Parnassianisme: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: estiguera compromés amb > estiguera compromès amb |
S'ha afegit el fet que Mallarmé comença essent parnassianista i escriu onze poemes a la publicació. |
||
Línia 3:
La paraula és d'origen grec i fa referència al cim del [[mont Olimp]] on estaven les [[muses]] inspiradores, que eren deesses menors.
L'any [[1866]] tingué lloc la publicació de tres antologies poètiques titulades "El Parnàs contemporani". Hi figuraven poemes de Théophile Gautier, [[Leconte de Lisle]], Théodore de Banville, Sully Prudhome, Catulle Mendés, als qui es van afegir noms d'altres poetes que la història de l'art no ha classificat com a parnassians. Entre aquest darrers es trobava [[Charles Baudelaire]]. De la mateixa manera, un primerenc [[Stéphane Mallarmé]] escriu onze poesies dins de la publicació entre ells "Brisa marina" i "Almoina".El Parnassianisme va sorgir com una antítesi del romanticisme i els seus "excessos"; excés de subjectivisme, hipertròfia del jo (creixement excessiu i anormal), excés de sentiment. Per contra, que els parnassians preconitzaren una poesia despersonalitzada, allunyada dels propis sentiments i amb temes que tingueren a veure amb l'art, temes suggeridors per ells mateixos, bells, exòtics, amb una marcada preferència per l'antiguitat clàssica, especialment la grega, i pel llunyà Orient.
Pel que fa a l'estil, els parnassians tenien molta cura de la forma. Continent i contingut havien d'anar d'acord. D'aquesta manera, si els romàntics van demostrar una preocupació pels sentiments, els parnassians ho van fer per la bellesa.
| |||