Viquipèdia

Doctrina catòlica sobre els Deu Manaments: diferència entre les revisions

Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Canvis menors, neteja, replaced: s'utilitza → es fa servir , segle XIV → {{segle|XIV}}, segle XX → {{segle|XX}}, segle VIII → {{segle|VIII}}, segle I → {{segle|I}} (2), amb l'ajuda de → amb l'ajut de, AWB
Línia 1:
{{Església Catòlica}}
[[fitxerFitxer:João Zeferino da Costa - Moisés recebendo as tábuas da lei - 1868.jpg|thumb|250px|[[Moisès]] rebent les Taules de la Llei (pintat per João Zeferino da Costa, 1868)]]
La '''doctrina catòlica sobre els Deu Manaments''' són els ensenyaments oficials que l'[[Església Catòlica]] recull al seu [[Catecisme de l'Església Catòlica|Catecisme]] sobre els [[Deu Manaments|manaments]] que figuren a l'Èxode 20:1-17<ref>{{Citar Bíblia|Ex|20:1-17}} </ref> i al Deuteronomi 5:2-21.<ref>{{Citar Bíblia|Deuteronomi|5:2-21}} </ref> El catolicisme ensenya que els manaments són essencials per la millora personal i l'apropament a Déu.{{sfn|Kreeft|2001|p=201-203}} En aquest sentit «no són limitacions a la llibertat» sinó «signes de llibertat que conformen una llei d'amor», segons el [[papa Francesc]].<ref name=va2013>{{ref-notícia|cognom=Radio Vaticana|títol=Los Diez Mandamientos no son "restricciones a la libertad", sino un 'sí' al Amor"|publicació=News.va|url= http://www.news.va/es/news/los-diez-mandamientos-no-son-restricciones-a-la-li| consulta=17 juny 2014|data=9 juny 2013|llengua= castellà}}</ref> Per a l'Església els manaments també formen la base de la [[Doctrina Social de l'Església|justícia social]].{{sfn|Carmody|2004|p=82}} Revisar els Manaments és un dels tipus més comuns d'examen de consciència utilitzat pels catòlics abans de rebre el [[Penitència|sagrament de la Penitència]].{{sfn|O'Toole|2005|p=146}}
 
Els manaments apareixen en els primers escrits de l'Església.{{sfn|Hardon|1987|p=1-9}} El catecisme indica que «han ocupat un lloc predominant» en l'ensenyament de la [[fe]] des dels temps de [[Agustí d'Hipona|sant Agustí]] (354-430 dC).{{sfn|Schreck|1999|p=303}}{{sfn|Església Catòlica (Catecisme)|2000|p=2065}} L'Església no disposava de cap model oficial per a l'ensenyament religiós fins que se celebrà el [[Concili del Laterà IV|Quart Concili del Laterà]] el 1215.{{sfn|Bast|1997|p=4}} Hi ha indicis que els manaments s'utilitzaven en l'educació dels primers cristians{{sfn|Pelikan|1971|p=60}} i durant tota l'[[edat mitjana]], tot i que amb poc èmfasi.{{sfn|Bast|1997}} La manca instrucció d'algunes diòcesis en aquest aspecte va ser la base d'una de les crítiques llançades pels [[Reforma Protestant|reformadors protestants]] contra l'Església.{{sfn|Bast|1997|p=3}} El primer catecisme per a tota l'Església, del 1566, va incloure «discussions exhaustives de cada manament» però no els va donar més èmfasi que als set sagraments.{{sfn|Brown|2004|p=79}} En la versió del catecisme del 1993 s'inclou una extensa secció per a interpretar cadascun dels manaments.{{sfn|Schreck|1999}}
Línia 11:
 
== Història ==
[[Fitxer:Bloch-SermonOnTheMount.jpg|thumb|rightdreta|El [[Sermó de la muntanya]] és considerat per molts estudiosos cristians com la renovació de l'antiga [[Aliança (bíblia)|Aliança]] entre Déu i [[Moisès]].]]
Els Deu Manaments són reconeguts com una base moral al [[judaisme]], al [[cristianisme]] i a l'[[islam]].{{sfn|Pottenger|2007|p=13}} Apareixen per primera vegada al llibre de l'Èxode, segons el qual Moisès, actuant sota les ordres de Déu, alliberà els israelites de l'[[esclavatge]] d'[[Antic Egipte|Egipte]]. Segons l'ensenyament de l'Església, Déu va oferir un pacte que incloïa els Deu Manaments, per a alliberar-los també de «''l'esclavatge espiritual''» del [[pecat]].{{sfn|Barry|2001|p=85}} Alguns historiadors consideren que aquest fou «l'esdeveniment central de la història de l'Antic Israel».{{sfn|Noble|2005|p=53}}
 
Línia 18:
Tot i que no se sap amb certesa quin paper van tenir els Deu Manaments al cristianisme primitiu, alguns historiadors suggereixen que es recitaven en alguns actes i s'utilitzaven en l'educació cristiana.{{sfn|Pelikan|1971|p=60}} Per exemple, els Manaments estan inclosos a un dels primers escrits cristians que es coneix com l'«Ensenyament dels Dotze Apòstols» o ''Didaké''.{{sfn|Hardon|1987}} Els experts sostenen que els Manaments es consideraven un resum de la Llei de Déu pels primers cristians.{{sfn|Pelikan|1971|p=60}} L'erudit protestant Klaus Bockmuehl creu que l'Església va reemplaçar els manaments amb llistes de vicis i virtuts, com els [[Pecat capital|set pecats capitals]].{{sfn|Bockmuehl|1994|p=15}} Altres estudiosos sostenen que durant tota la història de l'Església els Manaments han estat utilitzats per a fer examen de consciència i que molts teòlegs han escrit sobre ells.{{sfn|O'Toole|2005}} Si bé existeixen proves que els Manaments eren part de la [[catequesi]] en monestirs i altres llocs, durant l'[[edat mitjana]] no hi havia una posició oficial de l'Església per promoure mètodes específics d'ensenyament de la religió. El primer intent per a solucionar aquest problema fou al [[Quart Concili del Laterà]] (1215). Per aplicar les resolucions del Consell hi ha evidències dels esforços d'alguns bisbes, que a partir d'aquest moment van posar un èmfasi especial en l'ensenyament dels manaments a les seves diòcesis.{{sfn|Bast|1997}} Segles més tard, la manca d'ensenyament dels Manaments a algunes diòcesis va ser una de les crítiques contra l'Església que van llançar els reformadors protestants.{{sfn|Bast|1997}}
 
