|
'''''El primer arlequí''''' és la primera obra que va publicar l'escriptor [[Pere Calders i Rossinyol|Pere Calders]]. El llibre va ser publicat l'any 1936 per Quaderns Literaris i està format per vuit [[Conte|contes]]: ''El primer arlequí'', ''El pas del temps en el Museu Sentimental'', ''L'herència dels retrats i de les ànimes'', ''L'imprevist a la casa número 10'', ''La meva estada al centre de la Terra'', ''Pista fantasmal'', ''[http://comanegra.com/album-illustrat-infantil-i-juvenil/354-pere-calders-conte-infantil.html El barret prodigiós i la barraca de monstres]'' (conte infantil) i ''Epidèmia de la son a la Toscana''.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Calders |nom=Pere |títol=El primer arlequí |edició=1a edició |editorial=Quaderns Literaris |lloc=Barcelona |data=1936 |isbn=978-84-7410-852-1 }}</ref>
El llibre ha estat traduït al castellà i publicat juntament a ''[[Cròniques de la veritat oculta]]'' i ''[[Gent de l'alta vall]]'', dins el llibre ''El primer arlequín; Crónicas de la verdad oculta; Gente del alto valle'', publicat l'any 1988.<ref>{{citar ref-web |url=http://www.escriptors.cat/autors/caldersp/obra.php?id_publi=8517 |títol=Obres de Calders traduïdes al castellà |consulta=2 desembre 2012 |editor=[[AELC]] |}}</ref>
== Crítica ==
Arran de la publicació d'''El primer arlequí'', van aparèixer diverses crítiques de l'obra en algunes publicacions periòdiques de l'època. En una crítica d'Albert Junyent publicada a ''[[Mirador (revista)|Mirador]]'', es diu que ''El primer arlequí'' és un recull realment bo, de qualitat força per sobre de la mitjana literària catalana del moment, que podria ser traduït a qualsevol idioma europeu de gran abast, i que pot fer l'efecte que qualsevol podria escriure unes històries similars, però que ni de bon tros això és cert. També s'hi destaca el sentit de la ironia i la imaginació fantasiosa de Calders. Però Junyent també hi troba defectes, com ara la seva tècnica a l'hora d'utilitzar el llenguatge.<ref>{{citar ref-web |url=http://ddd.uab.cat/pub/pcalders/pcaldersobrcre/Cal_319_1_2.pdf |títol=Pere Caldés, novell contista |consulta=2 desembre 2012 |cognom=Junyent |nom=Albert |coautors= |data=9 de juliol de 1936 |obra= |editor=''[[Mirador (revista)|Mirador]]'' |llengua= }}</ref> En una crítica publicada a ''[[La Humanitat]]'', també es destaca l'humor de Calders, de qui s'arriba a dir que podria esdevenir el [[Mark Twain]] català.<ref>{{citar ref-web |url=http://ddd.uab.cat/pub/pcalders/pcaldersobrcre/Cal_319_1_1.pdf |títol=Els contes de Pere Caldés |consulta=2 desembre 2012 |cognom= |nom= |coautors= |data=17 de maig de 1936 |obra= |editor=''[[La Humanitat]]'' |llengua= }}</ref> [[Josep Palau i Fabre]] també en va escriure una crítica pel diari ''[[La Publicitat]]'', on constantment remarca la joventut de Calders. Palau i Fabre diu que Calders encara malda per trobar la seva expressió més adient, que els contes mostren un estat de no maduresa, que la narració sovint és massa lenta i extensa i que sorprèn la manera precipitada d'acabar els contes, probablement causat per la seva joventut.<ref name="Fabre">{{citar ref-web |url=http://ddd.uab.cat/pub/pcalders/pcaldersobrcre/Cal_319_1_4.pdf |títol=''El primer arlequí'', de Pere Caldés |consulta=2 desembre 2012 |cognom=Palau i Fabre |nom=Josep |autorenllaç=Josep Palau i Fabre |data=12 de juliol de 1936 |obra= |editor=''[[La Publicitat]]'' |llengua= }}</ref> Aquest últim fet també el destaca [[Domènec Guansé i Salesas|Domènec Guansé]] en una crítica publicada a ''[[La Rambla (publicació)|La Rambla]]'', qui diu que Calders es precipita a l'hora d'escriure els finals dels contes, i que en aquest sentit resulta decebedor.<ref name="Guansé">{{citar ref-web |url=http://ddd.uab.cat/pub/pcalders/pcaldersobrcre/Cal_319_1_3.pdf |títol=Un nou escriptor |consulta=2 desembre 2012 |cognom=Guansé |nom=Domènec |autorenllaç=Domènec Guansé i Salesas |data=17 de juny de 1936 |obra= |editor=''[[La Rambla (publicació)|La Rambla]]'' |llengua= }}</ref> Palau i Fabre, però, també en destaca positivament la combinació que fa Calders d'elements tràgics amb elements humorístics i diu que això és el més original del llibre.<ref name="Fabre"/> En la crítica publicada a ''La Rambla'', Guansé ja destaca un element que es veurà sovint en l'obra de Calders, la fantasia. Diu que Calders es complau creant ambients carregats de misteri, inventant teories extravagants i absurdes i, alhora, demostrant-les amb una lògica puixant i rigorosa.<ref name="Guansé"/>
== Referències ==
|
