis de juny del 2012 les autoritats van fer instal·lar unes [[Bomba (enginyeria)|bombes]] d'aigua ultramodernes, per extreure les [[Mantell freàtic|aigües subterrànies]] que es trobaven sota l'Esfinx. Des de fa un cert temps tant l'Esfinx com el Temple de la Vall estaven en greu perill a causa del creixent nivell de les aigües freàtiques. La causa és el nou sistema de [[clavegueram]] que es va instal·lar a la veïna Nazlet Al-Seman i el nou sistema de [[regadiu]] a la zona d'Hadae Al-Ahram. Els [[Ecologia|ecologistes]] i els [[Hidrologia|hidròlegs]] denuncien que, a causa de la gran quantitat d'aigua que es bombeja, la superfície s'enfonsa i cada vegada és major el risc d'[[erosió]]. Per aquest motiu tant l'esfinx com les piràmides es podrien ensorrar. Ali El-Asfar, el director de l'altiplà de Gizah (''Gizah Plateau'', nom oficial en anglès) no hi està d'acord. Segons ell, les bombes instal·lades han fet que el nivell freàtic arribés als 4,5 metres de la superfície. També afirma que a aquesta alçada els monuments estan completament segurs, perquè aquest nivell freàtic ja existia en els temps antics.<ref>{{ref-web|url = http://english.ahram.org.eg/NewsContent/9/40/46972/Heritage/Ancient-Egypt/Egypts-Sphinx,-Pyramids-threatened-by-groundwater,.aspx|títol = Egypt's Sphinx, Pyramids threatened by groundwater, hydrologists warn|autor = Nevine El-Aref| editor = ahramonline|data = 5 de juliol de 2012| consulta = 2 de juny de 2013|llengua = anglès}}</ref><ref>{{ref-web|url = http://blog.selket.de/aus-der-forschung/experten-warnen-sphinx-und-pyramiden-durch-grundwasser-bedroht.html|títol = Experten warnen: Sphinx und Pyramiden durch Grundwasser bedroht|nom = Carina |cognom=Felske| editor = selket.de|data = 6 de juliol de 2012| consulta=2 de juny de 2013}} {{de}}</ref>
 
== Galeria fotogràfica ==
<gallery>
ImatgeFitxer:Joseph (San Marco).jpg|{{mida|1= [[Josep]] a Egipte, al fons les piràmides, els "graners" ([[Basílica de Sant Marc (Venècia)|Basílica de Sant Marc]]), [[segle XIII]].}}
ImatgeFitxer:Munster-khéops.jpg|{{mida|1=Les piràmides en un gravat de [[Sebastian Münster]] (1544).}}
ImatgeFitxer:Francois-Louis-Joseph Watteau 001.jpg|{{mida|1= [[Batalla de les Piràmides|Batalla de les piràmides]], 1798 ([[Campanya napoleònica d'Egipte i Síria]]).}}
ImatgeFitxer:Lepsius-Projekt tw 1-1-16.jpg|{{mida|1=Mapa de les piràmides de [[Karl Richard Lepsius|Lepsius]] (''Denkmäler aus Ägypten und Äthiopien''), cap al 1843.}}
ImatgeFitxer:SphynxTourists.JPG|{{mida|1=Turistes del segle XIX davant de l'[[Esfinx de Giza|Esfinx]]; al darrere la [[Piràmide de Kheops]].}}
ImatgeFitxer:USAAF_C-47_flies_over_the_Giza_pyramids_1943.JPEG|{{mida|1=Les piràmides durant la [[Segona Guerra Mundial]].}}
 