Els catecismes elaborats en algunes diòcesis a mitjans del {{segle |XIV}} van donar més importància als Manaments i van ser la base per al primer catecisme oficial de l'Església, el Catecisme Romà de 1566.{{sfn|Bast|1997|p=6}} Encarregat pel Concili de Trento, proporcionava «un examen profund de cada Manament», però donava més importància als set [[sagrament]]s per emfatitzar que la vida cristiana depenia de la gràcia, que només es podia obtenir a través de la vida sacramental dins l'Església Catòlica.{{sfn|Brown|2004}} Aquest èmfasi va entrar en conflicte amb les creences protestants, que van interpretar els Manaments com la font de la gràcia divina.{{sfn|Brown|2004}} Alguns estudiosos consideren que si bé les [[encíclica|encícliques papals]] del {{segle XXI|XX}}I fan interpretacions personals dels manaments, al llarg de la història ha estat habitual interpretar-los esmentant fragments de l'Antic i el Nou Testament, així com els escrits dels Pares de l'Església, com [[Ireneu de Lió|Ireneu]] i [[Agustí d'Hipona|Agustí]].{{sfn|Església Catòlica (Catecisme)|2000|p=2052-2054}} Més tard, els teòlegs [[Tomàs d'Aquino]] i [[Bonaventura de Bagnoregio|Bonaventura]] oferiren comentaris notables sobre els Manaments. Tomàs d'Aquino, doctor de l'Església, considera que els Manaments «són els principals preceptes de la justícia i de tota llei, i la raó natural els aprova de manera immediata com a principis clarament evidents».{{sfn|Aquinas|2006|p=293}}
 
El [[Catecisme de l'Església Catòlica]] del 1993 dedica una gran secció sobre els manaments,{{sfn|Schreck|1999}} que s'utilitzaes fa servir com a base de l'ensenyament de la doctrina social catòlica.{{sfn|Carmody|2004}} Segons el Catecisme, l'Església els ha donat un lloc predominant a l'ensenyament de la fe desd'ençà delel segle V.{{sfn|Schreck|1999}} Kreeft explica que l'Església els considera com un «camí de vida» i un «camí de llibertat», així com «la tanca del pati de l'escola», que protegeix els nens dels «perills de la vida».{{sfn|Kreeft|2001}}
 
== Valor doctrinal ==
Línia 38:
 
=== Imatges ===
[[fitxerFitxer:Folio 29r - The Ark of God Carried into the Temple.jpg|thumb|L'[[Arca de l'Aliança]] portada al [[Temple de Jerusalem]].]]
Tot i que sovint els catòlics són acusats d'adorar imatges, en contra del primer manament,{{sfn|Kreeft|2001|p=209}} l'Església diu que es tracta d'un malentès. Segons el parer de l'Església, «l'honor tributat a les imatges sagrades és una 'veneració respectuosa', i no una adoració que només correspon a Déu».{{sfn|Kreeft|2001|p=209}}{{sfn|Església Catòlica (Catecisme)|2000|p=2129-2132}} Al {{segle |VIII}} hi va haver acalorades discussions sobre si les icones religioses estaven prohibides pel primer manament. La disputa es limità gairebé només a l'Església d'Orient, on els iconoclastes volien prohibir les icones, mentre que els iconoduls recolzaven la seva veneració, en una posició recolzada per l'Església occidental. El [[Segon Concili de Nicea]] de l'any 787 va determinar que la veneració de les icones i les estàtues no violava l'orde i va declarar que «el qui venera una imatge venera la persona que s'hi representa».{{sfn|Schreck|1999|p=305}}{{#tag:ref|L'Església Catòlica creu que està contínuament guiada per l'[[Esperit Sant]] i, per tant, no pot cometre cap error doctrinal.{{sfn|Schreck|1999|p=16}} La màxima autoritat doctrinal de l'església es basa en les decisions dels [[concili ecumènic|concilis ecumènics]], que estan encapçalats pel [[Papa]].{{sfn|Schreck|1999|p=305}}|group=nota}} A l'època de la controvèrsia sobre la [[iconoclàstia]], l'església occidental va començar a utilitzar l'escultura monumental, i l'[[art romànic]] es convertí en una de les principals manifestacions de l'[[art cristià]] occidental, que s'ha mantingut a l'església occidental, mentre que el [[cristianisme oriental]] evita les grans escultures religioses. El catecisme postula que Déu donà el seu permís perquè les imatges simbolitzessin la salvació cristiana, deixant símbols com la serp de bronze o els querubins sobre l'[[Arca de l'Aliança]]. Afirma que, «en encarnar-se, el Fill de Déu va introduir una nova economia de les imatges».{{sfn|Kreeft|2001|p=209}}{{sfn|Església Catòlica (Catecisme)|2000|p=2129-2132}}
 
La Conferència Nord-americana de Bisbes Catòlics (USCCB) explica el Catecisme en el seu llibre titulat ''Catecisme per Adults dels Estats Units'', publicat el 2006. Pel que fa a les imatges de talla, indiquen que el manament es dirigeix a la idolatria que en l'antiguitat s'expressava en l'adoració de coses com ara la «lluna, del sol, les estrelles, els arbres, els toros, les àguiles i les serps», així com «els emperadors i reis». Exposen que avui dia la idolatria s'expressa en el culte d'altres coses com «el poder, els diners, el materialisme i l'esport».{{sfn|Conferència Episcopal dels Estats Units|2008|p=343-344}}
Línia 65:
| colspan=3 style="text-align: center;" |El tercer Manament d'acord al Catecisme de l'Església Catòlica{{sfn|Església Catòlica (Catecisme)|2000|p=2168-2195}}<ref>{{Citar Bíblia|Ex|20:8-11}}</ref><ref>{{Citar Bíblia|Dt|5:12-15}}</ref>
|}
[[fitxerFitxer:BentoXVI-51-11052007 (frag).jpg|thumb|150px|El Papa [[Benet XVI]] celebrant l'[[Eucaristia]].]]
Benet XVI va explicar amb paraules del rabí i erudit jueu Jacob Neusner que per a Israel aquest manament era més un ritual que no pas un manament, car era una manera d'imitar a Déu, que va descansar el setè dia després de la creació. Així mateix, constitueix el nucli de l'ordre social.
 
