Algerri: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
→Historia: he corretgit dos herrors |
m bot: -compte castellà +comte castellà |
||
Línia 20:
== Historia ==
Les primeres notícies del castell d’Algerri daten de 1105, quant escara no havia estat conquerit als musulmans. Aleshores, [[Pedro Ansúrez]], tutor d’Ermengol VI d’Urgell, donà en alou als comptes de Barcelona, Ramon Berenguer III i Almodis, el castell d’Algerri per quant fos conquerit. El dit
La senyoria superior del castell pervingué posteriorment d'Ermen gol VII a la seva filla Miracle, a través del segon marit de la qual, Ramon de Cervera, la susdita senyoria passa a la casa de Cervera. Mentrestant, l’església parroquial de Santa Maria d’Algerri pervingué (com era previst que es fes ja abans de la conquesta de l'indret) a l’abadia de Sant Pere d’Àger. En la liquidació del comtat d’Urgell per Ferran d’Antequera, aquest dóna al cavaller aragonès Juan de Luna les quèsties, pesqueres i altres drets que tenia a Algerri. Tanmateix, per una altra font, hom sap que també donà quèsties i altres drets a Algerri a Ramon de Perellós. El 1541 la senyoria del castell d’Algerri era de Joan de Comallonga, funcionari reial, que fou creat i nomenat per Carles I d’Espanya i V d’Alemanya, [[Baró d'Algerri|baró d’Algerri]]. Poc després, però, la senyoria d’Algerri fou adquirida per l’abad de [[Reial Monestir de Santa Maria de Poblet|Poblet]], Pere Boquers (1546-64), amb el producte que obtingué de la venda de la granja de Cérvoles. Ja abans d’adquirir la senyoria d’Algerri, el monestir cistercenc hi posseïa alguns béns. La senyoria i la jurisdicció romangué en mans del monestir de Poblet fins a la desamortització de Mendizabal. Constituïa la baronia d’Algerri, que comprenia també, al segle XVII, els pobles d’Almenara, Penal i Llunel,
|