</gallery>
===Esquemes===
<gallery>
ImatgeFitxer:Kheops-coupe.svg|{{mida|1=Secció de la piràmide de Keops.}}
ImatgeFitxer:Khephren-plan.jpg|{{mida|1=Secció de la piràmide de Kefren.}}
ImatgeFitxer:Menkaure pyramid scheme.svg|{{mida|1=Secció de la piràmide de Micerí.}}
ImatgeFitxer:Khentkaus I tomb Giza.png|{{mida|1=Secció de la piràmide de Khentkaus.}}
ImatgeFitxer:Comparison of pyramids.svg|{{mida|1=Comparativa de diverses piràmides d'arreu.}}
</gallery>
===Piràmide de Keops===
<gallery>
ImatgeFitxer:Cheops pyramid 02.jpg|{{mida|1=Restes del revestiment de pedra calcària a la base.}}
ImatgeFitxer:Giseh 02.jpg|{{mida|1=Entrada original.}}
ImatgeFitxer:Al-mamoun-tunnel.jpg|{{mida|1=Túnel d'[[Al-Mamun (abbàssida)|Al-Mamun]].}}
ImatgeFitxer:Grande-galerie.jpg|{{mida|1=Gran Galeria.}}
ImatgeFitxer:Chambre-roi-grande-pyramide.jpg|{{mida|1=Cambra del rei amb el sarcòfag de granit.}}
</gallery>
===Piràmide de Kefren===
<gallery>
ImatgeFitxer:Khephren-description-egypte.jpg|{{mida|1=Piràmide de Keops, 1810 (''[[Description de l'Égypte]]'').}}
ImatgeFitxer:Alig Khafre Pyramid top 437.jpg|{{mida|1=Detall de la punta.}}
ImatgeFitxer:04 khafre passage.jpg|{{mida|1=Rampa d'entrada.}}
ImatgeFitxer:06 khafre chamber.jpg|{{mida|1=Cambra funerària amb el sarcòfag.}}
ImatgeFitxer:07 khafre coffer.jpg|{{mida|1=Detall del sarcòfag.}}
ImatgeFitxer:Pyramid of Khafre as seen from the streets of Turah district of Cairo. Egypt, North Africa.jpg|{{mida|1=La piràmide vista des del Caire.}}
</gallery>
====Esfinx====
<gallery>
ImatgeFitxer:Francis Bedford - The Sphinx, the Great Pyramid and two lesser Pyramids, Ghizeh, Egypt - Google Art Project.jpg|{{mida|1=L'Esfinx coberta pel desert, 1862.}}
ImatgeFitxer:Great Sphinx with Stelae.jpg|{{mida|1=L'Esfinx i l'Estela del Somni.}}
ImatgeFitxer:Great Sphinx 2010 rear.jpg|{{mida|1=Detall de la cua i de la part posterior.}}
ImatgeFitxer:Giza Sphinx 2.jpg|{{mida|1=Detall de la cara.}}
ImatgeFitxer:Beard of the sphinx.jpg|{{mida|1=Barba de l'Esfinx ([[Museu Britànic]]).}}
</gallery>
====Temples====
<gallery>
ImatgeFitxer:Ruins of Chefren (1878) - TIMEA.jpg|{{mida|1=Ruïnes del Temple de la Vall, 1878.}}
ImatgeFitxer:Giza Plateau - Great Sphinx - inside temple.JPG|{{mida|1=Interior del Temple de la Vall.}}
ImatgeFitxer:Khafre valley statue sockets.jpg|{{mida|1=Situació de les estàtues del faraó al Temple de la Vall.}}
ImatgeFitxer:Chephren CG 15.jpg|{{mida|1=Estàtua del faraó del Temple de la Vall ([[Museu d'Antiguitats Egípcies]]).}}
ImatgeFitxer:Khafre 5 storage rooms.jpg|{{mida|1=Magatzems del temple funerari.}}
ImatgeFitxer:GizaSphinx.jpg|{{mida|1=Temple de l'[[Imperi Nou d'Egipte|Imperi Nou]].}}
</gallery>
===Piràmide de Micerí===
<gallery>
ImatgeFitxer:Gizeh Mykerinos 09.JPG|{{mida|1=Detall del revestiment de granit vermell, s'aprecien alguns blocs sense polir.}}
ImatgeFitxer:16 menkaure chamber with five niches.jpg|{{mida|1=Cambra dels nínxols.}}
ImatgeFitxer:17 menkaure burial chamber.jpg|{{mida|1=Detall de la cambra funerària.}}
ImatgeFitxer:Sarcophage-mykérinos.jpg|{{mida|1=Dibuix del sarcòfag desaparegut.}}
ImatgeFitxer:Wooden Coffin of Men-ka-ra (1878) - TIMEA.jpg|{{mida|1=Dibuix del sarcòfag de fusta de Micerí (1878).}}
</gallery>
 
Línia 198:
 
== Bibliografia ==
* {{ref-llibre|autor= DDAA|títol=Egipto. Dioses, templos y faraones. Volum II| editorial=Ediciones Prado|lloc=Madrid|any=1992|llengua= castellà|isbn= 84-7838-162-7|ref=harv}}
* {{ref-llibre|cognom=Helck|nom=Wolfgang |títol=Lexicon der Ägyptologie|lloc=Wiesbaden| editorial=Harrassowitz|any=1984|isbn=3447024895| consulta=2 juny 2013 |capítol=Rad |llengua=alemany |col·lecció=Pyramidenbau - Steingefäße|ref=harv}}
* {{ref-llibre|cognom=Lange|nom=Kurt|cognom2=Hirmer|nom2=Max|títol= Egipto. Arquitectura, pintura y escultura(Títol original en alemany: Ágypten)| editorial= Herrero|lloc=Mèxic|any=1962|llengua= castellà|ref=harv}}
* {{ref-llibre|cognom=Lehner|nom=Mark|títol= Todo sobre las Pirámides| editorial= Destino|lloc=Barcelona|any=2003|llengua= castellà|isbn= 84-233-3556-9|ref=harv}}
* {{ref-llibre|cognom=Wildung|nom=Dietrich|títol= Egipto de la prehistoria a los romanos| editorial= Taschen |lloc=Còlonia|any=1998|llengua= castellà|isbn= 3-8228-7562-7|ref=harv}}
 
== Enllaços externs ==
{{Commonscat}}
* [http://maps.google.cat/maps?ll=29.940122,31.151556&spn=0.002,0.002&t=k&q=29.940122,31.151556 Foto de satèl·lit de Google Earth]
* [http://pano4d.ru/index.php?option=com_content&view=article&id=137:2014-03-16-06-32-54&catid=1:3d-tur&Itemid=107 Piràmides de Gizeh, la visita virtual]
 
Línia 214:
{{Coord|29|58|34|N|31|07|58|E|region:EG_type:landmark|display=title}}
 
{{ORDENA:Piramides De Gizeh}} ▼
 
▲{{ORDENA:Piramides De Gizeh}}
[[Categoria:Piràmides de la Necròpolis Memfita]]
[[Categoria:Patrimoni de la Humanitat d'Egipte]]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/wiki/Piràmides_de_Guiza»