Tot i que alguns grups de cristians segueixen amb la pràctica jueva d'observar el dia de repòs o [[sabbat]] del dissabte, els catòlics, així com la majoria dels cristians, viuen el diumenge com un dia especial, que anomenen el ''Dia del Senyor''. Aquesta pràctica es remunta al {{segle |I}}, derivada de la creença que Jesús ressuscità d'entre els morts el primer dia de la setmana. {{#tag:ref|Els cristians jueus celebraven el dia de repòs el dissabte, que era el darrer dia de la setmana, mantenint la majoria dels manaments jueus pel que fa al dissabte. Malgrat això, des dels primers segles, la majoria dels cristians gentils han celebrat el diumenge, prescindint de moltes de les restriccions de la llei jueva.|group=nota}}{{sfn|Stapleton|1913}} La [[Didaké]] demana als cristians que es reuneixin durant el Dia del Senyor per partir el pa i donar gràcies. [[Tertul·lià]] és el primer que menciona el descans dominical:{{sfn|Stapleton|1913}} «nosaltres, malgrat tot (tal com ens ha ensenyat la tradició), el dia de la Resurrecció del Senyor no només evitem agenollar-nos, sinó que davant de cada opinió o demanda que ens demanen, ho ajornem com tots els nostres negocis per no permetre l'acció del diable.»<ref>''De orat.'', xxiii; cf. ''Ad nation.'', I, xiii; ''Apolog.'', xvi</ref>
Al segle VI, Cesareu d'Arlès va ensenyar que tota la glòria del dissabte jueu havia estat traslladada al diumenge i que els cristians han de guardar el diumenge com als jueus se'ls ordena observar el dissabte, però el Consell d'Orleans reprovà aquesta tendència al 538 com a jueva i no-cristiana.{{sfn|Stapleton|1913}}
Línia 133:
| colspan=3 style="text-align: center;" |El cinquè manament explicat per [[Jesús de Natzaret|Jesús]], al ''Catecisme de l'Església Catòlica''{{sfn|Església Catòlica (Catecisme)|2000|p=2258-2330}}<ref>{{Citar Bíblia|Mt|5:21-22}}</ref>
|}
Aquest manament exigeix respecte per la vida humana. Jesús amplià aquest manament, prohibint la ira injusta, l'odi i la venjança i exigint als cristians que estimin als seus enemics.{{sfn|Schreck|1999|p=310}} La base de tota la doctrina catòlica sobre el cinquè manament és l'ètica de la santedat de vida, que Kreeft contraposa, en termes filosòfics, a l'[[ètica]] de la [[qualitat de vida]], una filosofia que considera introduïda per un llibre alemany titulat ''Die Freigabe der Vernichtung des Lebensunwerten Lebens'' (''El permís per destruir una vida indigna de ser viscuda''). Kreeft afirma l'àmplia acceptació d'aquest llibre per part dels metges alemanys abans de la [[II Guerra Mundial]] el convertiren en fonament de les primeres pràctiques mèdiques [[nazi]]s.{{sfn|Kreeft|2001|p=226-227}} Aquesta interpretació es recolza en revistes mèdiques modernes que tracten sobre el dilema que tenen els metges quan han de prendre decisions relacionades amb la vida o la mort dels pacients.{{sfn|Bayertz|1996|p=233}} Alguns especialistes en bioètica consideren que «l'analogia nazi» no és apropiada quan s'aplica a la qualitat de les decisions sobre la vida de les persones. Per Arthur Caplan aquest argument és «odiosament equivocat».{{sfn|Annas|1995|p=262}} L'Església Catòlica participa activament en els debats públics sobre l'[[avortament]], la [[pena de mort]] i l'[[eutanàsia]], i anima els seus fidels a donar suport a les lleis i polítiques que reben el nom de [[Provida|pro vida]].<ref>{{ref-web | títol = Faithful Citizenship, A Catholic Call to Political Responsibility| editor=United States Conference of Catholic Bishops| any =2003| url= http://www.usccb.org/faithfulcitizenship/bishopStatement.html#1| consulta=28 de novembre de 2008|llengua=anglès}}</ref>
 
=== L'avortament ===
El catecisme afirma que «la vida humana és sagrada, perquè, des del seu origen, suposa l'acció creadora de Déu i sempre es manté en una relació especial amb el Creador, el seu únic fi. Només Déu és l'amo de la vida des del seu començament fins al seu terme: ningú en cap circumstància no pot reivindicar per a ell el dret de destruir directament un ésser humà innocent».{{sfn|Església Catòlica (Catecisme)|2000|p=2258-2330}}{{sfn|Schreck|1999|p=310}} Matar directament i intencionada un ésser humà innocent és considerat per l'església com un [[pecat mortal]].{{sfn|Església Catòlica (Catecisme)|2000|p=2258-2330}} L'assassinat de familiars, que inclou l'avortament induït, l'[[infanticidi]], el [[fratricidi]], el [[parricidi]] i l'assassinat del cònjuge són considerats crims i pecats mortals encara més greus, amb motiu dels llaços naturals que trenquen.{{sfn|Església Catòlica (Catecisme)|2000|p=2258-2330}}{{sfn|Schreck|1999|p=310}}
 
L'església reconeix el moment de la [[fertilització|concepció]] com a l'inici de la vida humana i emfatitza que «cal tractar l'[[embrió]] com una persona. Per això cal defensar-lo íntegrament, tenir-une cura i guarir-lo, tant com sigui possible, tal com es fa amb qualsevol ésser humà».{{sfn|Església Catòlica (Catecisme)|2000|p=2258-2330}}{{sfn|Schreck|1999|p=310-312}} L'avortament induït és específicament i persistentment condemnat per l'església des del {{segle |I}}.{{sfn|Església Catòlica (Catecisme)|2000|p=2258-2330}}{{sfn|Kreeft|2001|p=232}}{{#tag:ref|Alguns defensors que de les pràctiques avortistes argumenten que, en el passat, l'Església distingia si la interrupció d'un embaràs havia estat abans o després que el fetus presentés senyals de vida. Argumenten que [[Agustí d'Hipona]] acceptà el consell grec d'[[Aristòtil]], quan va escriure que l'ànima humana no pot viure en un cos en gestació. [[Tomàs d'Aquino]] afirmava que el fetus no estava completament viu abans de presentar senyals de vida.<ref>{{ref-web | cognom =Dern|nom=Charles D. | títol =Catholic Politicians Don’t Understand Biology or Theology | editor= PewSitter.com| any = 2008| url = http://www.pewsitter.com/view_news_id_10973.php| consulta=7 de maig de 2009|llengua=anglè}}</ref> Alguns estudiosos no accepten aquestes interpretacions, afirmant que les seves declaracions no poden ser emprades per a justificar l'avortament a la societat actual, tenint en compte que ambdós condemnaren l'avortament als seus escrits.<ref>{{ref-notícia|cognom=Green|nom=Lauren |títol=The Speaker Blew It! Nancy Pelosi and the Catholic Church on Abortion | editorial = [[Fox News]] |any= 2008| url = http://foxforum.blogs.foxnews.com/2008/08/27/pelosi-and-the-catholic-church-on-abortion/| consulta= 7 de maig de 2009|llengua=anglè}}</ref>|group=nota}} La «col·laboració formal» en l'avortament induït suposa la pena d'[[excomunió]] «''latae sententiae''», és a dir, pel mateix fet de cometre el delicte.{{sfn|Schreck|1999|p=310}} El catecisme posa èmfasi que aquesta sanció no té la intenció de restringir la misericòrdia, sinó que pretén deixar clara la gravetat del crim i els danys sense reparació fets al nen, als seus pares i a la societat.{{sfn|Església Catòlica (Catecisme)|2000|p=2258-2330}}{{sfn|Schreck|1999|p=310}} La col·laboració formal en l'avortament no s'estén només a la mare que lliurement decideix avortar, sinó també als metges, infermers i auxiliars que directament participen en l'acte. L'església té diversos camins de reconciliació per a aquells que es penedeixen dels seus pecats de col·laboració formal en l'avortament.{{sfn|Kreeft|2001|p=233}}
 
