Crònica d'Alfons III: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
→Text de la Crònica: Errada corregida, Errada gramatical corregida Etiqueta: edició a través de l'aplicació mòbil |
Millora en el redactat |
||
Línia 5:
{{copiat de|Chronica Prophetica|28/09/2016}}
[[Fitxer:Crónica de Alfonso III, Códice de Roda, f178r.jpg|thumb|izquierda|Començament de la ''Crònica d'Alfons III'' en la seva versió rotense. [[Còdex de Roda]], foli 178 dret.]]
La '''Crònica d'Alfons III''' —en [[llatí]] ''Chronica Adefonsi tertii regis''— és un document històric del tipus [[crònica]] escrit en [[llatí medieval]] que s'atribueix al propi rei [[Alfons III d'Astúries|Alfons III]]. Descriu fets històrics d'[[Hispània]] accessibles des del [[Regne d'Astúries]] el [[segle IX]] d'un espai de temps que va des del [[Regne de Toledo|regnat visigòtic]] de [[Vamba]] ([[672]]-[[680]]) fins al final del d'[[Ordoni I d'Astúries]] ([[850]]-[[866]]).
==Edicions== Hi ha dues versions d'aquesta crònica: la [[Crònica Rotense|Rotense]], que es troba al [[Còdex de Roda]], i la [[Crònica Sebastianense|Sebastianense]], també anomenada Ovetense, ''ad Sebastianum'' o Erudita.<ref> {{es}} {{ref-llibre|autor=Bodelán S|títol=Literatura latina de la Edad Media en España|url=http://books.google.ru/books?id=_PT98NFeWR8C&pg=PA64|editorial=AKAL|any=1989|pàgines=61, 64—66|allpages=138|isbn=978-8476003947}}</ref>
La [[Chronicon Albeldense]] (''Crònica d'Albelda'') descriu fets històrics de temps més antics i acaba poc després (any [[976]]), també bastant centrada al Regne d'Astúries, podria ser considerada una tercera versió de ''Crònica d'Alfons III'' o simplement una versió iniciada anteriorment.<ref>
Linha 12 ⟶ 15:
{{en}} Vicente Catarino (1980), "The Spanish Reconquest: A Cluniac Holy War Against Islam?" Islam and the Medieval West: Aspects of Intercultural Relations, Khalil I. Semaan, ed. (SUNY Press, ISBN 0-87395-409-2), 87</ref>
▲Romangué inèdita fins que el [[1615]] Prudencio de Sandoval publicà el fragment de la crònica que abastava els reis d'Astúries, interpolat i corregit per ell mateix,<ref>
{{es}} Prudencio de Sandoval: [http://books.google.es/books?id=3s5EWzRZiKQC&hl=es&pg=PA44 Historias de Idacio Obispo], p. 44.</ref>
encara que l'[[edició prínceps]] fou la que [[Juan de Ferreras y García|Joan Ferreras]] inclogué en la seva ''Historia d'España'' el [[1727]].<ref>
Linha 45 ⟶ 47:
{{Article principal|Crònica Sebastianense}}
Una vegada redactada versió rotense, el rei Alfons III l'envià al seu nebot Sebastià, bisbe de Salamanca o Orense,<ref>
Així s'hi refereix a la Crònica Albeldense. En canvi Prudencio de Sandoval, a [http://books.google.es/books?id=3s5EWzRZiKQC&hl=es&pg=PA44 Historias de Idacio Obispo, any 1615, p. 44], la introdueix com ''Sebastiani salmanticensis episcopi brevis historia [...]'' —Història breu de (per) Sebastià bisbe de Salamanca—, amb desconeixement del potencial orígen a Orense. Thomas D., Roggema B. a [http://books.google.ru/books?id=WtaGCo3S4IkC&pg=PA882 Christian-Musulman Relations. A Bibliographical History. Volume I (600-900)], any 2009, pàg. 882] descata la versió de [[Enrique Flórez]]: [http://books.google.es/books?id=OXvGIhbthKoC&hl=es&pg=PA466 España sagrada], vol. XIII, apéndice VII. en front de la versió de Dulcidius ... Sebastià bisbe d'Orense</ref>
qui millorà l'estil retocant el seu llatí tosc, censurà diversos fragments i introduí certes correccions ideològiques com les del noble origen de Pelai I, l'exculpació del clergat o l'exaltació de la intervenció goda en l'origen del regne d'Astúries. Aquesta versió corregida és la coneguda com la versió ''Ad Sebastianum'' o Sebastianense. Per tant la Rotense seria la redacció primitiva, anterior a la Sebastianense.
Linha 59 ⟶ 61:
{{en}} {{ref-llibre|autor=Thomas D., Roggema B.|títol=Christian-Musulman Relations. A Bibliographical History. Volume I (600-900)|url=http://books.google.ru/books?id=WtaGCo3S4IkC&pg=PA882|editorial=BRILL|any=2009|pàgines=882—888|allpages=960|isbn=978-9004169753}}</ref>
La Crònica d'Alfons III parla molt breument dels immediats successors de Pelai I. Dóna molts més detalls de les activitats dels reis [[Alfons I el Catòlic|Alfons I]], [[Ramir I d'Astúries|Ramir I]] i [[Ordoni I d'Astúries|Ordoni I]]. El tema principal de les històries d'aquests governants
Els dos primers reis Spaniae, serien [[Emirat de Qúrtuba|l'emir de Qúrtuba]] i el rei d'Astúries.</ref>
A la mateixa Crònica no hi ha res sobre les derrotes que els musulmans afligiren als asturs. La Crònica acaba amb un registre sobre l'accés al tron d'Astúries l'any [[866]] del rei Alfons III.{{sfn|Wolf|1999}}<ref name=tesoro/>
| |||