Carles el Gras: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: - a que acceptés el + a acceptar el
mCap resum de modificació
Línia 142:
|17= Bertrada de Laon
}}
 
 
Carles es va casar l'any 862 amb [[Ricarda de Suàbia]] (vers 840 - vers 895). No van tenir descendència. L'únic fill conegut de Carles va ser Bernard (?- 891 o 892), fruit de la unió amb una concubina.
Linha 149 ⟶ 148:
Carles era el més petit dels tres fills de Lluís el Germànic i la seva esposa Emma. Durant la seva joventut hi ha registrat un episodi de "possessió demoníaca", en el que es conta que havia estat traient escuma per la boca fins que el van portar a l'altar de l'església.
 
L'any 859 Carles va ser nomenat Comte de Breisgau, una marca d'Alamània a la frontera sud de ladel [[Regne de Lotaríngia]]. El 864 es va unir als seus dos germans en una revolta contra el seu pare per reclamar que repartís el poder entre els seus fills. El 865 Lluís el Germànic es veié obligat a dividir les seves terres entre els seus hereus: el fill gran [[Carloman de Baviera|Carloman]] rebria Baviera, el segon fill [[Lluís III d'Alemanya|Lluís]] [[Saxònia]] (amb [[Francònia]] i [[Turíngia]]), i a Carles li corresponia [[Alamània]] ([[Suàbia]] més [[Rècia]]).<ref>Eric Joseph Goldberg:''" Struggle for empire : kingship and conflict under Louis the German"'',pàg 817-876 ed. Cornell University Press, 2006 (ISBN 080143890X i 9780801438905)</ref>
 
Quan el [[875]] va morir sense fills l'emperador [[Lluís II d'Itàlia]], Lluís el Germànic va intentar fer valer l'acord que havia arribat amb ell perquè el seu fill gran Carloman el succeís. Però [[Carles el Calb]] de la França Occidental va ser més ràpid i va anar a Itàlia on es féu coronar rei i emperador. Lluís el Germànic va enviar Carles a Itàlia al capdavant d'un exèrcit, al que posteriorment s'hi afegí el mateix Carloman. Però no van ser capaços de guanyar el regne italià fins a la mort de Carles el Calb el [[877]].
Linha 165 ⟶ 164:
Carles va liderar els seus exèrcits per combatre els víkings i va entrar en negociacions amb els seus capitosts, als qui va pagar diners perquè marxessin.
 
[[Fitxer:Charles the Fat.jpg|thumb|200px320px|left|Carles el Gras, representat amb la [[flor de lis]] com a rei francès, a les ''Grandes Chroniques de France'' (s. XIV)]]
 
==Rei de França Occidental ==
Linha 177 ⟶ 176:
El mateix any la seva cosina Ermengarda, filla de [[Lluís II d'Itàlia|Lluís d'Itàlia]] i vídua de [[Bosó V de Provença|Bosó de Provença]], va portar el seu fill [[Lluís el Cec|Lluís]] a la cort.<ref>{{ref-web|url=http://fmg.ac/Projects/MedLands/GERMANY,%20Kings.htm#KarlIIIKingEastFranksEmperor|títol=GERMANY, KINGS<!--Títol generat per bot-->}}</ref> Carles el va confirmar com a hereu de Provença, i és possible que pensés nomenar-lo successor al capdavant de l'Imperi. Però aleshores van arribar notícies que el seu nebot<ref> Régine Le Jan: ''"Famille et pouvoir dans le monde Franc"'', Publications de la Sorbonne, Paris (ISBN 2859442685) p. 204</ref>[[Arnulf de Caríntia]] havia aplegat un exèrcit i volia aconseguir el control de Germània. Tot i que els alamans es van mantenir fidels a Carles, el regne oriental es va col·lapsar. Carles, que havia tornat a patir atacs de la seva malaltia, va ser declarat incapaç per governar i fou obligat a abdicar el [[17 de novembre]] de [[887]]. Es va retirar a Suàbia, on va morir sis setmanes després, el [[13 de gener]] de [[888]].<ref>Docteur Augustin Cabanès: ''"Les morts mystérieuses de l'histoire"'', volume 1.</ref>
 
Amb la seva deposició i mort l'[[Imperi Carolingi]] es va desintegrar definitivament. Va ser succeït per [[Odó I de França|Odó]] a la [[França Occidental]], [[Arnulf de Caríntia]] a la [[França oriental]], [[Berenguer de Friul]] a [[regneRegne d'Itàlia (Edat Mitjana)|Itàlia]], i [[Rodolf I de Borgonya|Rodolf]] a [[Borgonya]]. El títol imperial va quedar uns anys vacant.
 
==Referències==