María Pita: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: - on es troba situat + on està situat |
|||
Línia 46:
El [[4 de maig]] de [[1589]] les tropes angleses, havent assetjat la ciutat de [[la Corunya]], van obrir una bretxa a la muralla i van començar l'assalt de la ciutat vella, dirigits per un [[alferes]] que, amb la bandera de la resistència en mà, va assolir pujar a la part més alta de la muralla. María Pita va matar aquest alferes anglès. No se sap realment amb quina arma es va dur a terme la mort; hi ha qui diu que amb l'espasa del mateix marit difunt de María Pita (el seu segon espòs Gregorio de Recamonde, mort en aquest mateix assalt anglès), uns altres diuen que amb ganivets del seu propi negoci i altres amb trets. Es diu que aquest fet es va dur a terme al crit de «Qui tingui honra, que em segueixi!», la qual cosa desmoralitzà la tropa anglesa i va provocar la seva retirada, de res més i res menys que 20.000 anglesos. Una vegada acabada la batalla, va ajudar a recollir els cadàvers i a cuidar els ferits. Juntament amb María Pita, altres dones de la Corunya van ajudar a defensar la ciutat; està documentat el cas d'Inés de Ben, que va ser ferida per dues bales angleses en la batalla.
A més de la seva intervenció en el setge, la seva vida va ser plena de vicissituds, entre les quals figuren nombrosos plets dels quals vint amb diversos continguts van ser conservats a l'Arxiu del [[Regne de Galícia]]: deutes i apropiacions de béns i també querelles criminals per insults i agressions, i dos viatges a [[Madrid]], a causa d'ells, ja que fou condemnada a desterrament. Va fer el seu primer viatge a la [[Cort (noblesa)|cort]] l'any 1596 per sol·licitar la recompensa pels serveis prestats durant el setge anglès. El segon viatge, l'any 1606 va tenir per objectiu confirmar mercès anteriors (li va ser atorgat, per exemple, un sou d'alferes, llicència per exportar mules a Portugal, exempció de l'obligació d'allotjar soldats a casa seva i una gratificació pecuniària) i tractar d'obtenir noves concessions reials. L'any 1616 es va veure afectada per un incendi a la [[Ciutat Vella de la Corunya]].
Va morir a [[Cambre]], el 1643 i, encara que al seu testament sol·licità ser enterrada al [[Convent de San Domingos (la Corunya)|convent de
==L'estàtua==
| |||