Josep Joffre i Plas: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: - gran tensió ja + gran tensió, ja |
|||
Línia 23:
== Carrera militar ==
Fill de Gilles Joffre i Vidal i de la seva dona Catherine Plas i Mercader, Joffre va ingressar a l'[[École Polytechnique]] i poc després va participar en la defensa de [[París]] durant la [[Guerra francoprussiana]] de [[1870]]. Posteriorment, fou destinat a les colònies com a enginyer militar. El [[1911]] retornà a França i fou nomenat comandant en cap de l'[[exèrcit francès]], després de la renúncia de [[Joseph Gallieni]]. Amb el canvi de mentalitat a l'estat major de l'exèrcit, que passà d'una idea estratègica defensiva
[[Fitxer:Jofre Esquella de la Torratxa.JPG|thumb|Dibuix humorístic de [[l'Esquella de la Torratxa]] que il·lustra l'aura de respecte, o por, que desprenia Joffre]]
Quan va esclatar la [[I Guerra Mundial]], el pla francès es veié superat pel [[Pla Schlieffen]] alemany. Joffre intentà recuperar la situació mitjançant una retirada i un contraatac, que culminà en la [[Primera Batalla del Marne]], entre el 5 i el 12 de setembre de 1914, que aconseguí salvar [[París]] i fer retirar els alemanys a les línies de front, que més o menys romandrien estàtiques durant la resta de la guerra. Després de les grans pèrdues a les batalles de [[Batalla de Verdun|Verdun]] i del [[Batalla del Somme|Somme]], Joffre fou substituït per [[Robert Nivelle]] el [[13 de desembre]]
=== Delegació de Joffre als Estats Units ===
[[Fitxer:JoffreiViviani.jpg|thumb|Joffre (assegut) i Viviani durant un discurs als Estats Units]]
A conseqüència de la declaració de guerra que féu el [[Congrés dels Estats Units|Congrés americà]] a Alemanya, el ministre de la Guerra francès, [[Alexandre Ribot]], convocà Joffre i li va proposar de fer servir "el seu prestigi inigualable" acompanyant el president del Consell [[René Viviani]] als [[Estats Units d'Amèrica]]. Després d'haver
La delegació del govern francès va arribar a [[Nova York]] al cap de nou dies de viatge, el 24 d'abril. Quan es va trobar en presència de Joffre, l'[[almirall]] Mayo, el cap de la flota estatunidenca de l'Atlàntic, declarà: "Senyor, la vostra presència ací és l'honor més gran que es pugui fer al meu país!" L'arribada de Joffre va generar un gran entusiasme als Estats Units que l'equiparà a un heroi nacional; pels carrers la gent cridava "Joffre! Joffre!" i tota la premsa americana va retre homenatge al "vencedor del Marne". Fins i tot s'arribà a comparar el mariscal amb [[Gilbert du Motier de La Fayette|La Fayette]]. Joffre va fer una conferència a l'Escola de guerra sobre la situació militar a Europa i demanà uns mitjans més ràpids per a una intervenció dels Estats Units a Europa. A [[Mount Vernon]], va dipositar la palma que s'ofereix tradicionalment als soldats morts per la pàtria sobre la tomba de [[George Washington]].
Amb tot, l'objectiu més important de la missió era convèncer el president Wilson, amb qui es reuní llargues estones. Plegats, van passar revista a cadascun dels detalls del conflicte: els efectius francesos i alemanys, l'organització de l'exèrcit americà, el transport i el desembarcament, l'organització del comandament, etc. A la seu del ministeri de la Guerra, li fou presentat el comandant de les forces militars estatunidenques, el general [[John Pershing]]. Al capdavall, a principis de juny s'envià cap a Europa una divisió que constava de quatre regiments d'infanteria,
Uns quants dies abans, el 24 de maig, el mariscal havia tornat a França i l'havien nomenat inspector general de les tropes americanes. Es creà aleshores una gran tensió, ja que contràriament al que s'havia pactat abans, el [[govern Painlevé]] volia integrar els soldats americans al si de les tropes francobritàniques en comptes de facilitar que tinguessin el seu propi exèrcit. Joffre es va indignar arran d'aquest canvi i va recordar que França s'havia compromès a fer el que s'havia dit i va insistir que no es podia decebre la confiança dels Estats Units. El 13 de juny, Joffre va acollir el general Pershing quan aquest va arribar a París. Tots dos oficials van tenir una rebuda triomfal per part de la població parisenca.
| |||