==== Ús d'embrions ====
Línia 144:
 
=== El suïcidi i l'eutanàsia ===
El cinquè manament prohibeix el [[suïcidi]] i l'[[eutanàsia]], també si és per evitar el patiment. L'església considera que els tractaments normals dels qui s'enfronten a una mort imminent no poden ser retirats o interromputs. Aquesta «atenció normal» es refereix als aliments, l'aigua i l'alleujament del dolor, i no inclou «atenció extraordinària» que es refereix a l'ús de respiradors o tubs d'alimentació. Sí que és moralment acceptable permetre que els malalts terminals morin naturalment i renunciïn a tractaments extraordinaris «que donarien només una prolongació precària i penosa de la vida».<ref>{{ref-web | autor= Joan Pau II | títol= Evangelium Vitae | publicado= Santa Sede | url= http://www.vatican.va/holy_father/john_paul_ii/encyclicals/documents/hf_jp-ii_enc_25031995_evangelium-vitae_po.html| any= 1995 | consulta= 24 de setembre de 2011|llengua=anglès}}</ref> Es permet la mort d'un malalt terminal, donant-li analgèsics que poden escurçar la seva vida, o rebutjant tractaments extraordinaris com la quimioteràpia o la radioteràpia.{{sfn|Kreeft|2001|p=236}}{{sfn|Església Catòlica (Catecisme)|2000|p=2258-2330}}<ref>{{ref-web | autor= Congregación para la Doctrina de la Fe | títol= Declaración sobre la Eutanasia | editor= Santa Sede | url= http://www.vatican.va/roman_curia/congregations/cfaith/documents/rc_con_cfaith_doc_19800505_euthanasia_sp.html| any= 1980 | consulta= 6 octubre 2011|llengua= castellà}}</ref>
 
=== Pena de mort ===
Durant els primers 200 anys, els primers cristians «es van negar a matar en el [[servei militar]], en [[defensa personal]] o al sistema judicial, però encara no hi havia cap posició oficial de l'església sobre la [[pena de mort]]».<ref name=Surlis/> Quan l'església va ser oficialment reconeguda com una institució pública per l'[[Edicte de Milà]] al 313, la seva postura en relació a la pena de mort va ser de tolerància, però no d'acceptació plena.<ref name=Surlis/> La pena de mort sí que va tenir el suport d'alguns dels primers teòlegs catòlics: [[Ambròs de Milà]] animava els membres del clergat a anunciar i executar la pena de mort mentre que [[Agustí d'Hipona]] responia a les objeccions que es derivaven del cinquè manament a ''[[De Civitate Dei]]''.<ref name="dulles">{{ref-llibre|cognom=Robert Dulles|nom=Avery|títol=Catholicism and Capital Punishment|pàgines=121| editorial=First Things|any=2001|llengua=anglès}}</ref> [[Tomàs d'Aquino]] i [[Joan Duns Escot|Duns Scot]] també argumentaren que les [[Bíblia|Sagrades Esciptures]] donaven suport a les autoritats civils per a executar la pena de mort.<ref name="dulles"/> El Papa [[Innocenci III]] exigí que [[Valdès de Lió|Pere Valdès]] i els [[valdesos]] acceptessin que «el poder secular pot, sense pecat mortal, executar el judici de sang, sempre que s'utilitzi amb justícia, no per odi, amb prudència, no amb precipitació», com a requisit previ per a la seva reconciliació amb l'església.<ref name="dulles"/> Paul Suris afirma que el magisteri oficial de l'església no condemna ni promou absolutament la pena de mort, però la tolerància vers ella ha patit variacions durant els temps.<ref name=Surlis>{{ref-web |nom=Paul|cognom=Suris |títol=Church Teaching and the Death Penalty |url= http://www.vincenter.org/95/surlis.html | consulta=05/05/2009| editor=The Vincentian Center for Church and Society|llengua=anglès}}</ref> La [[Inquisició]] constitueix un exemple del suport de l'església a la pena de mort, tot i que alguns historiadors consideren que aquest tribunal eclesiàstic era més indulgent i aplicava menys la pena de mort que els tribunals seculars de l'època.{{sfn|Vidmar|2005|p=150}}{{sfn|Peters|1989|p=112}}
 
El catecisme de l'església catòlica afirma que la pena de mort està permesa en casos d'extrema gravetat. Està permesa en cas que «no hi hagi el més mínim dubte sobre la identitat i la responsabilitat del culpable» i si la pena de mort és l'única manera de «defensar eficaçment les vides humanes d'un agressor injust». Malgrat això, si hi hagués altres mitjans disponibles per defensar a les persones de l'agressor injust, aquests són preferibles perquè es consideren més respectuosos de la dignitat humana i més d'acord amb el [[bé comú]].{{sfn|Església Catòlica (Catecisme)|2000|p=2258-2330}} Com que actualment les societats modernes tenen mitjans eficaços per prevenir la criminalitat sense haver de recórrer a l'execució, el catecisme declara que els casos en què l'execució del criminal és una necessitat absoluta «són ja molt estranys».{{sfn|Església Catòlica (Catecisme)|2000|p=2258-2330}} El Papa [[Joan Pau II]] ho afirmà i ho argumentà a l'encíclica ''Evangelium Vitae'' de 1995.<ref name=Surlis/>
 
=== Salut i mort ===
[[fitxerFitxer:Soldier running in water.jpg|thumb|La doctrina catòlica inclou el respecte vers el propi cos dins el compliment del cinquè manament, impedint l'abús d'aliments, alcohol, medicaments, drogues il·legals o comportaments poc saludables.{{sfn|Kreeft|2001|p=236}}|upright]]
D'acord amb l'Església, el respecte per la vida humana també exigeix el respecte al propi cos, impedint els comportaments poc saludables, l'excés de menjar, alcohol, medicaments i drogues il·legals.{{sfn|Kreeft|2001|p=236}} L'església també adverteix contra el comportament contrari que descriu com la «preocupació excessiva de la salut i el benestar del cos que 'idolatra' la perfecció física, la bona condició física i l'èxit a l'esport».{{sfn|Schreck|1999|p=310}}
 
Els [[segrest]]os, el [[terrorisme]], la [[tortura]], les esterilitzacions, amputacions, mutilacions i operacions estètiques que no estiguin justificades per motius mèdics o terapèutics estan prohibides.{{sfn|Església Catòlica (Catecisme)|2000|p=2258-2330}}{{sfn|Schreck|1999|p=310}} D'acord amb el Catecisme, les societats tenen l'obligació moral d'esforçar-se per oferir condicions de vida saludables per a tothom.{{sfn|Kreeft|2001|p=236}}
 
