Revisió del 02:22, 30 set 2016 modifica Oranies (discussió \| contribucions) 2.352 edits →‎Edicions: Errada gramatical corregida Etiqueta: edició a través de l'aplicació mòbil ← Edició anterior		Revisió del 02:34, 30 set 2016 modifica desfés Oranies (discussió \| contribucions) 2.352 edits →‎Crònica rotense: Errada gramatical corregida Etiqueta: edició a través de l'aplicació mòbil Edició següent →
Línia 30: ==Crònica rotense== {{Article principal\|Crònica Rotense}} En un ordre cronològic sobre les cròniques que fan referència a la monarquia asturiana i la seva història, la de major antiguitat és la [[Chronicon Albeldense]],.<ref> El nom li ha estat assignat pel [[còdex]] del monestir de San Martín de Albelda d'[[Albelda de Iregua]].</ref> ~~i tot~~Tot seguit la ''Crònica d'Alfons III''.{{sfn\|Wolf\|1999}} ~~D'aquesta~~i ~~última,~~concretament la primera «versió» és la ''Crònica rotense'', ~~així~~ anomenada així per haver-la trobat a la [[Catedral de Roda d'Isàvena]]. Posteriorment apareix la ''Crònica d'Oviedo'' o versió Sebastianense, que feia més èmfasi a considerar al [[Pelai I]] com a successor dels [[Regne de Toledo\|reis de Toledo]]. L'objectiu d'aquestes dues ~~cròniques~~versions era demostrar la continuïtat del regne visigot en el [[regne d'Astúries]]. Està escrita en un llatí bastant bàrbar, es creu que per un laic, per a molts estudiosos el propi rei Alfons III, ja que en una frase referida a la ciutat de [[Viseu]], a [[Portugal]], es diu que fou poblada "pel nostre mandat",<ref> Crònica d'Alfons III. Capítol 7: "No obstant això, en el nostre temps, quan la ciutat de Viseu i el veïnat habitat pel nostre mandat ..."</ref> frase que només el rei podia escriure. No obstant això, altres investigadors creuen que, com que no es coneix amb precisió qui féu el mandat de repoblar aquesta ciutat, l'autor del relat podia ser el rei, un alt funcionari de la cort o un càrrec de la [[jerarquia]] de l'Església com un [[bisbe]].{{sfn\|Wolf\|1999}} Podria ser una versió de compromís tenint en compte que la Crònica fou recopilada al reial ''scriptorium'' d'Oviedo sota supervisió directa del monarca.{{sfn\|Wolf\|1999}} Alguns historiadors creuen que l'autor de les Cròniques d'Alfons III estava familiaritzat amb els textos ''Laterculus regum Visigothorum'' (relación dels reis visigots) i ''Chronica Prophetica'' i els utilitzà en el seu treball.{{sfn\|Wolf\|1999}} L'obra pretenia haver estat una continuació de la ''Història dels gots'' del bisbe [[Isidor de Sevilla]] i acabava al final del regnat d'Ordoni I.

Crònica d'Alfons III: diferència entre les revisions