Teoria del crèdit (monetari): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: diguè > digué |
m bot: - Settlements]] Decembre 2012</ref> + Settlements]] Desembre 2012</ref> |
||
Línia 26:
En un document de l'any 2012 l'economista teòric Perry Mehrling anota que el que es considera generalment com a diner sovint pot ser vist com deute. Postula una jerarquia de valors amb l'[[or]] al cap d'amunt, seguit de la [[moneda]], després els [[Dipòsit bancari|dipòsits]] i finalment valors mobiliaris[[Valor mobiliari|.]]<ref>En el sector financer, l'or es considera sovint ser l'únic actiu financer que no representa el compromís d'algú a pagar.</ref> En la part inferior de la jerarquia, és fàcil veure el valor com el deute d'algú altre.<ref><cite class="citation web">Perry Mehrling (2012-01-25). </cite></ref>
Un document posterior (any 2012) de Claudio Borio del [[Banc de Pagaments Internacionals|BIS]] (Bank for International Settlements) va proposar el cas que són els préstecs el que augmenta els dipòsits, més que a l'inrevés.<ref>"[http://www.bis.org/publ/work395.pdf The financial cycle and macroeconomics: What have we learnt?]", de Claudio Borio, [[Banc de Pagaments Internacionals|Bank for International Settlements]]
En un llibre que Fèlix Martin va publicar (juny del 2013), s'argumentava que les teories del diner basades en el crèdit són correctes, citant els anteriors treballs de Macleod: "la moneda ... representa deute transferible i res més". Martin anota que és difícil per les persones habituals entendre la naturalesa del diner, perquè el diner ocupa una part central a la societat, i al·ludeix al proverbi xinès que "Si vols saber com és l'aigua, no li preguntis al peix."<ref>''Money: The Unauthorised Biography'', Felix Martin, Juny 2013, Bodley Head</ref><ref><cite class="citation web">Ian Birrell (2013-06-09). </cite></ref>
| |||