Segons el catecisme, l'enterrament dels morts és una obra de misericòrdia corporal i «els cossos dels difunts han de ser tractats amb respecte i caritat». Per tant, la dispersió de les restes cremades o l'enterrament en una tomba sense identificar estan prohibits per l'Església catòlica. La donació d'òrgans, les cremacions i les autòpsies per raons legals i científiques estan permeses. Pel que fa a la cremació, l'Església la permet sempre que no dugui a terme per oposar-se als ensenyaments de la fe catòlica pel que fa a la [[resurrecció]] dels cossos al [[Judici Final]].<ref name="anydelafe">{{ref-web |url= http://anydelafe.org/?page_id=239|títol= Catecisme de l'Església Catòlica| consulta=28 juliol|accés= 2014|data= 15 d'agost de 1997| editor= Coeditors catalans del Catecisme}}</ref>
 
=== Guerra i autodefensa ===
Línia 208:
==== Homosexualitat ====
Dins de la seva explicació del sisè manament, el catecisme dedica una secció a l'[[homosexualitat]]. Igual que els actes heterosexuals fora del matrimoni, els actes homosexuals són considerats pecat i són «intrínsecament desendreçats».{{sfn|Església Catòlica (Catecisme)|2000|p=2357-2359}} L'Església distingeix entre les atraccions homosexuals, que no són considerades pecats, i els actes homosexuals, que sí que ho són. El catecisme afirma que «aquests actes són contraris a la [[llei científica|llei natural]], no obren l'acte sexual al do de la vida, no procedeixen d'una veritable complementarietat afectiva sexual, [i per això] no poden ser, en cap cas, aprovats».{{sfn|Església Catòlica (Catecisme)|2000|p=2357-2359}}{{sfn|Schreck|1999|p=314}} L'Església ensenya que la inclinació homosexual és «objectivament desendreçada» i pot ser una gran prova per a la persona. Però l'Església també ensenya que els homosexuals «han de ser acollits amb respecte, compassió i delicadesa» i «qualsevol signe de discriminació injusta contra ells ha de ser evitat».{{sfn|Església Catòlica (Catecisme)|2000|p=2357-2359}}{{sfn|Kreeft|2001|p=249}}
Els homosexuals, segons l'Església, són «cridats a la castedat». Han de ser instruïts a practicar les virtuts de l'autodomini que ensenya la «llibertat interior», amb l'ajudaajut dels amics, l'oració i la gràcia dels [[set sagraments|sagraments de l'Església]].{{sfn|Església Catòlica (Catecisme)|2000|p=2357-2359}} Aquests instruments han d'ajudar els homosexuals a apropar-se «gradualment i de manera resolta» a la perfecció i [[santedat]] cristianes, que és un estat espiritual al qual tots els cristians estan cridats.{{sfn|Església Catòlica (Catecisme)|2000|p=2357-2359}} El [[Papa Francesc]] el juliol de 2013 va resumir la doctrina de l'Església sobre els homosexuals amb aquestes paraules: «Si una persona és gay, busca Déu i té bona voluntat, qui sóc jo per jutjar-la?».<ref>{{ref-notícia|cognom=Agències|títol=El papa Francisco, sobre los gays: «¿Quién soy yo para juzgarlos?»|publicació=Público|url= http://www.publico.es/internacional/460172/el-papa-francisco-sobre-los-gays-quien-soy-yo-para-juzgarlos| consulta=3 maig 2014|data=30 juliol 2013|llengua= castellà}}</ref>
 
=== Amor de marit i muller ===
{{principal|Matrimoni catòlic}}
[[fitxerFitxer:Weddingring-JH.jpg|thumb|El sisè manament convida els cònjuges a viure mútuament una fidelitat emocional i sexual que és «essencial» al matrimoni i un reflex de la fidelitat de Déu als homes.{{sfn|Conferència Episcopal dels Estats Units|2008|p=405}}]]
Segons les ensenyances de l'Església, l'amor conjugal té una doble finalitat indissociable: la unió de marit i muller, pel «bé dels propis conjugues» i la transmissió de la vida. Per tant, «l'amor conjugal entre l'home i la dona està, a més, sota la doble exigència de la fidelitat i la fecunditat».{{sfn|Conferència Episcopal dels Estats Units|2008|p=408}}{{sfn|Església Catòlica (Catecisme)|2000|p=2351-2356}} L'aspecte unitiu inclou el lliurament recíproc del si mateix de cada parella, per la qual cosa «ja no en són dos, sinó que és una sola carn».{{sfn|Conferència Episcopal dels Estats Units|2008|p=408}}<ref name="casamentomateus">{{Citar Bíblia|Mt|19:6}}</ref> El [[matrimoni catòlic|sagrament del matrimoni]] estableix que Déu segella l'acord que uneix els conjugues. Aquest consentiment inclou l'acceptació dels fracassos i errors de la parella en el reconeixement de la «crida a la santedat en el matrimoni», que exigeix a ambdós un procés de creixement espiritual i de conversió que pot durar tota la vida.{{sfn|Conferència Episcopal dels Estats Units|2008|p=408}}
 
Línia 218:
Durant la [[història de l'Església Catòlica]], els pensadors catòlics han ofert opinions divergents sobre el plaer sexual. Alguns l'han considerat pecaminós, mentre que d'altres no.{{sfn|Gardella|1985|p=10-13}} L'Església no tenia una posició formal fins al 1546, quan al [[Concili de Trento]] es decidí que la concupiscència convida al pecat, però que «no és formalment pecaminosa per si mateixa».{{sfn|Gardella|1985|p=10-13}} El 1679 [[Innocenci XI]] condemnà el «sexe marital només per plaer».{{sfn|Gardella|1985|p=10-13}} La posició de l'Església sobre l'activitat sexual pot ser resumida dient que «l'activitat sexual pertany només al casament com una expressió de la unió i donació total, i sempre oberta a la possibilitat d'una nova vida». Els actes sexuals en el matrimoni són considerats com a «nobles i honrosos», i són destinats a ser apreciats amb «alegria i gratitud».{{sfn|Conferència Episcopal dels Estats Units|2008|p=408}}
 
El [[contracepció|control de la natalitat]] és anterior al cristianisme, i l'Església Catòlica l'ha condemnat en diverses ocasions.<ref name="Saunders">{{ref-publicació |cognom=Saunders |nom=William |coautors= |article=Teachings about contraception found in Scripture |url= http://www.madisoncatholicherald.org/2008-09-04/columns.html |format= |llengua=anglès | consulta= 17 juny 2014|publicació=The Catholic Herald | editorial= |lloc= |volum= |exemplar= |data= |mes=setembre |any=2008 |pàgina= |pàgines= |issn= |doi= |citació= |ref= }}</ref> L'Església Catòlica ha publicat les encícliques ''[[Casti connubii]]'', el 31 de desembre de 1930, i [[Humanae Vitae]], el 1968, sobre el matrimoni i la seva posició contrària al control artificial de la natalitat.<ref name="Saunders"/>
 
