Teoria del crèdit (monetari): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Creada per traducció de la pàgina «Credit theory of money» |
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors |
||
Línia 5:
== Tendències ==
Segons [[Joseph Schumpeter]], el primer defensor que es coneix d'una teoria de crèdit monetari va ser el conegut filòsof [[Plató|Plató.]] Schumpeter descriu el Metal·lisme (la riquesa ve determinada per l'acumulació de metalls preciosos) com la segona de les "dues teories fonamentals de diners", afegint que el primer defensor del metal·lisme va ser [[Aristòtil|Aristòtil.]]<ref>Graeco-Roman Economics
Els treballs de Macleod varen ser desenvolupats per Alfred Mitchell-Innes en els seus articles ''Què és el diner?'' (1913) i ''La Teoria del Crèdit del Diner'' (1914), on va argumentar contra la visió llavors convencional dels diners que sorgeixen com a mitjans per millorar la pràctica de permuta.<ref>''The Banking Law Journal'', (2004)</ref> En aquest punt de vista, el comerç i els [[Impost|impostos]] van crear obligacions entre parts que eren formes de [[crèdit]] i deute. Dispositius com els [[Pal de recompte|pals de compte]] van ser usats per registrar aquestes obligacions i llavors esdevenien instruments negociables que així podien funcionar com diner. Tal com Innes ho descriu al seu article de 1914:
Línia 28:
Un document posterior (any 2012) de Claudio Borio del [[Banc de Pagaments Internacionals|BIS]] (Bank for International Settlements) va proposar el cas que són els préstecs el que augmenta els dipòsits, més que a l'inrevés.<ref>"[http://www.bis.org/publ/work395.pdf The financial cycle and macroeconomics: What have we learnt?]", de Claudio Borio, [[Banc de Pagaments Internacionals|Bank for International Settlements]] Decembre 2012</ref>
En un llibre que Fèlix Martin va publicar (juny del 2013), s'argumentava que les teories del diner basades en el crèdit són correctes, citant els anteriors treballs de Macleod: "la moneda ... representa deute transferible i res més". Martin anota que és difícil per les persones habituals entendre la naturalesa del diner, perquè el diner ocupa una part central a la societat, i al·ludeix al proverbi xinès que "Si vols saber com és l'aigua, no li preguntis al peix."<ref>''Money: The Unauthorised Biography''
== Les al·legacions ==
La concepció que els diners és essencialment equivalent al crèdit o al deute ha estat utilitzat durant molt de temps pels que defensen unes particulars reformes del sistema monetari i també pels comentaristes quan demanaven respostes en [[política monetària]] per fer front a esdeveniments com la [[Crisi financera global del 2007-2012|crisi financera dels anys 2007/2008.]] Una opinió força generalitzada, mantinguda des de totes les opinions polítiques, és que els diners es poden equiparar amb el deute en el context del sistema monetari contemporani. L’opinió que els diners són equivalents a deute, fins i tot en sistemes basats en diners entesos com a mercaderia, acostuma a ser la dels que són a l'esquerra de l'arc polític. Independentment de la comprensió que qualsevol comunitat tingui sobre teories de crèdit, les reformes actuals proposades pels defensors de diferents orientacions polítiques són sovint diametralment oposades.
=== Justificació per retornar a un sistema basat en el patró or o en un de similar ===
| |||