Icària: diferència entre les revisions

'''Icària''' (en [[grec]] Ικαρία) és una illa de [[Grècia]] a la [[mar Egea]], a l'oest de [[Samos]]. El seu nom, segons la tradició, deriva d'[[Ícar]], fill de [[Dèdal]], que suposadament va caure al mar a prop de l'illa. Anteriorment s'havia dit ''Dolikhe'', ''Macris'' i ''Ikthyoessa''.

El cap oriental fou anomenat ''Drapanume'' o ''Dracanum'' ([[Esteve Bizantí]] li diu Drakonon) i a prop hi havia la ciutat del mateix nom; més cap a l'oest, a la costa nord, es trobava la ciutat d'Istoi (llatí ''Isti''), al sud de la qual hi havia la ciutat de d'Oinoe (llatí ''Oenoe''). Una altra ciutat important n'era Therma. Dionís, segons la tradició, va néixer a Cap ''Draconum''. A Isti hi havia un temple anomenat ''el Tauropòlion'', dedicat a [[Artemisa]].

L'illa fou colonitzada per [[Milet]] vers el [[750 aC]]; cap al segle VI fou absorbida per Samos i incorporada als dominis de [[Polícrates de Samos|Polícrates]]; la flota persa va desembarcar-hi l'any [[490 aC]] i després de la guerra l'illa es va incorporar a la [[Lligalliga Dèlica]] i fou coneguda per l'anomenat vi de Pramnis, produït sobretot a Oinoe; Atenes hi va instal·lar una guarnició per controlar la ciutat de Samos, sospitosa de voler revoltar-se; Icària tenia llavors uns tretze mil habitants, però amb la [[guerraGuerra del Peloponès]] va començar a decaure després d'haver-hi desembarcat els espartantsespartans dues vegades. Posteriorment fou atacada per pirates; les ciutats de d'Oinoe i Therma es van unir a la segona [[Confederació d'Atenes]] el [[387 aC]].

El [[350 aC]] un nadiu de l'illa, [[Epàrkides]], va escriure'n la història, però sense donar dades rellevants: només es va dedicar a lloar el vi que s'hi produïa. Després de la mort d'[[Alexandre el Gran]] va esdevenir una base militar i es va construir una torre i una fortalesa a Drakonon, prou ben conservades encara ara. L'illa fou incorporada als dominis romans (província d'[[Àsia (província romana)|Àsia]]) juntament amb Samos, probablement l'any [[129 aC]]; però els romans, de fet, la van ignorar i va esdevenir un niu de pirates. L'emperador August va lliurar l'illa a Samos amb l'ordre de desenvolupar-la, però ni [[Estrabó]] ni després [[Plini el jove]] van fer-hi res; només n'aprofitaren les pastures (el nom ''Icària'' segurament deriva de la paraula jònica "''kara"'' que vol dir "'pastura"').

Durant el període bizantí Samos es va ocupar de defensar l'illa. El [[1081]] l'emperador Aleix Comnè va fundar el monestir de Sant Joan a la propera illa de [[Patmos]]. A la caiguda de l'imperi, el [[1204]], les illes de la [[mar Egea]] van haver de defensar-se de diversos atacs i a Icària es van bastir les fortaleses de Paliokastro i Koskino. Al segle següent, des del [[1349]] o [[1350]], foren possessió dels [[Giustiniani]], una societat comercial genovesa amb el centre principal a [[Quios]]. El [[1481]], els [[Giustiniani]] van abandonar Samos i van entregardonar Icària als [[Orde_de_Malta|Cavallerscavallers de Sant Joan]], als quequals ja havien cedit [[Kos|Cos]]. Aquestes illes no tenien bons ports i no tenien gaire interès ni pelsper als [[Giustiniani]] ni pelsper als otomans. Els cavallers van haver de lliurar l'illa als otomans el [[1521]].

Els otomans no hi van establir una administració regular. Era una illa molt pobra i llavors tenia menys de mil habitants. El [[1827]] l'illa es va revoltar contra els otomans i els van expulsar, però al final de la guerra va quedar fora del territori assignat a [[Grècia]] pel [[Protocolprotocol de Londres]] ([[1830]]).

El [[17 de juliol]] de [[1912]], la petita guarnició turca fou expulsada i es va proclamar la independència de l'illa, ja que no podia unir-se a [[Grècia]] perquè hi havia la [[guerraGuerra dels Balcans]]. Icària fou totalment independent durant cinc mesos. El [[14 d'agost]] de [[1914]] les veïnes illes de [[Furnoi]] foren incorporades també a l'estat lliure d'Icària. El [[4 de novembre]] de [[1912]] les forces gregues van arribar a l'illa i el juny de [[1913]] es va procedir a la incorporació oficial. Dos sectors de l'illa (al nord i al sud-est) es van disputar la capitalitat. La unió a [[Grècia]] no va millorar-ne l'economia local i només s'hi van produir algunes millores mercès a les remeses dels emigrants, que des de final del segle anterior havien marxat a [[Amèrica]].

Durant la segonaSegona guerraGuerra mundial fou ocupada primer pels italians ([[1941]]) i després pels alemanys ([[1943]]). El [[1945]], al final de la guerra, com que la població simpatitzava amb els comunistes, fou elegida com a lloc de deportació d'uns tretze mil sospitosos de simpatitzar amb el comunisme.

*[[Icària (utopia)]].

*[[Estat lliure d'Icària]].