L'Església veu positivament les famílies nombroses i les considera una benedicció, però accepta que davant algunes circumstàncies un matrimoni vulgui limitar o espaiar els naixements. Per a fer-ho proposa la [[planificació familiar natural]], que es basen a abstenir-se de mantenir relacions sexuals durant el període fèrtil de la dona. Els mètodes d'anticoncepció artificial{{sfn|Schreck|1999|p=315}} i totes les formes d'[[inseminació artificial]] són rebutjades per l'Església perquè «dissocien l'acte sexual de l'acte procreador», «provoquen la dissociació dels pares per la intervenció d'un estrany a la parell (donació d'esperma o òvul o lloguer de l'úter)» i «lesionen el dret del nen a néixer d'un pare i una mare als seus pares units en matrimoni».{{sfn|Església Catòlica (Catecisme)|2000|p=2331-2400}} El ''Catecisme'' afirma que un nen «és un regal» i és el «do més excel·lent del matrimoni».{{sfn|Església Catòlica (Catecisme)|2000|p=2331-2400}}{{sfn|Schreck|1999|p=315}}
 
Catòlics i no catòlics han acusat l'Església de contribuir a la sobrepoblació i la pobresa pel fet de defensar exclusivament la planificación familiar natural.<ref name=bbc1999>{{ref-notícia|cognom=Tereszczyk|nom=Gregory|títol=Is the Vatican wrong on population control?|publicació=BBC News|url= http://news.bbc.co.uk/1/hi/talking_point/382895.stm| consulta=17 juny 2014|data=1999|llengua=anglès}}</ref> El rebuig de l'Església a la utilització del [[preservatiu]] es critica perquè es considera que no ajuda a frenar la [[sida]] als països on és [[epidèmia]]. L'Església es defensa citant països com [[Kenya]] i [[Uganda]], on s'ha combinat la promoció de canvis de comportament juntament amb l'ús del preservatiu i el control de la malaltia ha millorat més que on només es fomenta el preservatiu.<ref name=nyt2006>{{ref-notícia|títol=Why is Kenya's AIDS rate plummeting?|publicació=New York Times|url= http://www.nytimes.com/2006/05/18/world/africa/18iht-aids.html?_r=0| consulta=17 juny 2014|data=18 maig 2006|llengua=anglès}}</ref><ref name=npr2004>{{ref-notícia|cognom=Wilson|nom=Brenda|títol=StudyːVerbal Warnings Helped Curb AIDS in Uganda|publicació=National Public Radio|url= http://www.npr.org/templates/story/story.php?storyId=1869907| consulta=17 juny 2014|data=2004|llengua=anglès}}</ref>
 
==== Ofenses contra el matrimoni ====
Línia 234:
# El [[divorci]] civil no està reconegut per l'Església. Però si el divorci civil és l'única manera de garantir certs drets legítims, com la cura dels fills o la defensa del patrimoni, pot ser tolerat sense constituir una falta moral.{{sfn|Kreeft|2001|p=252}}{{sfn|Església Catòlica (Catecisme)|2000|p=2382-2386}}
# L'anul·lació del casament no és un divorci, és quan l'Església determina que un casament mai ha estat vàlid. El casament és considerat nul si manca un dels 5 elements que es consideren necessaris: complet, vitalici, mutu, gratuït i compost per un home i una dona.{{sfn|Kreeft|2001|p=252}} Segons el discurs de Joan Pau II al [[Tribunal de la Rota Romana]] del 22 de gener de 1996, els casats no tenen dret a l'anul·lació matrimonial, però tenen el dret de presentar el seu cas de nul·litat o validesa juntament amb una autoritat eclesiàstica competent i demanar la posició de l'Església sobre la qüestió.<ref name="arlington"/> Segons la diòcesi d'[[Arlington (Texas)|Arlington]]:
{{cita|''Els elements que poden ser motius per investigar una anul·lació són: un matrimoni que en el moment del casament exclou la possibilitat de tenir fills, no assumeix un compromís permanent, o no aspira a un compromís exclusiu. També hi ha matrimonis joves, que duren molt poc; matrimonis marcats per un greu abús emocional, físic o de certes substàncies; pràctiques sexuals desviades; irresponsabilitat profunda i manca de compromís; consentiment condicionat per a un casament; frau o engany per obtenir el consentiment del cònjuge; malaltia mental greu, o un enllaç previ al casament. La decisió final cal que es faci després d'una àmplia consulta amb el [[prevere]] o [[diaca]] i amb base a les proves disponibles.''<ref name="arlington">{{ref-web | títol = Frequently Asked Questions| editor=Catholic Diocese of Arlington | url =http://arlingtondiocese.org/familylife/marriage_annulment.php | consulta =7 d'abril de 2009| arxiuurl = http://web.archive.org/web/20080530013347/http://www.arlingtondiocese.org/familylife/marriage_annulment.php| arxiudata = 30 de maig de 2008|llengua=anglès}}</ref>}}
 
== Setè Manament ==
Línia 250:
| colspan=3 style="text-align: center;" | El setè manament basat en el [[Èxode|llibre de l'Èxode]], al ''Catecisme de l'Església Catòlica''{{sfn|Església Catòlica (Catecisme)|2000|p=2401-2463}}<ref>{{Citar Bíblia|Dt|5:19}}</ref>
|}
[[fitxerFitxer:Fortunes of a Street Waif.jpg|thumb|upright|Prendre la propietat aliena per «posar remei a necessitats immediates i essencials» no és considerat un pecat contra el setè manament.{{sfn|Església Catòlica (Catecisme)|2000|p=2401-2463}}{{sfn|Kreeft|2001|p=260}}]]
El catecisme explica que aquest manament regula els béns materials i prohibeix prendre injustament, usurpar, emprar o fer malbé béns que pertanyin a un altre, contra la seva voluntat.{{sfn|Església Catòlica (Catecisme)|2000|p=2401-2463}}{{sfn|Kreeft|2001|p=258}} Exigeix als qui posseeixen béns materials a fer-ne ús de manera responsable, tenint en compte el bé de la societat. El catecisme aborda el concepte de la [[Creació (teologia)|creació de Déu]] en l'explicació del setè manament i prohibeix «fer patir inútilment els animals» i no respectar el medi ambient.{{sfn|Església Catòlica (Catecisme)|2000|p=2401-2463}}
 
Línia 257:
 
=== Justícia social ===
L'encíclica [[Rerum Novarum]], que inaugurà la sistematització de la [[Doctrina Social de l'Església]], discuteix les relacions i deures recíprocs entre el treball i el capital, i entre el govern i els seus ciutadans. L'objectiu principal de l'encíclica fou millorar, combatre i alleugerir «la misèria que pressiona tan injustament la majoria de la classe treballadora».<ref>{{ref-publicació|cognom= [[Lleó XIII]] |títol=Rerum Novarum|publicació=Vaticà|data=1981|pàgines=paràgraf 3|url= http://www.vatican.va/holy_father/leo_xiii/encyclicals/documents/hf_l-xiii_enc_15051891_rerum-novarum_sp.html| consulta=9 juliol 2014|llengua=anglès}}</ref> Donà suport al dret a formar [[Sindicat|sindicats de treballadors]], rebutjà el [[comunisme]] i el [[capitalisme]] sense restriccions i reafirmà el dret a la [[propietat privada]].{{sfn|Bokenkotter|2004|p=337}}
 
