Guerra dels set Cabdills: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Pàgina nova, amb el contingut: «{{inacabat|Magenri|data=octubre de 2016}} La '''guerra dels set Cabdills''' és un dels episodis més dramàtics i coneguts de la mitologia grega. Va ser...». |
Cap resum de modificació |
||
Línia 3:
== Antecedents ==
La primera menció de la història és a la ''[[Ilíada]]'', que explica que [[Polinices]] i [[Tideu]] van arribar junts a la cort d'[[Adrast (fill de Tàlau)|Adrast]], a [[Argos (Argòlida)|Argos]] per organitzar una expedició contra les muralles de Tebes.<ref>[[Homer]], ''Ilíada'', IV, 376-381</ref>. Els fets són una continuació del mite d'[[Èdip]]. Quan Èdip va descobrir que s'havia casat amb la seva mare [[Iocasta]], es va arrencar els ulls i va marxar exiliat de Tebes maleint els seus fills, [[Etèocles]] i Polinices, que des de les muralles van veure la seva expulsió però no el van ajudar. Amb la seva filla [[Antígona (filla d'Èdip)|Antígona]], que li feia de guia, va arribar a [[Colonos]], a l'[[Àtica]], on el va acollir [[Teseu]] i on va morir no gaire més tard. Els fills d'Èdip, Etèocles i Polinices, quan el seu pare va ser desterrat per [[Creont (fill de Meneci)|Creont]], germà de Iocasta, van acordar repartir-se el tron de Tebes i ocupar-lo un any cadascú. Hi ha qui diu que Polinices va regnar en primer lloc i que al cap d'un any va entregar el tron a Etèocles, però d'altres diuen que va regnar primer Etèocles i que al cap de l'any no va voler donar-li el tron. Polinices es va exiliar de Tebes i va arribar a Argos, on regnava [[Adrast (fill de Tàlau)|Adrast]], portant amb ell el collaret i la túnica d'[[Harmonia (filla d'Ares)|Harmonia]]. Va arribar de nit, i a la porta del palau del rei va enfrontar-se amb Tideu, el fill d'[[Eneu]], que s'havia exiliat de [[Calidó (ciutat)|Calidó]]. Amb els crits del combat, va sortir Adrast i els va separar. Va recordar que un [[oracle]] l'hi havia dit que casés les seves filles amb un [[senglar]] i un [[lleó]], i va triar als dos herois com a promesos, perquè un portava un cap de senglar dibuixat al seu escut i l'altre un lleó. Tideu es va casar amb [[Deípile]], la filla gran, i Polinices amb [[Argia]]. Adrast els va dir que els ajudaria a recuperar els seus reialmes.
== [[Amfiarau]] i [[Erifile]] ==
Adrast va decidir organitzar primer una expedició contra Tebes, i va convocar als nobles del seu reialme. Però [[Amfiarau]], el fill d'[[Oïcles]], que era [[endeví]], va preveure que tots els expedicionaris, excepte Adrast, moririen en l'assalt a la ciutat, i es va negar a anar-hi. Polinices es va dirigir a [[Ifis (rei)|Ifis]], el fill d'[[Alèctor]], per saber què havia de fer per convèncer Amfiarau. Aquest li va explicar que si [[Erifile]], la dona d'Amfiarau, obtenia el collaret d'Harmonia, aconseguiria el seu objectiu. Amfiarau havia prohibit a Erifile rebre regals de Polinices, però aquest li va dona el collar i li va pregar que persuadís el seu marit i el fes participar en l'expedició. La decisió depenia d'ella, ja que una vegada Amfiarau i Adrast havien discutit, i, després de resoldre-ho, Amfiarau havia jurat que qualsevol altra disputa seria arbitrada per Erifile. Per tant, en la decisió de fer la guerra a Tebes, com que Adrast engrescava als herois i Amfiarau s'hi oposava, Erifile, després d'haver acceptat el collaret, va persuadir-lo per marxar amb Adrast. Amfiarau va encomanar als seus fills que quan fossin grans, matessin la seva mare i marxessin contra Tebes.
== L'expedició contra Tebes ==
Adrast va formar un exèrcit que anava encapçalat per set cabdills i va declarar la guerra a Tebes. Els set combatents eren el mateix Adrast, Amfiarau, [[Capaneu]], [[Hipomedont]], Polinices, Tideu, i [[Partenopeu]]. Alguns diuen que no hi van anar ni Polinices ni Tideu, i anomenen entre els set [[Etèocle]], fill d'Ifis, i [[Mecisteu]].
=== Arribada a Nemea ===
L'expedició va arribar a [[Nemea]] on regnava [[Licurg (fill de Feres)|Licurg]]. Buscaven aigua, i [[Hipsípile]], que cuidava [[Ofeltes]], el fill de Licurg, es va oferir per acompanyar-los a la font, i va deixar sol al nen. Ofeltes va morir estrangulat per una serp. Quan van tornar els herois van matar la serp i van enterrar el noi. Amfiarau els va dir que era un senyal que indicava el seu futur, i ells van rebatejar Ofeltes amb el nom d'Arquèmor, "inici del destí".<ref>[[Baquílides]] interpreta Arquèmor com "el que inicia la matança". ''Epinicis'' VIII, 14.</ref> En honor del nen es van instituir els [[Jocs Nemeus]], on Adrast va guanyar la cursa de cavalls, Etèocle a l'estadi, Tideu el [[pugilat]], Amfiarau el salt i el disc, Laòdoc amb la javelina, Polinices en la lluita i Partenopeu en l'arc.
=== Davant les muralles de Tebes ===
<ref>[[Pseudo-Apol·lodor|Apol·lodor]]. ''Biblioteca'', III, 6, 1-8</ref>
== Referències ==
{{referències}}
| |||