Edat contemporània: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
m Revertides les edicions de 81.61.137.171. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió. |
||
Línia 1:
{{història universal}}
Els historiadors i la disciplina s'entén com un altre període aliè a l'edat contemporània. Paral·ocietat de classes presidida per una burgesia, que va contemplar el declivi dels seus antagonistes tradicionals: els privilegiats i el naixement i desenvolupament d'un de nou: el moviment obrer, en nom del qual es van plantejar diferents alternatives al mateix capitalisme. Més espectaculars van ser, fins i tot, les transformacions polítiques i ideològiques (Revolució liberal, nacionalisme, totalitarismes); així com les mutacions del mapa polític mundial i les majors guerres conegudes per la humanitat.▼
L{{'}}'''edat contemporània''' és el concepte que s'aplica a l'últim gran període històric, que comprèn des de la [[Revolució Francesa]] l'any ([[1789]]) i arriba fins a la nostra actualitat. Tanmateix, cal tenir en compte que aquest període no és, en cap cas, una època lineal, sinó complexa i amb diferents canvis que la determinen. La podem caracteritzar per un marcat procés de creixement econòmic, tant des d'un punt de vista quantitatiu (producció i consum) com des d'un punt de vista qualitatiu (productivitat, mecanització i industrialització). Paral·lelament, l'economia queda determinada en aquest període per un procés de [[globalització]] accelerat, però amb una gran diversitat segons la regió analitzada.
Cal tenir en compte que aquest període té dins seu subdivisions, com els canvis de segles, i esdeveniments fonamentals per a la humanitat com la Revolució Russa o la Segona Guerra mundial; aquest últim com a referent d'un període, [[món actual]], que segons els historiadors i la disciplina s'entén com un altre període aliè a l'edat contemporània. Paral·lelament, en el món anglosaxó, existeix una altra manera d'anomenar el període actual amb el concepte [[període modern]], tot enllaçant des del [[Renaixement]] fins a l'actualitat. Aquest període modern es divideix en dues etapes, la primera edat moderna i la tardana edat moderna, separades per la pròpia [[Revolució Anglesa]] el [[1688]] (un segle abans de la Revolució Francesa).
Políticament, sorgeix una nova ideologia, el [[comunisme]] i les seves branques [[socialisme|socialistes]], arran de l'aparició del [[proletariat]] com a [[classe social]]. És l'època dels [[totalitarisme]]s, de la [[Segona guerra mundial|guerra mundial]] i no sols entre zones properes, i dels [[genocidi]]s des de l'[[estat]], però també de noves [[democràcia|democràcies]] arreu, de la [[Declaració dels drets humans]] i d'organitzacions internacionals com l'[[ONU]] o la [[Unió Europea]].
El [[capitalisme]] s'imposa com a sistema econòmic dominant i les relacions entre els diferents països formen un mercat cada cop més únic. Les diferències de classe, però, també augmenten i així es parla de [[Primer Món|''Primer'']] i ''[[Tercer Món]]'', segons els ingressos i el nivell de vida de cada zona. La terciarització de l'economia i la mecanització fan possible una societat del lleure.
▲Els
La [[humanitat]] va experimentar una transició [[demogràfica]], conclosa per a les societats més avançades (l'anomenat ''[[primer món]]'') i encara en curs per a la major part (els països subdesenvolupats i els recentment industrialitzats), que ha portat el seu creixement més enllà dels límits que li imposava històricament la naturalesa territorial, aconseguint la generalització del consum de tot tipus de productes, serveis i recursos naturals que han elevat per a una gran part dels [[éssers humans]] el seu nivell de vida d'una manera abans insospitada, però que han aguditzat les desigualtats socials i espacials, i deixen plantejant per al futur pròxim greus incerteses mediambientals. A més de les migracions cap a les ciutats que han buidat el món rural i l'ascens de la [[burgesia]] com a classe urbana, però la veritablement dirigent de l'època.
Linha 258 ⟶ 268:
== Globalització ==
{{AP|Globalització}}
La '''globalització'''<ref name="GEC"/> o '''canvi global'''<ref name=
Una premissa bàsica de l’estudi de la globalització és considerar que el món constitueix un únic ordre social i natural. Malgrat la tendència a destacar-ne únicament els aspectes econòmics, cal assenyalar-ne el caràcter complex i multidimensional. En puresa, la globalització és un fenomen força antic amb una llarga genealogia històrica,<ref>[http://www.ub.edu/histofilosofia/gmayos/PDF/GlobalitInterculturalitat.pdf?id=21&ui=363 "Genealogia de la globalització"] de [http://www.ub.edu/histofilosofia/gmayos/index.html G. Mayos (UB)]. {{ca}} </ref> però avui constitueix un dels factors socials més destacables i és un dels reptes més importants que les [[ciències socials]] es plantegen per al [[segle XXI]].<ref name="GEC">[http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0517786&BATE=globalitzaci%F3 Globalització] Enciclopèdia Catalana. {{ca}} [Darrera consulta: 9 d'agost de 2010]</ref> La globalització actual ha suscitat moltes crítiques i, fins i tot, ha motivat el naixement del moviment altermundista i [[antiglobalització]].
| |||