La interpretació del setè manament ensenya que els empresaris han d'equilibrar l'afany de lucre que garanteixi el futur de l'empresa i el «bé de les persones».{{sfn|Kreeft|2001|p=263-264}} Els responsables de les empreses estan obligats a pagar als seus treballadors un salari raonable, complir els contractes i abstenir-se de realitzar activitats deshonestes, incloent-hi el suborn de funcionaris públics. Els treballadors estan obligats a fer el seu treball conscientment, com està escrit als contractes, i a evitar la deshonestedat al lloc de feina, com l'ús de material de l'empresa per a ús personal sense permís.{{sfn|Església Catòlica (Catecisme)|2000|p=2401-2463}}
Línia 287:
# '''Mentida''': ''dir el que és fals amb intenció d'enganyar'', essent per això ''l'ofensa més directa a la veritat'' perquè la contradiu. El Catecisme afirma que la mentida, en causar dany a ''la relació de l'home amb la veritat i el germà, [...] ofèn la relació fonamental de l'home i de la seva paraula amb el Senyor.''{{sfn|Església Catòlica (Catecisme)|2000|p=2464-2513}}{{sfn|Schreck|1999|p=318-319}}
 
L'Església exigeix que els qui hagin tacat la reputació dels altres reparin les falsedats comunicades.{{sfn|Església Catòlica (Catecisme)|2000|p=2464-2513}}{{sfn|Schreck|1999|p=318}} Malgrat això, l'Església també ensenya que tota persona té dret a la [[privacitat]], i per això no hi ha necessitat de revelar una veritat a algú que no té dret a saber-la.{{sfn|Església Catòlica (Catecisme)|2000|p=2464-2513}}{{sfn|Schreck|1999|p=318}} Els sacerdots tenen estrictament prohibit violar el secret de la [[penitència|confessió]], independentment de qualsevol circumstància o motiu i sense que importi la gravetat del pecat o el seu impacte en la societat.{{sfn|Schreck|1999|p=318}} Qualsevol sacerdot que violi el secret de la confessió cau en l'[[excomunió]] ''latae sententiae'', és a dir, «pel mateix fet de violar la norma».<ref>{{ref-web|cognom=Bettencourt|nom=Estevão|url= http://www.exsurge.com.br/formacaocatolica/formacaocatolica_doutrina/confissao/osegredodaconfissao.htm| consulta=5 novembre 2013|títol=O Segredo da Confissão|obra=Exurge.com.br| editor=Exurge Domini|llengua=portuguès}}</ref> L'ensenyament de l'Església sobre aquest manament indica que els cristians tenen el «deure» de «donar testimoni de la veritat», el que implica l'exigència del «testimoniatge de la fe» encara que fer-ho condueixi al [[màrtir|martiri]].{{sfn|Església Catòlica (Catecisme)|2000|p=2464-2513}}{{sfn|Kreeft|2001|p=273}} El Catecisme defensa que els mitjans d'informació «estan obligats a servir la veritat i a no ofendre la caritat» i condemna l'ús de les noves tecnologies per part d'individus, empreses o governs per propagar mentides.{{sfn|Església Catòlica (Catecisme)|2000|p=2464-2513}}{{sfn|Kreeft|2001|p=275}}
 
== Novè Manament ==
Línia 295:
| style="text-align: left; font-weight:bold; padding:0px 5px; vertical-align: bottom; font-size: large; color: gray" |
|-
| colspan=3 style="text-align: center;" |El novè manament basat en el [[Èxode|llibre de l'Èxode]], al ''Catecisme de l'Església Catòlica''{{sfn|Església Catòlica (Catecisme)|2000|p=2514-2533}}<ref>{{ref-web |url= http://anydelafe.org/?page_id=239|títol= Catecisme de l'Església Catòlica| consulta=28 juliol|accés= 2014|data= 15 d'agost de 1997| editor= Coeditors catalans del Catecisme|pàgina= Apartat 2514–2533}}</ref><ref name="Citar01">{{Citar Bíblia|Ex|20:17}}</ref>
|-
| style="text-align: left; font-weight:bold; padding:0px 5px; vertical-align: top; font-size: large; color: grey;" |
Línia 303:
| colspan=3 style="text-align: center;" |El novè manament explicat per [[Jesús de Natzaret|Jesús]], al ''Catecisme de l'Església Catòlica''{{sfn|Església Catòlica (Catecisme)|2000|p=2514-2533}}<ref name="mateus528">{{Citar Bíblia|Mt|5:28}}</ref>
|}
[[fitxerFitxer:Rembrandt Harmensz. van Rijn 016.jpg|rightdreta|thumb|[[Betsabé|Betsabé al bany]] per [[Rembrandt]], 1654. La història del [[David|Rei David]] i [[Betsabé]] il·lustra que la cobdícia el portà als pecats de l'adulteri i l'assassinat.]]
El novè i el desè manament tracten sobre la [[cobdícia]], que és una disposició interior i no pas un acte físic.{{sfn|Schreck|1999|p=320}} El Catecisme distingeix entre la cobdícia de la carn, o desig sexual, i la cobdícia dels béns materials.{{sfn|Església Catòlica (Catecisme)|2000|p=2534-2567}}
 
Línia 342:
 
