Balànsiya: diferència entre les revisions

'''''Balànsiya''''' fou el nom amb què fou coneguda l'actual ciutat de [[València]] en l'època àrab. La [[ciutat de València]], igual que la majoria de la [[península Ibèrica]], passà a ser part d'[[Al-Andalus|Al-Àndalus]] entre el [[711]] i el [[716]]. En el cas de València, aquest domini musulmà s'estendria fins al [[1238]], any en què [[Jaume I]] conquerí la ciutat.

Molt poc és sabut sobre la València musulmana. En arribar, els musulmans rebatejaren la tardoromana i [[visigòtic|visigoda]] [[València romana|Valentia]] com Balànsiya, però el nom amb què fou més coneguda durant els foscs segles VIII, IX i Xl fou el de ''Madínat at-Turab'', que vol dir «'ciutat del fang»' o «'ciutat de la pols»', per l'estat d'abandó en què es trobava.

Una de les poques referències que tenim de l'emirat de [[Còrdova]] ens parla de la destrucció de la ciutat per [[Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil|Abd-ar-Rahman I]] —primer [[emir]] de [[Còrdova]]—, però probablement el fet més rellevant de l'etapa de l'emirat siga la presència d'[[Abd-Al·lah al-Balansí]], fill d'aquell, el qual va exercir una espècie de govern autònom sobre l'àrea valenciana, i va ordenar construir als afores de la ciutat un luxós palau, la [[Russafa]], que vol dir «'jardí»', i que dóna origen al barri del mateix nom, i del qual de moment no s'ha trobat cap resta. Més enllà dels fets polítics, la qüestió veritablement transcendent és l'entrada de la ciutat dins l'òrbita de l'[[islamIslam]], que en poc de temps va canviar la [[llengua]], la [[religió]] i els costums dels seus habitants.

A l'època califal, Balànsiya va iniciar el camí de la recuperació urbana per mitjà de la construcció d'un primer perímetre d'horta a l'actual barri del [[el Carme (barri de València)|Carme]] i la remodelació de l'antiga àrea episcopal visigoda ––a l'entorn de la catedral–– per a convertir-lo en un soc vinculat a la residència del governador.

La Taifa de Balansiya era un dels regnes musulmans creats arran de la fi del [[califatCalifat de Còrdova]] el [[1010]]. Amb unaun breu ''interregnum'' al final del segle XI, duraria fins al [[1238]], quan la seua conquista per [[Jaume I]] l'esborraria i erigiria en el seu lloc el [[Regne de València]]. El veritable auge de la ciutat va començar amb aquesta taifa, aleshores anomenada ''Balànsiya''. La ciutat va créixer, i en temps del rei [[Abd-al-Aziz al-Mansur]] s'hi va edificar una nova muralla (s. XI), de la qual encara es conserven restes per tot [[Ciutat Vella de València|Ciutat Vella]], especialment al [[barri del Carme]]. Nombroses troballes arqueològiques testimonien l'auge assolit per la ciutat en aquest moment.

[[Ferran I de Lleó]] va atacar la vall de l'[[Ebre]] el [[1065]], [[Setge de Balansiya (1065)|i assetjà la ciutat]] de Balànsiya i, aixecat el setge, vencé l'[[emirat de Balansiya|emiratEmirat de Balànsiya]] en la [[Batalla de Paterna]], durant la retirada.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Coscollá Sánchez |nom=Vicente |títol=La Valencia musulmana |url= http://books.google.cat/books?id=ZxclI2EHjrMC&dq=valencia+1065+fernando&hl=ca&source=gbs_navlinks_s |llengua= castellà | editorial=Carena Editors |data=2003 |pàgines=p.33 |isbn=8487398758}}</ref> A finals del [[segle XI]], aprofitant el clima d'inestabilitat política, el [[Rodrigo Díaz de Vivar|Cid]], un mercenari de fortuna, va entrar a València, la qual va estar en mans de les tropes cristianes fins al [[1103]]. A la seua marxa, els [[almoràvit]]s van ocupar la ciutat i hi van restaurar el culte musulmà i un governador al capdavant.

La decadència del poder almoràvit i l'ascens d'una nova dinastia nord-africana, els [[almohades]], que van controlar la península a partir del [[1145]], van ser coincidents. No obstant això, la seua entrada a València va ser frenada per [[Muhàmmad ibn Mardanix|Ibn Mardanix]], el Reirei Llop, monarca de Balànsiya i [[Emirat de Múrsiya|Múrsiya]], però finalment la ciutat va caure en mans dels almohades el [[1171]].

Tanmateix, la debilitat de la Taifataifa féu que el nord passara a ser vassall de la [[Coronacorona d'Aragó]], i finalment el 1238 la ciutat fou rendida a [[Jaume I]].

* [http://www.valencia.es ''Web'' de l'ajuntament de València] d'on s'ha extret part de la informació anterior, amb permís.