Edicte de Milà: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Elimino camp perque l'agafi de Wikidata al ser igual. |
Canvis menors, neteja AWB |
||
Línia 1:
[[Fitxer:Head Constantine Musei Capitolini MC1072.jpg|200px|
'''L'edicte de Milà''' fou un decret promulgat a la ciutat del [[Milà]] el [[313]] pels emperadors [[Constantí el Gran]] i [[Licini I]], que van confirmar l'[[edicte de tolerància]] de [[Sàrdica]] i van precisar els seus termes.
L'edicte anava dirigit al [[Prefecte del Pretori]], i va ser publicat el març del [[313]]. El seu text, segons [[Lactanci]], inclou la següent sentència:
{{cita|Nosaltres, els Augusts Constantí i Licini (...) hem jutjat que entre tot el que vèiem convenir al bé universal, devíem ocupar-nos preferentment del que afecta a l'honor diví, i donar als cristians, el mateix que a tots els altres, la lliure facultat de professar la religió que cadascun volgués (...)<ref>[[:s:Edicte de Milà|Traducció al català de l'Edicte de Milà]].</ref>}}
[[Fitxer:IMG_6735_-_Milano_-_S._Giorgio_al_Palazzo_-_Lapide_1978_x_Editto_di_Milano_-313-._-_Foto_Giovanni_Dall'Orto_-_8-Mar-2007.jpg|thumb|
La legislació pro-cristiana de Constantí es va concretar en els següents anys (319 a 323) en les següents lleis o edictes:
Línia 19:
* Any [[323]], llei que castiga amb penes severes el que s'obligui els cristians a participar en actes del culte pagà i la derogació de la Llei d'August prohibint el [[celibat]].
Després de la seva victòria sobre Licini, Constantí va dirigir un edicte als ciutadans de la part oriental de l'Imperi, on l'Edicte de Milà no havia tingut quasi aplicació i havia caigut en l'oblit (encara que probablement els cristians no van ser perseguits, malgrat que s'ha dit que va ser la persecució d'aquests el que motivà la intervenció de Constantí). En el nou edicte, el text del qual s'ha conservar a través del [[bisbe]] arrià [[Eusebi de Cesarea]], i per tant és menys fiable, Constantí diu:
{{Cita|... I ara et prec, poderós i excel·lentíssim Déu, siguis clement i propici per als teus orientals i per a tots els provincials tan afligits per tantes i tan llargues calamitats; concedeix per mitjà d'aquest, el teu serf, tota classe de béns. No sense causa demano això de tu, Senyor de tots i Déu sant, car guiat per tu i sota els teus auspicis vaig emprendre i vaig portar a terme coses saludables. Precedit de la teva insígnia, per tot arreu conduí vencedor al meu exèrcit, i quantes vegades ho exigeix la utilitat pública, seguint la insígnia del teu poder marxo contra l'enemic... perquè sincerament estimo el teu nom i temo la teva justícia.... Vull que el teu poble visqui en pau i concòrdia per a comuna utilitat del genere humà, que els que encara romanguin en els errors de la gentilitat visquin també en pau amb els teus fidels i gaudeixin del content de la bona harmonia; potser aquesta comunió i bones relacions mútues pugui atreure a molts al camí recte. Ningú faci mal a un altre. Cadascun segueixi la seva opinió. No obstant això aquells que senten rectament tinguin per cert i definitiu que sols ells viuran en la puresa i la justícia a la qual tu mateix els has cridat perquè obeeixin les teves sacrosantes lleis. I els que a elles se substrauen, guardin per sí quant volguessin els temples de la mentida. Nosaltres conservarem l'esplèndida llar de la teva veritat que ens vas donar el dia de l'accés a la fe. No obstant això també desitgem que ells siguin feliços per efecte de la mútua unió i concòrdia".}}
Línia 26:
== Referències ==
{{referències}}
{{Projectes germans|Viquitexts=Edicte de Milà}}
{{Roma Antiga}}
{{ORDENA:Edicte De Mila}}
[[Categoria:Imperi Romà]]
[[Categoria:Història del cristianisme]]
| |||