=== Bibliografia ===
* {{ref-llibre|títol=A Catholic Dictionary |cognom=Addis |nom=William Edward|Co-autor=Thomas Arnold|url= http://books.google.com/books?id=b4MXAAAAYAAJ&pg=RA1-PA195&dq=finger+of+god,+tablets+of+stone,+catechism&lr=#PRA1-PA195,M1 |any=1884 | editorial=Princeton University Press|llengua=anglès}}
* {{ref-llibre|cognom=Annas |nom=George |enllaçautor= |coautors=Michael Grodin |títol=The Nazi doctors and the Nuremberg Code | editorial = [[Oxford University Press]] |data=1995 | isbn =9780195101065|llengua=anglès}}
* {{ref-llibre|cognom=Aquinas |nom=Tomàs |enllaçautor=Tomàs d'Aquino |coautors=T. C. O'Brien |títol=Virtues of Justice in the Human Community | editorial = [[Cambridge University Press]] |data=2006 | isbn =9780521029490|llengua=anglès}}
* {{ref-llibre|títol=One Faith, One Lord: A Study of Basic Catholic Belief |cognom=Barry |nom=Rev. Msgr. John F |any=2001 | editorial=Gerard F. Baumbach, Ed.D|isbn=0-8215-2207-8|llengua=anglès}}
* {{ref-llibre|títol=Honor your fathers |cognom=Bast |nom=Robert James |any=1997 | editorial=Brill Publishers|isbn=9789004108561|llengua=anglès}}
* {{ref-llibre|títol=Sanctity of Life and Human Dignity |cognom=Bayertz |nom=Kurt |any=1996 | editorial=Springer |isbn=9780792337393|llengua=anglès}}
* {{ref-llibre|títol=Jesús de Nazaret |cognom=Benet XVI |nom=Papa |enllaçautor=Benet XVI|any=2008 | editorial=Doubleday |isbn=978-0-385-52341-7|llengua= castellà}}
* {{ref-llibre|títol=A Concise History of the Catholic Church|cognom=Bokenkotter|nom=Thomas|any=2004| editorial=Doubleday|isbn=0385505841|llengua=anglès}}
* {{ref-llibre|títol=The Christian Way of Living: An Ethics of the Ten Commandments |cognom=Bockmuehl |nom=Klaus |any=1994 | editorial=Regent College Publishing|isbn=9781573830232|llengua=anglès}}
* {{ref-llibre|títol=The Ten commandments |cognom=Brown |nom=William P. |any=2004 | editorial=Westminster John Knox Press|isbn=9780664223236|llengua=anglès}}
* {{ref-llibre|títol=Reading the Bible |cognom=Carmody |nom=Timothy R. |any=2004 | editorial=Paulist Press|isbn=9780809141890|llengua=anglès}}
* {{ref-llibre|cognom=Conferència Episcopal dels Estats Units |títol=Catecisme per Adults dels Estats Units | editorial =USCCB Publishing |any= 2008 | isbn =9781574554502|llengua=anglès}}
* {{ref-llibre|cognom=Església Catòlica (Catecisme) |nom= |enllaçautor=Catecisme de l'Església Catòlica|títol=Catecisme de l'Església Catòlica|url= http://anydelafe.org/?page_id=239| editorial=Coeditors Catalans del Catecisme|any=2000|isbn=978-84-88445-19-3}}
* {{ref-llibre |cognom=Església Catòlica (Compendi) |nom= |enllaçautor=Església Catòlica |títol= Compendi del Catecisme |url= http://www.vatican.va/archive/compendium_ccc/documents/archive_2005_compendium-ccc_sp.html#LOS |llengua= castellà | consulta= 22 febrer 2014 |publicació=Vatican.va | editorial=Libreria Editrice Vaticana |any=2005 }}
* {{ref-llibre|títol=Innocent ecstasy|cognom=Gardella |nom=Peter |any=1985 | editorial=Oxford University Press|isbn=9780195036121|llengua=anglès}}
* {{ref-llibre|títol=A Treasury of Catholic Wisdom|cognom=Hardon |nom=John |any=1987 | editorial=Ignatius Press|isbn=0898705398|llengua=anglès}}
* {{ref-llibre|títol=Travessant el llindar de l'Esperança|cognom= Joan Pau II|nom= Papa|enllaçautor=Joan Pau II |any=1994| editorial = Plaza & Janés|isbn=84-01-37542-8}}
* {{ref-llibre|títol=Contemporary Catholic Health Care Ethics|cognom=Kelly |nom=David F. |any=2004 | editorial=Georgetown University Press|isbn=9781589010307|llengua=anglès}}
* {{ref-llibre |cognom=Kreeft |nom=Peter |títol=Catholic Christianity |any=2001 | editorial=Ignatius Press |isbn=0-89870-798-6|llengua=anglès}}
* {{ref-llibre|títol=Western Civilization |cognom= Noble|nom= Thomas|coautors= Strauss, Barry |any=2005| editorial = Houghton Mifflin Company|isbn=0618432779|llengua=anglès}}
* {{ref-llibre|títol=Habits of Devotion: Catholic Religious Practice in Twentieth-Century America|cognom=O'Toole |nom= James M.|any=2005 | editorial= Cornell University Press |isbn=9780801472558|llengua=anglès}}
* {{ref-llibre|títol=The Christian tradition|cognom=Pelikan |nom= Jaroslav|enllaçautor= |any=1971 | editorial=University of Chicago Press|isbn=9780226653716|llengua=anglès}}
* {{ref-llibre|cognom=Peters|nom=Edward|títol=Inquisition| editorial=University of California Press|any=1989|isbn=9780520066304|llengua=anglès}}
* {{ref-llibre|títol=Sex and Reason|cognom=Posner |nom= Richard|any=1994 | editorial=Harvard University Press|isbn=9780674802803|llengua=anglès}}
* {{ref-llibre|títol=Reaping the Whirlwind |cognom=Pottenger |nom=John|url= http://books.google.com/books?id=pDiHEcUAl_8C&pg=PA13&dq=ten+commandments+accepted+by+the+three+abrahamic+religions|any=2007 | editorial=Georgetown University Press|isbn=9781589011625|llengua=anglès}}
* {{ref-llibre|títol=The Essential Catholic Catechism |cognom=Schreck |nom= Alan|any=1999 | editorial=Servant Publications|isbn=1569551286|llengua=anglès}}
* {{ref-llibre|cognom=Stapleton |nom=John |capítol=Sunday |urlcapítol=https://en.wikisource.org/wiki/Catholic_Encyclopedia_%281913%29/Sunday |títol= Catholic Encyclopedia | editorial=Robert Appleton Company |lloc=New York |any=1913|llengua=anglès }}
* {{ref-llibre|cognom=Stapleton |nom=John |capítol=The Ten Commandments |urlcapítol=https://en.wikisource.org/wiki/Catholic_Encyclopedia_%281913%29/The_Ten_Commandments |títol= Catholic Encyclopedia | editorial=Robert Appleton Company |lloc=New York |any=1913|llengua=anglès }}
* {{ref-llibre|títol=Encyclopedia of Jewish Medical Ethics |cognom=Steinberg |nom=Avraham|Co-autor=Fred Rosner|url= http://books.google.com/books?id=aaklGZAID08C&pg=PA15&dq=church+places+rights+of+fetus+over+womans&lr= |any=2003 | editorial=Feldheim Publishers|isbn=9781583305928|llengua=anglès}}
* {{ref-llibre|títol=The Catholic Church Through the Ages|cognom=Vidmar|nom=John|enllaçautor=|any=2005| editorial=Paulist Press|isbn=0809142341|llengua=anglès}}
 
{{ORDENA:Doctrina Catolica Sobre Els Deu Manaments}}▼
{{Article de qualitat}}
 
▲{{ORDENA:Doctrina Catolica Sobre Els Deu Manaments}}
[[Categoria:Traduccions que són articles de qualitat]]
[[Categoria:Articles de qualitat de ciències socials]]
 
[[Categoria:Teologia i doctrina catòlica]]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/wiki/Doctrina_catòlica_sobre_els_Deu_Manaments»