Cavalleria: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m bot: -possibilitat de que +possibilitat que |
|||
Línia 127:
Al segle XIII, en les continuacions en vers de l’obra de Chrétien, es produeix una pèrdua de la dimensió ètica de l’aventura, la qual ja no és concebuda com una part del procés de perfeccionament, «s’exalta l’aventura per l’aventura».<ref name=":3">{{Ref-publicació|cognom=Simó|nom=Meritxell|article=Prosa|publicació=Introducció a la literatura europea. (UOC) Barcelona|url=|data=2014|pàgines=89-94}}</ref> Erich Köhler assenyala la dificultat de conciliar l’amor cortès i el matrimoni. Una vegada assolit l’objectiu, la virtut del matrimoni, la font que guia els personatges cap a un esforç continu per la perfecció, s’esgota. L’amor va perdent la seua omnipotència i degradant-se en la literatura. L’amor tirà ja apareix en algunes obres de Chrètien, amb personatges com Ginebra o Laudine, així com una visió de la dona que de vegades es torna capritxosa, inaccessible, versàtil. En l’''[[Érec et Énide|Erec]]'', l’abús de la dona pels seus drets fa caure l’home en una esclavitud indigna. L’adulteri penetra en l’obra, Lancelot i Ginebra no es plantegen mai el seu amor adúlter ni la traïció al rei Artús, però la manca d’un final “feliç”, deixa sense motiu sentimental la història.<ref name=":2" /> L’arbitrarietat de l’amor desorienta el cavaller que al mateix temps que en la realitat, es sent pertanyent a un món hostil.
El fonaments ètics de l’aventura queden qüestionats i els cavallers, en les obres que segueixen les de Chrétien, es veuen immersos en una activitat frenètica d’aventures en què no queda clar quin és el camí a seguir. En ''El Bell Desconegut,'' [[:fr:Renaut_de_Beaujeu|Renaut de Beaujeu]] experimenta una construcció paral·lelística en què, a banda de la línia argumental cavalleresca en què l’heroi construeix la seua identitat mitjançant l’aventura, s’introdueix una altra onírica. Aquesta complicació manca de sentit ètic doncs no es planteja quin és el camí correcte. Aquests canvis estructurals de la narració també creen una dualitat en la percepció de la dona. En ''El Bell Desconegut'' apareix una disjunció entre l’amor i el matrimoni, i en ''Meraugis de Portlesguez'' de [[:en:Raoul_de_Houdenc|Raoul d’Houdenc]], entre la bellesa física i la bellesa exterior plantejant la possibilitat
La matèria adquireix un caire irònic, una finalitat lúdica amb incorporacions de trets misògins, episodis còmics i situacions ridícules. Les visions oníriques de [[:en:Gingalain|Guinglain]] en ''El Bell Desconegut,'' a mode d’imitació de les ''d’El Cavaller de la Carreta'' de Chrètien, sotmeten l’heroi a les burles i rialles dels qui el contemplem agafat a una perxa, temorós de morir ofegat en les aigües que imagina inunden l’habitació.
| |||